dimarts, 14 de novembre del 2006

Un museu del XIX per a una festa del segle XX


Ahir va ser el Dia Internacional dels Museus i no sé perquè a un servidor li han vingut al cap les visites que de menut feia al Museu Faller. Afortunadament, ja ha quedat només com un trist record el lamentable estat de conservació dels ninots indultats que s’amuntegaven al vell casal de Montolivet. L’etiqueta de “museu dels horrors”, a força de repetir-se, pot semblar un lloc comú per a definir aquella època, però és la millor manera de descriure un desolador panorama de ninots en descomposició, amb caps de cera fonent-se i roba polsegosa. Des de la reobertura, el març del 1995, el Museu Faller disposa d’unes instal·lacions condicionades per a exhibir els seus fons, que van ser restaurats —en la majoria d’ocasions, de manera poc afortunada—, i d’un complet catàleg raonat tant de la col·lecció de ninots indultats (els tres volums de L’índult del foc) com de la de cartells (Los carteles de Fallas de Valencia). Però, deu anys després, queden pendents molts altres elements per a fer d’un museu faller que en el seu origen és herència de la idea de museu del segle xix, un autèntic museu sobre les Falles propi del segle xxi. I és que el Museu Faller ha de ser molt més que el “museu del ninot indultat”, tal com el considerava el seu anterior responsable polític.


D’entrada, caldria resoldre’n l’estatus. Poca gent deu saber que el Museu Faller, oficialment, no està considerat administrativament com a museu, ni tan sols com a col·lecció museogràfica permanent. La causa, entre d’altres, és la inexistència de la figura d’un director. No és, però, un problema exclusiu del Museu Faller, també el tenen els altres museus que depenen de la Regidora de Festes i Cultura Popular, com ara el Museu de la Setmana Santa o el futur Museu del Corpus. L’explicació està en la complexa organització municipal, amb museus que depenen de diferents delegacions, un panorama un tant caòtic, pendent de resoldre amb la tantes voltes anunciades creació d’una mena de consorci de museus municipals. El fet que el Museu Faller no tinga reconegut administrativament este estatus fa que es quede fora de les ajudes oficials per a conservació, manteniment o condicionament.


Un altre repte és fer-ne un vertader museu sobre les Falles. Actualment, el museu gira al voltant de la col·lecció de ninots indultats, que amb la seua continuïtat de més de cinquanta anys proporcionen un punt de vista immillorable per a copsar l’evolució de l’art i la tècnica de la construcció de falles, com també per a aproximar-nos a la mentalitat d’aquells que amb el seu vot decidiren l’indult. Però les peces s’exposen sense cap informació addicional que les contextualitze i ajude a interpretar-les, convertint els ninots indultats en simples figures decoratives, buides de contingut. A més, segurament, la majoria dels visitants forans que recorren el museu (bona part de les seixanta mil persones que el visiten cada any), ixen d’allí sense poder fer-se una idea aproximada d’allò que és la festa de les Falles. Uns panells sobre l’origen de la festa concentrats a l’inici del recorregut i la projecció d’un vídeo en unes condicions d’imatge i so deficients gravat fa uns quants anys, és l’única informació que rep el visitant del museu sobre la dimensió actual de les Falles. No hi ha cap dada sobre la música, la indumentària, la pirotècnia, l’organització, el programa de festejos, l’expansió de la festa o publicacions, entre d’altres, que poguera donar-ne una visió més completa. I es tracta d’una necessitat inajornable, més encara quan el Museu Faller s’ha quedat enclavat en un emplaçament privilegiat, a tocar de la

Ciutat de les Arts i les Ciències. En eixe sentit, potser el Museu de les Fogueres d’Alacant, tot i les dimensions més reduïdes, té un plantejament més encertat. També el projecte de Museu Faller de Gandia.


Per a aconseguir això fa falta adaptar el museu i els continguts a les noves tendències museístiques. I també cal també recuperar el gran nombre de valencians (fallers i no fallers) que no han xafat mai el Museu Faller. Així, s’hauria d’establir un servici de conservació i restauració, un programa de visites guiades, activitats complementàries, tallers didàctics (per què no ens imaginem la implicació de les comissions infantils en un taller de construcció de ninots?), exposicions temporals, una llibreria i mediateca especialitzades, recursos audiovisuals... Però és que no cal inventar res, simplement s’ha d’aplicar a les Falles (i el seu museu) els mateixos paràmetres de normalitat que a qualsevol altre camp (o museu). Ara bé, potser és demanar massa a un museu que per no tindre no té a la venda el seu propi catàleg.


I per a fer un museu en condicions atractives fa falta disposar d’un espai adequat. Al ritme actual d’incorporació d’elements de dos ninots indultats, cartell i fotos per any, a les sales actuals només hi ha lloc per a sis o set anys més. Tard o d’hora caldrà abordar la reordenació dels espais i és millor estudiar amb temps quina solució es pot donar. Un possibilitat, tot i que sembla tabú, seria fer una selecció dels fons que s’hi exhibixen, ja que hi ha peces que són temàticament, tècnicament i estilísticament reiteratives. Una altra solució seria ampliar el Museu Faller a la resta de l’edifici, la part ocupada per la

Junta Central Fallera. Les dependències administratives de la JCF ben bé poden traslladar-se a qualsevol edifici d’oficines, de nova planta o restaurat, cèntric o amb aparcament. I sempre serà més fàcil això que no haver de buscar un nou emplaçament en condicions per al museu.


Evidentment, tot això costa diners i exigix voluntat política, dos aspectes que estan estretament lligats. Sempre hi ha l’opció de mirar cap a una altra banda i mantindre la situació actual, però les Falles és mereixen un museu digne i modern, que contribuïsca a entendre i difondre els valors culturals i patrimonials de la festa entre “veïns i visitants”.


Josep Lluís Marín

[publicat originalment el 19 de maig de 2006]

8 comentaris:

Anònim ha dit...

museu faller i futur

Fa anys que em plantege això que bé dius a l'article: el problema de l'espai. Donat que les incorporacions són dos per any, a més que només en queda espai per 6 anys més i sabent que és un museu en infinita expansió mentre la festa continue existint no hi hauria suficient espai al món per albergar tota la col·lecció. Parlant a molt llarg termini, és clar.

No m'agrada ni tampoc compartisc la idea que proposes d'eliminar/seleccionar algunes peces per reiteratives... perquè si els ninots s'analitzen des d'una visió més global i en conjunt, com en l'Indult del Foc, marquen una tendència i evolució en la història de les Falles alhora que en els gustos de la societat de cada època. Per això no crec adient eliminar elements per eixa raó. Si seguirem eixa lògica cada any a València es plantarien només uns 40 monuments degut a la reiteració creada a partir del refregit que un odia a més no poder.

En un altre àmbit com és l'art més "general" també al llarg d'èpoques es presenten obres reiteratives en temàtica, tècnica i estil, però no crec que aquestes s'hagen d'eliminar dels museus, ni tan se vol pense que s'haja plantejat eixa possibilitat.

No sé quina seria la solució, ja que em caldria una reflexió prou més tranquila i reposada, però tinc clar que la conservació de totes les peces és un aspecte que, per a la meua opinió, és innegociable.

Respecte a l'estructura del museu si que opine igual que tu. Pense que és un museu que, malgrat anomenar-se faller, no fa molta (per no dir cap) didàctica per a explicar la Festa Fallera. Caldria com bé expresses, un replantejament del concepte del museu que dirigira la seua tasca cap a la divulgació de tots els àmbits de les Falles

[publicat originalment el 19/05/2006]

Anònim ha dit...

el problema de l'espai

Això de retirar alguns ninots indultats de l'exhibició és simplement una hipòtesi de treball. Però, en qualsevol cas, amb un bon criteri de selecció no crec que se'n ressentira la lectura global de la col·lecció de ninots indultats.

Per posar-ne un exemple. Els cinc ninots de Latorre i Sanz d'ancians i nets, ben bé podrien reduir-se amb una correcta explicació del context. O els tres o quatre d'Arnal. O la sèrie d'Agulleiro. I pense que n'hi ha més casos.

Ja sé que el criteri de selecció de les obres del Museu Faller és diferent de la resta de museus. Ara bé, cap museu exhibix tots els seus fons, sense que això vulga dir que els elimine. N'hi ha unes peces fixes i d'altres van rodant.

En tot cas, allò que és indefugible és abordar el problema perquè és qüestió de temps.

Això de retirar alguns ninots indultats de l'exhibició és simplement una hipòtesi de treball. Però, en qualsevol cas, amb un bon criteri de selecció no crec que se'n ressentira la lectura global de la col·lecció de ninots indultats.

Per posar-ne un exemple. Els cinc ninots de Latorre i Sanz d'ancians i nets, ben bé podrien reduir-se amb una correcta explicació del context. O els tres o quatre d'Arnal. O la sèrie d'Agulleiro. I pense que n'hi ha més casos.

Ja sé que el criteri de selecció de les obres del Museu Faller és diferent de la resta de museus. Ara bé, cap museu exhibix tots els seus fons, sense que això vulga dir que els elimine. N'hi ha unes peces fixes i d'altres van rodant.

En tot cas, allò que és indefugible és abordar el problema perquè és qüestió de temps.

[publicat originalment el 19/05/2006]

Anònim ha dit...

Error en la interpretació

M'ho he pres "a la tremenda"... ho he interpretat com eliminar-los físicament...

Eixe plantejament podria ser més acceptable sempre que es contextualitze adientment la figura i no s'oblide de mencionar aquelles que no estan presents a la sala.

No obstant això, també sóc poc inclinat a emmagatzemar-los perquè així, pense, es desvirtua un poc el sentit del ninot indultat i la seua importància anual, I no allò que he interpretat de la destrucció física... quin mal cap el meu...

[publicat originalment el 19/05/2006]

Anònim ha dit...

mal explicat

Rellegint l'article, veig que quedava confusa la proposta i es podia malinterpretar. Sort que s'ha pogut aclarir, perquè ja em veia condemnat!

[publicat originalment el 19/05/2006]

Anònim ha dit...

Molt interessant

Molt interessant la vostra discussió. Jo vull ressaltar la necessitat de ressoldre l'estatut legal del Museu Faller, ja que amb la LLei de Patrimoni en la mà no té més categoria que un simple magatzem de ninots.

En tot cas, compartisc totalment la idea de crear, a partir de l'embrió del Museu Faller, un Museu integral de les Falles, que junt al futur Centre de Documentació de les Falles i un desitjable Centre d'Interpretació de les Falles hauria de conformar un CENTRE TEMÀTIC DE LES FALLES, on potser es podrien incloure els fons del Gremi d'Artistes Fallers, tal i com estan fent els pamplonesos amb el Centre Temàtic dels Sanfermins. Tot un exemple a seguir.

De totes formes, en el fons pense que el problema és que les classes polítiques d'esta ciutat no s'acaben de creure allò de la importància patrimonial de les Falles. En els fons, continuen pensant que "sols" és una festa.

[publicat originalment el 19/05/2006]

Anònim ha dit...

polítics ninots

Els polítics no pensen que només és una festa. Sinó un element de distorsionar al personal amb folklorismes, "topicazos" i d'altres pareguts... i utilitzar un populisme i "patriotisme" cutre-saltxitxero com deia un mestre meu

Només els importa per desgràcia el seu superego del poder i au...

Si es preocuparen per la festa realment, les Falles no serien eixe reducte d'una setmana on "desmadrarse" i au...

Solució: Emmagatzemem tots els polítics a l'estil dels ninots al museu i tirem la clau pel W.C., important detall aquest últim

[publicat originalment el 19/05/2006]

Anònim ha dit...

Malauradament, el Museu Faller no està concebut com qualsevol altre. És un magatzem de peces totalment deixades de la mà de déu, mal restaurades, que inclús són aprofitades per a fer reportatges de la Cort d'Honor (hem vist alguna sessió de fotos en en que s'assenten damunt d'ells) i és indret de protagonisme per a les falleres majors (la galeria de retrats) mentres que, com heu comentat, la indumentària de la festa o la música no tenen espai. Considere necessari que, en cas que siga un veritable "Museu Faller" es faça més comprensible la festa des d'una mira global i es parle de tots els seus elements amb altre concepte de "museu", potser més proper a les experiències que proposa el Museu de les Ciències. En cas que només siga una col·lecció de ninots indultats seria menester que es demostrara un tractament més proper al de veritables obres d'art.

Fa dos dies hem vist les mesures de seguretat presses durant el trasllat de la Dama d'Elx d'una ciutat a una altra. I els ninots, en canvi, estan sense cap protecció, esperant que el pols agrise els colors i qualsevol visitant graciós (que de segur seria faller) trenque un dit sobreïxent o l'escrostone.

[publicat originalment el 19/05/2006]

Anònim ha dit...

Mort a les falles y als fallers

Eso el el museo de los horrores.

[publicat originalment el 18/10/2006]]