diumenge, 31 de gener de 2010

Entre falles i aeroplans al 1909




Avançava l’any 1909, i la ciutat de València es convertia en la referència de l’arquitectura i la indústria de la mà de l’Exposició Regional, inaugurada en maig. Eixe mateix any, en concret el 5 de setembre, l’aviador de Cullera Joan Olivert realitzà el primer vol de motor a Espanya al recinte del quarter militar d’artilleria de Paterna. El disseny havia estat a càrrec d’Olivert, mentres que la construcció la va fer el seu professor d’enginyeria Gaspar Brunet, i es comprometeren a exhibir-ho dins de l’Exposició Regional eixe mateix any.


Com altres, l’aviació com a simbol de la modernitat va ser tema per a les falles d’anys posteriors, com ho demostra el cadafal Triomfs de l’aviació, plantat l’any 1911 als carrers de Comèdies i Peris i Valero (actual carrer de la Pau). No va ser, però, un tema prou recurrent com ho seria, per exemple, el del futbol anys després, però sí que demostra una certa inquietud per temes d’innovacions.

Però molt més curiós va ser el cas d’un altre protagonista l’any 1909. Ricard Causaràs Casaña (València 1875 - Barcelona 1953) va ser una persona molt peculiar per a la seua época, un Da Vinci a començaments del segle XX. Escultor i pintor, tenia el seu taller al carrer de Baix de la ciutat de València, estudià belles arts, ocupà diferents càrrecs al Cercle de Belles Arts, i va ser professor de modelatge, dibuix artístic i composició decorativa en l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona.


Ricard Causaràs Casaña



Causaràs dissenyà i construí entre els anys 1905 i 1909 l’aeroplà-monoplà Causaràs, patentat per ell mateix el dia 20 de juliol de 1909. Està considerat el primer avió militar i civil a Europa de forma triangular amb els plans sustentadors, i va ser el predecessor d’avions com l’alemany Valkyrie, l’anglés Concorde, el rus Tupolev o els nordamericans F-117A Nighthawk i B-2 Spirit Bomber. La seua màquina voladora tenia a més estabilitat lateral, longitudinal i velocitat, i va fer els vols de prova també al quarter d’artilleria de Paterna.




Aeroplà-monoplà Causaràs (1909)




A més, Causaràs, com altres artistes de la seua època, va estar prou implicat en les festes valencianes. Una bona prova és que formà part del jurat de premis de màscares del Carnaval (1907) i de Falles (1908 i 1909). Suposadament, esta participació indirecta en la festa de les Falles, l’acabà de decidir l’any 1911 amb altres companys del Cercle de Belles Arts de València, per a plantar una falla en nom de l’entitat. El cadafal, plantat al carrer de la Mar i amb el lema Un matrimoni aprofitat, s’emportà el primer premi de totes les falles. Els seus companys artistes fallers foren persones tan conegudes com ara Ramon Andrés Cabrelles, Carles Cortina Beltran, Ramon Stolz Seguí, Rafael Sanchis Arcís i Maximilià Thous Orts.


Falla realitzada per Causaràs (1911)


Notes sobre Ricardo Causaràs Casaña extretes de la pàgina http://www.causaras.net/.

2 comentaris:

José Luis Antonio Causarás Castelló ha dit...

De Causarás hem localitzat un altra falla a València que es diu "El Tren Botijo", publicat a l'Hemeroteca del diari ABC de Madrid.

José Luis Causarás Castelló ha dit...

La referencia a la pàgina web de l'escultor Ricardo Causarás Casaña, ha canviat, d'ara en endavant i hauran dues págines web's, una dedicada a la història de l'art dels "Escultores Causarás. Ricardo y Luís Causarás", en http://www.causaras.eu , i un altra dedicada a la història de l'aeronàutica pionera, "Aeronáutica Pionera. Obras Públicas. Memorias", en http://www.causaras.net