dimecres, 19 de novembre de 2008

La ritualització festiva de la llengua. L'ús del valencià en les Falles (2)

2. Les Falles

Ens centrarem, tot seguit, en la festa que major projecció social, econòmica i geogràfica presenta, les Falles. Al voltant d’estes s’ha anat constituint una extensa xarxa associativa que s’estén de cap a cap de la Comunitat Valenciana, amb un nombre de comissions que ultrapassa les 800, que aglutina més de 200.000 persones de manera directa, que activa una intensa sociabilitat íntimament lligada a les estructures urbanes i que mobilitza una enorme quantitat de recursos econòmics que acaba incidint en una no menyspreable quantitat de llocs de treball en diversos sectors productius. S’hi ha d’afegir que les Falles, tot i ser hereves de la cultura popular tradicional valenciana, forgen la seua configuració actual en la modernitat.

Atesa la rellevància sociocultural de les Falles, analitzarem amb més profunditat els usos lingüístics que es donen en este àmbit, que es caracteritza per l’existència de tres esferes: els usos rituals, els usos comunicatius i els usos vinculats a activitats culturals de tota mena. Tot i això, estes esferes s’entrecreuen, sense que siga possible separar-les taxativament.

2.1. Els usos rituals

Les Falles despleguen una àmplia activitat ritual al llarg de l’any, que evidentment té la seua màxima concentració i significació durant la Setmana Fallera. Moltes d’estes activitats i rituals tenen la seua expressió en valencià, raó per la qual mereixen una certa atenció. Ja prop de les dates falleres, les comissions Plaça de l’Arbre i Blocs-Platja de València organitzen sengles recreacions costumistes del cant de l’estoreta (on participen fonamentalment xiquets), es munten sessions de cant d’estil o conclou el Concurs de Declamació en Llengua Valenciana, també dirigit als xiquets, que organitza la Junta Central Fallera. Ja quasi en les Falles té lloc la Crida, on les autoritats i les falleres majors de les ciutats anuncien la festa en valencià, com també fan de manera ritual quan donen començament a les mascletades oficials. Uns altres actes, com ara la Gala de la Cultura de la Junta Central Fallera de València o els nombrosos actes socials que tenen lloc en les comissions, també fan del valencià un vehicle preferent per a donar especial significació identitària al ritual faller d’afirmació valenciana. No obstant això, en casos com els actes de selecció de les corts d’honor o els actes d’exaltació de les falleres majors, el valencià queda estrictament reduït a un ús protocol·lari, i els espectacles teatrals o musicals que s’hi representen són majoritàriament en castellà. Igualment, s’ha de dir que en les exaltacions de les falleres majors de València predominen els mantenidors que fan el seu parlament en castellà, atesa l’opció presa per les institucions d’encarregar estes peces oratòries a artistes, professionals o personatges populars de fora de València.