divendres, 21 de juny de 2013

Més democràcia





     El que està passant en el món faller del cap i casal només es pot entendre en una clau: la por al canvi. Por i resistència, perquè esta és conseqüència de la por que les coses puguen ser d’una altra manera. Perquè ho poden ser. Ja es va demostrar fa molts anys, entre 1928 i 1937, quan les Falles foren capaces d’autogestionar-se democràticament a través de l’Associació General Fallera Valenciana i el Comité Central Faller. Després, una llarguíssima etapa de tutela institucional, primer dictatorial, després fundada en els resultats de les urnes. Però amb un mateix resultat: el món faller dirigit per una cúpula i per un president que no ha sigut votat directament pels fallers. Un model intervencionista, dirigista i controlador que encara dura. I que en estos moments és, a més, molt poc dialogant.

         Però tampoc cal estranyar-se. Per regla general, els sers humans ens mostrem recelosos davant els canvis, fins al punt que estem sempre temptats de quedar-nos amb allò que ja coneixem, abans que arriscar-nos a tindre experiències noves. Però també és cert que en ocasions pensem que potser seria una bona idea provar a fer les coses d’una altra manera, per si de cas això ens aportara beneficis i satisfaccions. I en les Falles passa el mateix.

         Hi ha molts fallers que, moguts per la bona voluntat i actuant de bona fe, desconfien dels canvis, potser perquè pensen que tot pot empitjorar o perquè al cap i a la fi tots som esclaus de les nostres inèrcies. Però no és menys cert que, a poc que ens parem a reflexionar, canviar pot ser positiu i pot fer que estem millor del que ara estem. I no oblidem que del que es tracta és que hi haja més democràcia en les Falles i no menys. Una democràcia que és inherent al propi funcionament de les comissions des que estes van aparéixer. Perquè, per tant, si les Falles són una pura expressió de la democràcia, ens ha de fer por més democràcia?

         N’hi ha qui pensa que això equivaldria a tindre menys suport econòmic i logístic de l’Ajuntament i que, per tant, millor quedar-nos com estem. Però les experiències com les de Gandia o Alacant demostren que és possible compaginar democràcia amb una gestió sostenible de la festa i que esta isca afavorida. Només fa falta dialogar, coordinar-se i funcionar per mitjà de convenis amb l’administració pública. És de pur sentit comú democràtic. Algú s’imagina que les associacions culturals de València (d’actors, d’artistes plàstics, de folklore) les haguera de dirigir el regidor de Cultura? O que les associacions de discapacitats, immigrants o de dependents les haguera de presidir i manar el regidor de Servicis Socials? O que les associacions d’empresaris o els sindicats de treballadors estigueren sota el comandament del regidor d’Economia? Seria absurd i poc democràtic, no? Justament, això és el que passa amb les comissions falleres, que no tenen plena autonomia per a autogovernar-se coŀlectivament. Insistim, és normal i humà tindre por als canvis, però si els fallers hem sigut capaços de canviar en tantes coses i encertar, per què no triar també més democràcia? De segur que tots i totes eixiriem guanyant. Perdem la por i ens atrevim?

 

Gil-Manuel Hernàndez

Josep Lluís Marin

(Associació d’Estudis Fallers)