El primer premi de la història de les Falles

L’actual sistema municipal de premis naix en l’any 1901 i, per tant porta més d’un segle funcionant amb diverses adaptacions i modificacions, com ara la creació de les seccions o l’ampliació del número de premis. D’esta manera, l’Ajuntament arreplegà una tradició relativament recent de premiar les falles plantades amb un caràcter més artístic, fet que provocaria amb el pas del temps que les falles s’oblidaren de la crítica i sorna fallera, i es centraren més en la vessant artística.

Esta tradició recull una sèrie d’associacions, penyes i revistes valencianes que començaren en la penúltima dècada del segle xix a premiar falles de manera espontània i ocasional (excepte en el cas de Lo Rat Penat), sobretot per fer-se publicitat.

Entre estes, destaca la revista satírica La Traca, que, segons totes les informacions, l’any 1887 va prendre la iniciativa d’atorgar per primera vegada uns premis a les falles més satíriques. Segons la ressenya del dia 19 de març del diari Las Provincias, finalment la revista atorga tres premis: el primer, pagar la música i l’arbitri corresponent a la falla del carrer de l’Ambaixador Vich; el segon, pagar la traca i l’arbitri a la falla que portava per títol Becerrada, dels carrers de Colom i Xàtiva, i el tercer, pagar la música i el seu arbitri a la falla Plaza de Toros, plantada al carrer de la Saboneria Nova.

Esta data tan important en el posterior desenrotllament per a la festa de les Falles, ha estat arrossegada per tots els autors que han anat copiant-se els uns als altres, des que algú ho va publicar per primera vegada, però de segur que desconeixia que hi hagué un cas anterior de premi a falles. Es tracta del premi atorgat per la penya El Fum en 1884, i del qual ens dóna més informacions l’article publicat per Francesc de Paula Llop i Lluch en la pàgina 10 de la revista Pensat i Fet del 1952:

I ara anem al [premi] més antic. Du la inscripció següent: ‘La Penya El Fum a la millor falla d’enguany. 1884’. És de pergamí i d’un tamany 35x50 cm. Se noten diferents tècniques en les cinc pintures, bones totes elles. Però descriguem un poc, ja que un gravat no aclariria la visió.

 

A dalt es veu la Ciutat voltada de muralla; al fons, esquena a la mar, el sol ixent; a la dreta, l’astre de la nit; la Lluna. Un fris, a bais, amb figuretes al·legòriques: forramentes de fuster. Un bell apunt del Miquelet, així com la imatge de Sant Josep. Una falla cremant-se tenint com a fons,tota encongida per la resplendor, la torre de Santa Catarina. Unes signatures, més el segell de Secretaria de l’esmentada Penya. Es trobava sobre una tela adamascada, però el temps la féu a trossos. Ata està muntada sobre una manta de llaurador. El bastó, tot adornat de simbolismes i motius del dia: uns rams de llorer i un escudet més modern vora d’unes eixides, coet i traca completen aquesta peça, a bon segur, la més antiga. Forma part de l’excel·lent col·lecció d’un bon amic que en guarda com a preuat tresor, essent desconegut per la seua natural i senzilla manera de ser. En una altra ocasió donarem detalls d’aquest magnífic cabdal.

* Fragment de l'article publicat per Josep Lluís Marín i Javier Mozas al llibret de la comissió fallera de Els Lleons-Poeta Mas i Ros (2012).