dijous, 17 de juny de 2010

Les falles informals

Imatge: II Falla Alternativa d'Acció Ecologista Agró de Puçol, 2008

Les falles informals, és a dir, aquelles no oficialment organitzades i censades en la Junta Central Fallera o algunes de les diverses Juntes Locals, han estat una realitat prou descone¬guda per als propis fallers, donada la mancança de documentació i el caràcter informal de les falles que pretenem recordar. Doncs no es tracta de les formalitzades i organitzades comissions del cap i casal o dels pobles, estructurades en seccions masculines, femenines i infantils, jerarquitzades en càrrecs directius i vocals, subjectes a un Reglament Faller, a la Junta Central Falle¬ra o a reglaments de règim interior. No ens referim a eixes vertaderes associacions culturals amb una extensa activitat que va des del teatre a l'edició de revistes, sinó a uns casos que, ben sorprenentment, ens apropen a la realitat fallera de les comissions de les darreries del segle XIX, espontànies i sorgides amb l'únic afany de divertir-se els dies de la festa gran sense excessives complicacions.

Encara que és difícil analitzar el fenomen de les falles informals, podem incloure dins d'esta categoria els cadafals infantils que els xiquets alcen a les escoles, guiats pels seus mestres, el darrer dia de classe abans del començament de la Setmana Fallera. A partir de la transició s’incorporaren a esta categoria las falles alçades per col•lectius alternatius o reivindicatius, com associacions de veïns o formacions polítiques d’esquerra, grups ecologistes, els Salvem (cas de Salvem La Punta), els Casals Jaume I o colles de joves que propugnen unes falles contestatàries, “populars i combatives”, intentant recuperar la falla com a eina de denúncia social i celebració transgressora amb l’ordre imperant. També hi entrarien les falles plantades i cremades, tot en una jornada, per algunes associacions com grups de presos, drogodependents o colles d'amics o xiquets que improvisen, amb quatre palets i retalls de cartró, un efímer monument, que amb els al¬tres esmentats, conformen una xarxa informal i desconeguda que precedeix a la festa oficial.

A més a més, no es podria deixar d’esmentar una altra manifestació molt interessant del que anomenem falles informals, com han segut o són aquelles plantades en urbanitzacions situades al voltant de València, les quals assoliren un nombre respectable a les acaballes del anys setanta i començaments del vuitanta, per a decaure posteriorment. Eren temps on molta gent de la ciutat aprofitava el temps de Falles per a pujar a zones com L'Eliana, Pobla de Vallbona, Llíria o Benissanó, tot fugint del soroll festiu de la capital, però que no es resistien a fer també la seua pròpia festa fallera. I així plantaven un monument fet amb "refregits" però amb il•lusió, sense cap distinció entre presidents, secretaris, vocals ni fins fallera major, es a dir, en oberta germanor per a, tots junts, fer les improvisades des¬pertades, llançar coets per la nit, desfilar en voluntarioses cercaviles, decorar els carrers amb banderetes i juntar-se la nit de sant Josep per a presenciar la cremà final de la falla.

Atès el seu caràcter informal, estes falles “silvestres” no solien editar cap llibret ni deixaren constància més que en les fotografies familiars, raó per la qual no han estat conegudes. Tanmateix hem cregut destacar-les per què han tingut el mèrit de recordar a les fallers "oficials" o convencionals l'espontaneïtat i desimboltura de les primeres comissions de l'historia fallera, i perquè han constituït vertaders vestigis populars del passat fet present pel desig dels valencians de fer la seua festa major enllà on es troben. En definitiva, creem que les falles informals constitueixen un fet, un esdeveniment, que encara que puga semblar anecdò¬tic en la història de les falles, se'ns presenta com a imprescin¬dible per a comprendre-la en la seua complexa totalitat.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí

1 comentari:

ExcessosFallers ha dit...

No et negaré que l'estructura associativa està en "decadé", siga fallera, festiva, juvenil o de qualsevol índole. I si no, només cal aguaitar-se a les xarxes socials per adonar-se, on alguns perfils, en molt de criteri, tenen més seguidors que les comissions estructurades (imagina que parlem de malaltsdefalles, més coneguda per la web que per l'associació... son el mateix?).
Però, pot ser falta molta ciutadania perquè un grup de gent s'agrupe, en estructures pseudo anàrquiques, i puga gaudir de la festa de la crítica i la sàtira. Pot ser això tampoc no és el que es preten, no?
Imaguina't que tots estigueren fóra del pastís... a qui criticaríem?