El museu faller de València no és un museu. Probablement més d’un lector
d’estes línies se senta estranyat per eixa afirmació, però és absolutament
real, i en este Dia Internacional dels Museus resulta convenient recordar-ho.
Si atenem a la definició que l’ICOM dóna als seus estatuts, un museu és “una institució permanent, sense ànim lucratiu, al servei de la societat i el seu desenvolupament, oberta al públic i que porta a terme investigacions referents als testimonis materials de la humanitat i del seu entorn, els adquereix, els conserva, els dona a conéixer i especialment els exposa amb la finalitat de promoure l’estudi, educar i deleitar”.
La Llei de Patrimoni Històric Espanyol defineix als museus com “las instituciones de
carácter permanente que adquieren, conservan, investigan, comunican y exhiben
para fines de estudio, educación y contemplación conjuntos y colecciones de
valor histórico, artístico, científico y técnico o de cualquier otra naturaleza
cultural” (art. 59.3).
I, finalment,
la Llei de Patrimoni Cultural Valencià entèn per museu “les institucions sense
finalitat de lucre, obertes al públic, l’objecte de les quals siga
l’adquisició, conservació, restauració, estudi, exposició i divulgació de
conjunts o col·leccions de béns de valor històric, artístic, científic, tècnic,
etnològic o de qualsevol altra naturalesa cultural amb fins d’investigació,
gaudi i promoció científica i cultural” (art. 68.1)
Amb estes definicions, molt semblants entre elles, és fàcil comprendre que,
en l’actualitat, el Museu Faller de València no és més que un altre magatzem de
l’Ajuntament en què es guarden els ninots indultats. És cert que de manera
oberta al públic i visitable, però sense ser el que s’entén veritablement per
museu en els temps que corren. De fet, administrativament, la Direcció Generalde Patrimoni Cultural Valencià no el reconeix com a tal, ni tan sols com a
col·lecció museogràfica.
Probablement algú diria que açò no té importància, que no deixa de ser un
reconeixement administratiu i, en part, és així. Seria així si el denominat
Museu Faller de València tinguera un responsable tècnic superior de museus,
impulsara estudis i investigacions sobre les seues col·leccions, establira
mecanismes per a la restauració dels seus fons, organitzara exposicions
temporals i altres activitats, treballara en la difusió i comunicació dels seus
fons i tinguera un pressupost per fer front als objectius. Però el denominat
Museu Faller no té res d’això; de fet, les úniques investigacions que s’han fet
de la principal col·lecció del no-museu han sigut impulsades per l’Associació d’Estudis Fallers, responsable també de la seua guia.
Els requisits perquè fóra reconegut com a museu no són massa difícils
d’aconseguir; l’ordre de la Generalitat que regula el seu reconeixement parla
de reunir els següents requisits:
- Instal·lacions
permanents, suficients i adequades, segons el parer de la Direcció General
de Patrimoni Cultural.
- Un
tècnic superior que en tinga cura.
- Un
inventari i un llibre de registre, segons models oficialment establerts.
- Horari
d’obertura al públic, no inferior a quinze hores setmanals.
- Pressupost
que garantesca un funcionament mínim.
- Enviar a
la Direcció General de Patrimoni Cultural, amb la periodicitat que
reglamentàriament es determine, resums estadístics de visites al museu.
Aquell lector que conega mínimament el denominat Museu Faller s’adonarà que
no son requisits impossibles de cumplir. Per tant, podríem dir que el fet que
no estiga reconegut com a tal es deuria a motius de tipus polític, ideològic o
inclús a la deixadesa i poca importància atorgada pels responsables de
l’administració local.
És curiós que un centre com este, amb uns fons únics tant per les peces
mateixes com pel procés de la seua selecció, tan a prop d’un dels principals
nuclis d’atracció turística de la ciutat i amb una gran potencialitat com la que
té, haja sigut abandonat i tinga un tracte semblant al d’un magatzem municipal
més. És tracta de l’únic museu les peces del qual són triades per votació
popular i no per un consell tècnic de selecció; així, la seua col·lecció, a
banda de mostrar una gran qualitat tècnica i estètica, mostra el gust popular
de cada època i permet endinsar-se en la societat del moment.
Les potencialitats d’un Museu Faller són indiscutibles: servir com a
referent turístic de la festa de les Falles, no només dels ninots indultats
sino també de molts altres components de la festa; actuar com a contenidor i
motor d’iniciatives culturals lligades a la festa; treballar en la difusió del
coneixement de les Falles i dels artistes fallers, potenciant la seua figura
professional; liderar les investigacions sobre la festa; i ubicar-se com a
referència material dels valors immaterials que engloben la festa de les
Falles, entre moltes altres.
Els professionals de la gestió cultural estaríem preparats per dissenyar un
pla museològic per a la conversió del No-Museu Faller en un veritable museu
capaç de dinamitzar una part important del patrimoni cultural de la ciutat de
València. De fet, el propi Ajuntament de València té professionals de
reconeguda solvència per a fer-ho. Però la qüestió és si els responsables
polítics tenen voluntat.
No sembla que eixa voluntat existisca, i és una verdadera llàstima,
sobretot en un moment en què l’Ajuntament ha dut endavant una candidatura per
aconseguir que l’Espai Cultural de les Falles siga reconegut com a Patrimoni
Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Si no li prestem una mínima
atenció al nostre patrimoni cultural material, serem capaços de garantir la
protecció del patrimoni immaterial?
I mentrestant, mentres s’ha dissenyat eixe projecte de candidatura a la
UNESCO sense la més mínima dotació pressupostària, el Museu Faller segueix
sense ser el que hauria de ser i sense cap indici de què això vaja a canviar.
Una bona manera de celebrar el Dia Internacional dels Museus per a València
seria que els responsables polítics anunciaren hui la normalització,
professionalització i la seua aposta pel Museu Faller. Malauradament, en acabar
el dia, molt probablement ens quedem sense celebració.
Gestor cultural
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada