divendres, 18 de maig de 2012

El no-museu faller de València


El museu faller de València no és un museu. Probablement més d’un lector d’estes línies se senta estranyat per eixa afirmació, però és absolutament real, i en este Dia Internacional dels Museus resulta convenient recordar-ho.

Si atenem a la definició que l’ICOM dóna als seus estatuts, un museu és “una institució permanent, sense ànim lucratiu, al servei de la societat i el seu desenvolupament, oberta al públic i que porta a terme investigacions referents als testimonis materials de la humanitat i del seu entorn, els adquereix, els conserva, els dona a conéixer i especialment els exposa amb la finalitat de promoure l’estudi, educar i deleitar”.

La Llei de Patrimoni Històric Espanyol defineix als museus com “las instituciones de carácter permanente que adquieren, conservan, investigan, comunican y exhiben para fines de estudio, educación y contemplación conjuntos y colecciones de valor histórico, artístico, científico y técnico o de cualquier otra naturaleza cultural” (art. 59.3).

I, finalment, la Llei de Patrimoni Cultural Valencià entèn per museu “les institucions sense finalitat de lucre, obertes al públic, l’objecte de les quals siga l’adquisició, conservació, restauració, estudi, exposició i divulgació de conjunts o col·leccions de béns de valor històric, artístic, científic, tècnic, etnològic o de qualsevol altra naturalesa cultural amb fins d’investigació, gaudi i promoció científica i cultural” (art. 68.1)

Amb estes definicions, molt semblants entre elles, és fàcil comprendre que, en l’actualitat, el Museu Faller de València no és més que un altre magatzem de l’Ajuntament en què es guarden els ninots indultats. És cert que de manera oberta al públic i visitable, però sense ser el que s’entén veritablement per museu en els temps que corren. De fet, administrativament, la Direcció Generalde Patrimoni Cultural Valencià no el reconeix com a tal, ni tan sols com a col·lecció museogràfica.

Probablement algú diria que açò no té importància, que no deixa de ser un reconeixement administratiu i, en part, és així. Seria així si el denominat Museu Faller de València tinguera un responsable tècnic superior de museus, impulsara estudis i investigacions sobre les seues col·leccions, establira mecanismes per a la restauració dels seus fons, organitzara exposicions temporals i altres activitats, treballara en la difusió i comunicació dels seus fons i tinguera un pressupost per fer front als objectius. Però el denominat Museu Faller no té res d’això; de fet, les úniques investigacions que s’han fet de la principal col·lecció del no-museu han sigut impulsades per l’Associació d’Estudis Fallers, responsable també de la seua guia.

Els requisits perquè fóra reconegut com a museu no són massa difícils d’aconseguir; l’ordre de la Generalitat que regula el seu reconeixement parla de reunir els següents requisits:

  1. Instal·lacions permanents, suficients i adequades, segons el parer de la Direcció General de Patrimoni Cultural.
  2. Un tècnic superior que en tinga cura.
  3. Un inventari i un llibre de registre, segons models oficialment establerts.
  4. Horari d’obertura al públic, no inferior a quinze hores setmanals.
  5. Pressupost que garantesca un funcionament mínim.
  6. Enviar a la Direcció General de Patrimoni Cultural, amb la periodicitat que reglamentàriament es determine, resums estadístics de visites al museu.

Aquell lector que conega mínimament el denominat Museu Faller s’adonarà que no son requisits impossibles de cumplir. Per tant, podríem dir que el fet que no estiga reconegut com a tal es deuria a motius de tipus polític, ideològic o inclús a la deixadesa i poca importància atorgada pels responsables de l’administració local.

És curiós que un centre com este, amb uns fons únics tant per les peces mateixes com pel procés de la seua selecció, tan a prop d’un dels principals nuclis d’atracció turística de la ciutat i amb una gran potencialitat com la que té, haja sigut abandonat i tinga un tracte semblant al d’un magatzem municipal més. És tracta de l’únic museu les peces del qual són triades per votació popular i no per un consell tècnic de selecció; així, la seua col·lecció, a banda de mostrar una gran qualitat tècnica i estètica, mostra el gust popular de cada època i permet endinsar-se en la societat del moment.

Les potencialitats d’un Museu Faller són indiscutibles: servir com a referent turístic de la festa de les Falles, no només dels ninots indultats sino també de molts altres components de la festa; actuar com a contenidor i motor d’iniciatives culturals lligades a la festa; treballar en la difusió del coneixement de les Falles i dels artistes fallers, potenciant la seua figura professional; liderar les investigacions sobre la festa; i ubicar-se com a referència material dels valors immaterials que engloben la festa de les Falles, entre moltes altres.

Els professionals de la gestió cultural estaríem preparats per dissenyar un pla museològic per a la conversió del No-Museu Faller en un veritable museu capaç de dinamitzar una part important del patrimoni cultural de la ciutat de València. De fet, el propi Ajuntament de València té professionals de reconeguda solvència per a fer-ho. Però la qüestió és si els responsables polítics tenen voluntat.

No sembla que eixa voluntat existisca, i és una verdadera llàstima, sobretot en un moment en què l’Ajuntament ha dut endavant una candidatura per aconseguir que l’Espai Cultural de les Falles siga reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Si no li prestem una mínima atenció al nostre patrimoni cultural material, serem capaços de garantir la protecció del patrimoni immaterial?

I mentrestant, mentres s’ha dissenyat eixe projecte de candidatura a la UNESCO sense la més mínima dotació pressupostària, el Museu Faller segueix sense ser el que hauria de ser i sense cap indici de què això vaja a canviar. Una bona manera de celebrar el Dia Internacional dels Museus per a València seria que els responsables polítics anunciaren hui la normalització, professionalització i la seua aposta pel Museu Faller. Malauradament, en acabar el dia, molt probablement ens quedem sense celebració.


José Martínez Tormo

Gestor cultural