dissabte, 9 d’abril de 2011

De la brusa al folro polar


Fins els anys vuitanta els fallers i falleres, quan no anaven abillats amb el protocol·lari vestit de “faller” o “fallera”, és a dir, en els moments quotidians de la convivència al casal durant la Setmana Fallera, vestien de particular. Tanmateix, a mitjans dels anys vuitanta es va produir una interessant innovació: posar de moda l’ús de la brusa negra hortolana. Fins i tot alguns intentaren utilitzar-la com a substitut del vestit negre de faller que ja començava a ser objecte d’impugnació crítica per part d’algunes minories més conscienciades amb la necessitat de recuperar la indumentària tradicional, que havia caigut en l’abandonament i, a més, estava perseguida en els reglaments fallers.


La brusa negra aviat va fer fortuna també entre les dones falleres, especialment les més joves, de forma que en pocs anys la brusa (el conegut com blusón, en castellá) es convertí en la brusa fallera. Era còmoda, barata i fins i tot se li podien incorporar els pins o xapetes que també s’havien anat fent populars, alguns de la pròpia comissió, altres de tota mena. També es podia brodar l’escut de la comissió en la brusa, de forma que a començaments dels anys noranta aquella era ja la peça indumentària informal imprescindible dins una comissió durant els dies de la festa gran.


A partir d’eixe moment, que va coincidir amb la progressiva substitució dels uniformes fallers per roba tradicional, i per tant, va coincidir amb el boom de les cases d’indumentària, la brusa fallera va experimentar una singular evolució. Així, alguns començaren a encarregar-se bruses de colors, que en uns anys s’instal·laren en la indumentària informal fallera, fins el punt de que en pocs anys cada comissió optà per instaurar una mena de brusa oficial, d’uns colors i amb uns simbolismes propis de cada falla en qüestió. La moda es va estendre amb rapidesa, tant al cap-i-casal com als pobles. En realitat, esta moda recordava el costum, ja popularitzat en anys anteriors en les festes populars del nord d’Espanya, de les bruses de les penyes, especialment en les festes de caire taurí.


Amb tot, la brusa tenia l’inconvenient de que en hivern hom havia de posar abundant roba sota ella, per tal de no passar massa fred. Roba que després es llevava dins el casal. Però resulta que cada vegada van anar proliferant més els envelats al carrer, amb la qual cosa durant la Setmana Fallera l’activitat social es traslladava a un lloc en mig del carrer sense massa abric, almenys no tant com el que dóna una construcció com un casal. Aleshores es va produir una altra interessant innovació: alguns començaren a adquirir folros polars, que permetien combatre millor el fred del carrer o anar a vore falles al llarg del dia o especialment durant la nit. A més era una peça de roba molt pràctica, fàcil de llevar i posar i adaptable a les circumstàncies. És així com les comissions falleres començaren a adquirir folros polars amb els colors i la imatge identificativa de cada falla, de manera que actualment és una peça molt estesa. Una peça que hom, per exemple, pot vore en gran nombre durant l’acte de la Crida, on en les visites col·lectives de les comissions a l’Exposició del Ninot o a vore falles, fins i tot en les despertades o en actes infantils, doncs els xiquets també les usen prou, tal i com passava amb la brusa. Esta no ha desaparegut de la Setmana Fallera, però cada vegada està més reduïda a l’interior dels casals o com a molt s’utilitza durant el dia. El folro polar, definitivament, ha triomfat i té pinta de que per molt de temps. Una mostra de la pràctica flexibilitat que caracteritza el vestit festiu en les comissions falleres i que no lleva de que s’haja aprofundit el procés de recuperació de la roba tradicional. Esta per als usos rituals d’arrel tradicional; les bruses i, sobretot, els folros, per als usos més moderns i instrumentals. Al cap i a la fi, el que importa es que es tant amb un vestuari com amb l’altre quede clar que el col·lectiu faller vol ser ben visible i reconegut.


Gil-Manuel Hernàndez i Martí

3 comentaris:

Xarxa ha dit...

Quan parles d'ús "instrumental" a què et refereixes?

Anònim ha dit...

Vol dir un ús puramemnt pràctic, no necessàriament expressiu o ritual

Gilman ha dit...

Vol dir purament pràctic, no expressiu o ritual