dilluns, 17 de setembre de 2007

Corts, eleccions i decepcions


Els fòrums fallers ja fa temps que s’han omplit de quinieles i apostes diverses —certament, algunes curioses quant a la manera de fer-les públiques— i els nervis de vora cent trenta-tres famílies valencianes comencen a fer de les seues. Un any més, la plaça de bous serà l’escenari de la tria de tretze xiques i tretze xiquetes que formaran les corts d’honor i les falleres majors de València.

Ben lluny de la qüestió quasi litúrgica de l’elegida i les dotze acompanyants, que ja han sigut protagonistes de moltes lletres escrites i moltes paraules dites, i de la seua semblança amb els personatges i relats bíblics (el dotze és un número ben recurrent en la tradició cristiana occidental i, crec recordar, en la tradició jueva), trobe a faltar, de nou, un debat públic al voltant de les qüestions a tindre en compte a l’hora de triar eixes representants públiques valencianes i, sobretot, del veritable paper que hauran de complir al llarg del temps en què actuaran com a màximes representants falleres o les seues acompanyants.

Coneixem els components dels jurats de cada any. Sabem —més menys que més— el que fan les falleres majors en el seu quefer diari. Però sabem exactament quin paper compleixen les dotze acompanyants, a banda d’acompanyar? Tots sentim (o llegim) les quinieles, tots i totes triem les nostres preferides, i inclús hi ha gent que afirma saber quines es triaran i quines no; però sabem realment quins aspectes es tenen en compte a l’hora de triar les tretze senyoretes i xiquetes? Certament, i al meu humil entendre, es basa en qüestionaments i criteris estrictament personals del jurat de torn, i pense que és així des del mateix moment en què en cap lloc es fan públiques les característiques que han de posseir les tretze elegides.

Així, i amb estes premisses, en l’insomni d’una calorosa nit i sense coneixements específics previs que em done possibilitats d’erigir-me com a garant de la virtut de les corts d’honor de València, m’atrevisc a reflexionar al voltant d’alguns aspectes que jo tindria en compte a l’hora de participar en eixa elecció, especialment quant a les components de la cort d’honor adulta.


Educació i coneixements generals

En una societat on la proporció d’estudiantes universitàries és prou elevada, considere una qüestió molt a tindre en compte la formació universitària de les components de la cort. A vore, no advoque exactament per un elitisme intel·lectual, que seria discutible, però si tenim en compte que estes senyoretes hauran d’acudir a visitar o rebre personalitats i persones de diversa procedència social i laboral, considere que la formació —i no em referisc únicament a la formació tècnica o professional, sinó a la maduresa intel·lectual que t’ofereix el temps d’universitat— universitària és un element cabdal a tindre en consideració. En este sentit, considere que les aptituds que ofereixen uns estudis humanístics o de les ciències socials poden ser molt adients a la projecció pública d’estes senyoretes.

Quant al model d’ensenyament, aposte per una persona que haja rebut un ensenyament públic (especialment en el cas universitari), que haja permés una relació interpersonal entre persones provinents de tots els àmbits socioeconòmics, i on la diversitat tant personal com geogràfica dels companys enriquisca les capacitats d’interacció social.

Considere que les tretze xiques haurien de parlar amb total fluïdesa les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, que no només entenguen el valencià, sinó que siguen capaces de respondre en valencià amb total naturalitat més enllà de les tòpiques frases falleres; advoque, en este sentit, per un requisit lingüístic, tal com es fa per a l’accés a l’administració pública. Però, a més, per què no valorar el coneixement d’una llengua estrangera? De segur que les xiques, en algun moment, han d’enfrontar-se amb algun visitant forà. Per què no saber mantindre una conversa, encara que mínima, en anglés? Ho deixe caure.


Coneixements de la societat valenciana

Tretze persones que han d’actuar com a representants oficials d’un col·lectiu social tan important per a una ciutat com el faller, han de conéixer la societat valenciana en el si de la qual desenvoluparan la seua tasca. I no em referisc només a les festes valencianes.

Considere fonamental —ho considere per a qualsevol ciutadà— que es coneguen el funcionament de les institucions valencianes, les competències de les diferents administracions públiques i la diversitat juridicoadministrativa valenciana.

Que siguen capaces de detectar, respectar i valorar la diversitat de la societat valenciana, tant a nivell local com autonòmic; tant des del vessant propi com des de la vessant multicultural que comença a ser una realitat als nostres carrers i pobles. El moviment i l’estructura associativa no ha de ser un tema desconegut per a les representants d'un moviment associatiu tan important socialment i econòmicament com el món de les Falles.


Coneixements fallers

No tan sols conéixer com funciona la festa —se suposa que com a membres de la festa ja ho coneixen—, sinó com s’organitza, com s’estructuren les relacions de poder oficial i fàctic, com interactuen els diversos agents festius entre ells, i entre ells i la resta de la ciutat.

Però també, conéixer els vertaders protagonistes de la festa, tant les comissions com els artistes, i que sàpien valorar el seu treball, així com el de la resta de professionals, amb noms i cognoms, valorant i coneixent el seu treball personal.
La història, almenys a grans trets, de la festa de les Falles, encara que siga llegint algun dels llibres importants que s’han escrit sobre el tema, que els permeta reconéixer l’evolució estètica dels cadafals i valorar justament l’evolució estètica i temàtica de la festa, i la importància que té en l’actualitat per a la ciutat.

Les tretze xiques triades a la plaça de bous no haurien de desconéixer el patrimoni cultural, tant material com immaterial, que suposa la festa de les Falles. S’hauria de valorar el seu coneixement real dels dos museus fallers de la ciutat de València, de quines col·leccions alberguen i de la seua organització general.


Característiques personals i familiars

Encara hi ha veus que rebutgen candidates per estar casades, amb filles o per tindre més de vint-i-cinc anys. Sincerament, mentre manifesten el seu compromís de complir amb el que toca, estes característiques personals crec que són totalment intranscendents i supèrflues. Considere que ha de poder ser compatible amb la vida personal de cadascuna i que a cap d’elles se li ha d’insinuar que haurà de renunciar al seu propi projecte de vida per ocupar un càrrec representatiu d’esta mena.


Manera de ser i comportar-se

Ben lluny del saber menjar gambes amb ganivet i forqueta —algú sap fer-ho amb total naturalitat?— considere més apropiat que actuen amb la normalitat i naturalitat que cadascuna tinga, sempre amb uns mínims d’educació, civilitat i saber estar.

Les meues candidates no anirien vestides amb roba de marca ni amb joies estrafolàries. Considere que, com a representant d’una societat, no han d’aparentar allò que la societat no és (o tota la joventut de hui en dia va vestida amb modelets de dissenyadors internacionals?).

Les xiques que es trien, al meu parer, haurien de ser xiques naturals, que no destaquen les unes per damunt de les altres i, sobretot, sense ganes de ser el centre d’atenció en tot moment, on l’egocentrisme i l’afany de protagonisme es quede fora dels requisits corresponents.


No sé, crec que he començat a desvariar una mica. Tal vegada siga que l’insomni comença a desaparéixer o que estic començant a somiar despert, però este somni s’ha repetit més d’una vegada al meu cap, i tots els anys torna per estes dates. Tal vegada, si coneguera el que en gestió es diuen “indicadors”, que s’utilitzen per a avaluar la idoneïtat o no d’una candidata a cort d’honor, no tindria estos somnis (o malsons). Alguna vegada es faran públics? O continuarem creient que depenen del jurat i que, de tota manera, la bellesa hi té un paper més que fonamental? Sincerament, no ho sé; de moment, me’n vaig a dormir, aprofitaré més el temps i evitaré escriure més línies que algú algun dia em podrà recriminar. Bona nit.


Josep Martínez Tormo



2 comentaris:

candreu ha dit...

Coindicisc amb tu en la majoria de les opinions. Jo també pense que la Cort d'Honor no ha de ser un ximple "acompanyament", sinó que ha de complir una sèrie de funcions com a representants de la festa que necessiten més que una cara bonica. Només afegiria que l'apartat de l'educació, que potser l'educació universitària seria "convalidable" per haver tingut experiències en la vida que li ajuden a desenrotllar la tasca de "relacions públiques" de les Falles.

Anònim ha dit...

Punto por punto suscribo el artículo, pero me temo que quedará como "el sueño de una noche de verano"...
De todos modos ya me gustaría que la cosa fuese así...
Saludos.
Tono.