dimecres, 15 de novembre del 2006

Les dues elits i les falles


Un dels llocs comuns dels discursos sobre les Falles és l'afirmació de que aquestes les fa el poble. Ara bé, el concepte de poble és molt sufrit, i pel que fa al perfil sociològic dels fallers i falleres seria més addient assenyalar que el col·lectiu faller està integrat fonamentalment per grups de classe mitja, nivell cultural mitjà-baix, ocupació majoritària en el sector serveis i lleuger predomini de les comarques sobre el cap i casal. Per tant, l'ús i abús del "poble" com a subjecte social artífex de les falles respón a diversos interessos ideològics que formulen les diverses del fenomen faller.


És per això que cal prestar atenció no sols als discursos contraposats sobre les Falles com als seus emissors. I ací on es pot parlar de dues elits ben diferenciades que articulen sengles interpretacions de la festa fallera. D'una banda trobem a una elit de caire econòmic i social, ideològicament conservadora. que pertany als estrats més alts de la societat. Aquesta elit veu les Falles com una festa vulgar, fins i tot xocarrera, una festa que és el regne de les passions populars, on manca el bon gust i la cultura refinada, terreny de masses grises i divertiments grotescos. Els membres d'aquesta elit tenen dues exixides; o anarse'n a esquiar o de vacances als seus vedats particulars, o participar en la festa d'una forma peculiar: intentant reproduir el seu predomini social a través de la festa. A tal efecte es munten els més selectes paradors i s'organitzen els més exclusius actes en comissions no menys exclusives, on les classes altes proveeixen de falleres majors, fallers d'honor i algun que altre president. L'Eixample valencià o algunes noves comissions de « nous rics » és un bon exemple d'aquesta forma de viure la festa, populista, que no popular.. Així doncs, l'elit econòmica rebutja el gros de la festa fallera però n'accepta una part d'ella, reconfigurada al seu gust i objectius.


D'altra banda existeix una elit intel·lectual, posicionada en l'esquerra i en determinats sectors nacionalistes, que valora negativament les Falles. Segons aquesta lectura les Falles són una festa no popular, tancada, dominada pel més reaccionari de la societat, expressió del blaverisme més recalcitrant, alienada i també vulgar. Els defensors d'aquesta postura, en nom de la racionalitat, la visió crítica del món i una específica visió del que hauria de ser la cultura popular, tampoc solen quedar-se per Falles. Com que aquestes són identificades amb la coentor i la horterada, antinomies del bon gust progressista, la solució es fugir i aprofitar per a fer vacances o lliurar-se a la vertadera cultura, procurant de no barrejar-se -ni contaminar-se- amb la festa del carrer. Això no obstant, alguns representants d'aquesta elit intel·lectual es queden i aposten per renovar la festa, davant l'esceptisme i incomprensió dels companys d'elit i el menyspreu i prevenció dels sectors conservadors.


En qualsevol cas la paradoxa és que tant l'elit econòmica com la intel·lectual, per raons i principis diferents, acaben coincidint en un mateix comportament: no participar plenament en la festa. Uns perquè normalment són socialment invisibles i intenten preservar el seu alt estatus - a no ser que es mostren “generosament” com a protectors del “poble faller” - i altres perquè desepareixen de l'escena quotidiana quan la realitat festiva es revela massa incòmoda per als prejudicis ideològics progressistes, la qüestió és que les dues elietes acaben rebutjant una festa què, amb totes les seues contradiccions, es revela popular, encara que amb diferents nivells i formes de participació: la dels fallers, la dels veïns, la dels turistes, la dels ciutadans, la dels espectadors. Una popularitat tan complexa i plena de matissos que desafia dogmes, interpretacions esquemàtiques i voluntarismes diversos. És per això què, més enllà dels tòpics de tota mena, la festa fallera sols pot ser interpretada des de la seua vivència, és a dir, des de dins, sense apriorismes elitistes, per tal de captar la innata pluralitat que la caracteritza. Sols amb la implicació, doncs, es pot ser subjecte actiu en la festa, en qualsevol festa.


Gil-Manuel Hernàndez i Martí

[publicat originalment el 27 de maig de 2006]

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Elit i subelit

Per completar eixa classificació de gent no implicada en les Falles caldria afegir una subelit formada per una gran majoria (per no dir tots) d'estudiants universitaris en valencià. Des d'un desconeixement pràcticament total i amb el cap ple de tòpics (de vegades certs) no permeten ni accepten que ningú (ni ells mateixos) puga tindre una visió alternativa de la festa, acusant a qui ho intenta fer de blaver o de seguidor del PP.

L'única finalitat per a ells que té les Falles és beure alcohol i poc més... La implicació en la festa és pràcticament nul·la.

[publicat originalment el 28/05/2006]

Anònim ha dit...

Mort a les falles y als fallers

Está claro, los que tienen 2 deditos de frente y un par de duros se largan de vacaciones en fallas .

Qué suerta no tener más dinero para poderse ir uno también .

OYE, ADMINISTRADOR DE ESTE BLOG O FORO .

MIS OPINIONES TAMBIÉN CUENTAN, NO ESTOY INSULTANDO DE FORMA PERSONAL A NADIE EN CONCRETO .
En cualquier foro se permitiría decir cualquier cosa como "Vaya mierda de políticos" o "los empresarios españoles son unos catetos" y no pasaría nada .
Y sin embargo aquí SE CENSURA ... es que los falleros y los que promueven esa "fiesta" como vosotros, son realmente unos fascistas, como creo, y tratan de ocultar a toda costa, incluso en un foro como esta en el que no hay ni 4 usuarios registrados, que hay gente en contra de las fallas y que las odia a nivel espiritual, mental, y físico, casi visceral ? .
NO ME REMUEVAS LOS MENSAJES .

[publicat originalment el 18/10/2006]

Anònim ha dit...

A GILMAN DE ANTIFALLER DECLARAT

De acuerdo ! .
Eliminaré aquellas palabras que puedan ser consideradas como insultos a colectivos ( nunca han sido a personas en concreto ) .
De hecho, me propongo abrir un diálogo sobre si las fallas actuales son realmente una fiesta o más bien el mayor barullo que pueda vivir una ciudad, sólo por detras de los atentados del 11-S en Nueva York o los del 11-M en Madrid, que supongo que debieron de ser más impactantes para aquellas ciudades que incluso las fallas .
Ahora usaremos solo las buenas palabras, unidas a las razones y a los argumentos, dicho de otra forma, usaremos el cerebro, y dejaremos de un lado los sentimientos, el corazón .
Primero empezaré siendo yo solo el que escriba, no creo necesario inundar el foro con 2 docenas de personas más con las mismas ideas .
Segundo, pido disculpas de antemano porque usaré sólo el castellano, ya que es mi idioma paterno ( el valenciano es materno ), y en la época en que recibí la enseñanza, sólo se instruía en castellano . El valenciano tuve que aprender a escribirlo después de muerto Franco, con mis propios medios, y como pudiera ser que cometiera algún error ortográfico, prefiero no arriesgarme a que me llamen "antivalenciano" por un acento grave en lugar de uno agudo .
Tercero, he observado que los mensajes están limitados en tamaño, así que con su permiso, usaré 2 ó 3 mensajes si es necesario, y además de exponer mis teorías y mi experiencia, trataré de ceñirme también al tema del que trate cada "post" .

[publicat originalment el 12/10/2006]