Benvolguts amics i amigues:
En primer lloc vull agrair a la Falla Na Jordana, amb la qual ens uneixen tants lligams, la seua amable hospitalitat en cedir-nos el seu casal per a presentar la nostra REF. Una REF que enguany acompleix 16 anys, 16 números des d’aquell primer de l’any 1994. I com que enguany, tant la REF com l’ADEF han estat molt bolcades amb el món del cadafal, a través de les nostres Converses a La Nau i l’exposició La falla. Un artefacte tecnològic, que fins abril està muntada en la UPV, he cregut que calia començar per ací, retent un xicotet homenatge al cadafal faller. Un homenatge merescut i necessari, tal i com estan les coses en la nostra festa.
I el primer que cal dir és que en el principi fou el foc. Després, este va compartir el protagonisme amb allò que cremava, amb forma de cadafal patibulari i justicier. La falla: el lloc idoni per a la justícia popular simbòlica, ferramenta compensatòria de dominacions i opressions, l'instrument festiu del poble per a llevar-se de damunt els seus grillons i proclamar la potencialitat dels seus poders. I des de llavors la falla fou, essencialment, eixe cadafal plantat enmig de l'espai públic, confluència de fluxos veïnals i nus simbòlic de la sociabilitat i el llaç solidari. Perquè abans que res, la falla-cadafal fou un artefacte cultural que només a poc a poc se va anar revelant com a artefacte tecnològic.
Després van vindre les manipulacions, les instrumentalitzacions, les degradacions, restriccions i reconvencions. Es van succeir en el temps normatives, censures, directrius, controls. Van aparéixer noves temàtiques, destacats artistes, estils emergents, es va improvisar, es va potenciar i va dirigir el canvi, i també se li va refrenar, se li va dissecar i fins a se li va fossilitzar en cànons i ortodòxies. Inclús van progressar les tècniques i sabers, però al final, en el fons, va romandre sempre el cadafal, la falla.
De manera que, ben paradoxalment, a pesar que canvien els modes, les formes, els instruments i protocols per al disseny, realització i execució de la falla, l'essència de la seua condició de cadafal roman. Per això la mateixa condició del cadafal plantat, la seua sola erecció en l'espai públic, és tot un esdeveniment, per molt que siga cíclic i subjecte a permisos i autoritzacions de l'autoritat competent. Al final allò que importa és la continua reencarnació d’un objecte primigeni que no canvia, sobirà del seu territori i per això dreçat en la plaça: el cadafal.
Recentment, des de l’Ajuntament s’ha impulsat la candidatura de l’Espai Cultural de les Falles valencianes a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Una iniciativa transcendental, doncs la possible declaració de la festa fallera com Patrimoni Mundial implicaria el seu màxim reconeixement cultural. De fet, ja en l’any 2002, concretament en el Prefaci del I Volum del catàleg L’Indult del Foc, l’ADEF plantejava la necessitat de considerar tant la col·lecció de ninots indultat com les Falles com a un patrimoni cultural vinculat a la Convenció de la UNESCO sobre protecció del patrimoni mundial. Nosaltres ho teníem ja, aleshores, molt clar, però també teníem clar que una declaració de tal calibre ens obligaria a tots els implicats en la festa a ser rigorosos, impecables i professionals. Que ens obligaria a sumir unes responsabilitats que passen per la cura i protecció dels elements més singulars i representatius de la festa fallera. En eixe sentit, les nostres obres posteriors (els tres volums de L’Indult del Foc, el llibre sobre Vicent Luna, el catàleg de l’exposició sobre la frontera entre art i falles, la monografia sobre el cas Na Jordana) han intentat incidir en la vessant patrimonial de la festa. I el mateix hem intentar subratllar en les diverses edicions de les Converses Les Falles a La Nau, del cicle Falles de Cel·luloide o de la Mostra del Llibre Faller. Per no parlar, clar està dels materials dipositats en la nostra web i, sobretot, de la feina que des de 2005 venim fent en el Centre de Documentació i Difusió de la Festa de les Falles, impulsat per l’Ajuntament de València.
Efectivament, la perspectiva d’unes Falles Patrimoni de la Humanitat es engrescadora i il•lusionant, però també ens obliga a sumir conscientment tot un compromís amb la festa que va més enllà de la seua vivència lúdica, emotiva o sentimental. Ens porta, com he dit, a demanar que totes les institucions que s’impliquen fomenten un treball altament professional de gestió, difusió, promoció i divulgació, par tal de poder assolir l’objectiu. Un objectiu que si s’assoleix ens imposarà noves obligacions, per tal d’acomplir els rigorosos estàndards de qualitat exigits per la UNESCO. Per això la nostra insistència en la investigació, en la recerca, en la documentació, en l’enfocament científic i reflexiu de la festa. Per això també la nostra insistència en la falla com a element essencial i imprescindible front als elements prescindibles o sobrevinguts. La falla i altres elements singulars propis de l’entorn faller, com la pirotècnia pròpia, la literatura fallera, l’ofici d’artista faller, altres oficis artesanals vinculats, la indumentària o els museus fallers. Però abans que res, la falla.
Enguany, estem molt satisfets de tot allò que hem posat en marxa i hem assolit, encara que noves idees i projectes estan ja en els nostres caps. En tot cas no ens cansarem d’insistir en què la nostra vocació és essencialment la de conjuntar la tasca tant dels científics socials com dels artistes que hi ha a l’ADEF, per tal de tindre una visió reflexiva, crítica i transformadora de la nostra festa. I és que, crec que cal aclarir-ho una vegada més: preferim unes falles profanes a unes falles lomanes: preferim llançar les nostres vanitats a la foguera a cremar-nos en la foguera de les vanitats, preferim anar a contracorrent a anar corrents per eixir en la foto, preferim desbordar-nos en la festa a una festa desbordada, preferim unes falles enriquidores a enriquir-nos amb les falles; preferim els amics sincers als amics de circumstàncies, preferim alçar bambolles a sentar càtedra, en suma, preferim menjar gominoles al taller de Paco i Marisa a menjar canapés de caviar en alguna carpa fashion. Encara que si mos conviden, igual mos ho pensem i tot...
Moltes gràcies i Bones Falles!
En primer lloc vull agrair a la Falla Na Jordana, amb la qual ens uneixen tants lligams, la seua amable hospitalitat en cedir-nos el seu casal per a presentar la nostra REF. Una REF que enguany acompleix 16 anys, 16 números des d’aquell primer de l’any 1994. I com que enguany, tant la REF com l’ADEF han estat molt bolcades amb el món del cadafal, a través de les nostres Converses a La Nau i l’exposició La falla. Un artefacte tecnològic, que fins abril està muntada en la UPV, he cregut que calia començar per ací, retent un xicotet homenatge al cadafal faller. Un homenatge merescut i necessari, tal i com estan les coses en la nostra festa.
I el primer que cal dir és que en el principi fou el foc. Després, este va compartir el protagonisme amb allò que cremava, amb forma de cadafal patibulari i justicier. La falla: el lloc idoni per a la justícia popular simbòlica, ferramenta compensatòria de dominacions i opressions, l'instrument festiu del poble per a llevar-se de damunt els seus grillons i proclamar la potencialitat dels seus poders. I des de llavors la falla fou, essencialment, eixe cadafal plantat enmig de l'espai públic, confluència de fluxos veïnals i nus simbòlic de la sociabilitat i el llaç solidari. Perquè abans que res, la falla-cadafal fou un artefacte cultural que només a poc a poc se va anar revelant com a artefacte tecnològic.
Després van vindre les manipulacions, les instrumentalitzacions, les degradacions, restriccions i reconvencions. Es van succeir en el temps normatives, censures, directrius, controls. Van aparéixer noves temàtiques, destacats artistes, estils emergents, es va improvisar, es va potenciar i va dirigir el canvi, i també se li va refrenar, se li va dissecar i fins a se li va fossilitzar en cànons i ortodòxies. Inclús van progressar les tècniques i sabers, però al final, en el fons, va romandre sempre el cadafal, la falla.
De manera que, ben paradoxalment, a pesar que canvien els modes, les formes, els instruments i protocols per al disseny, realització i execució de la falla, l'essència de la seua condició de cadafal roman. Per això la mateixa condició del cadafal plantat, la seua sola erecció en l'espai públic, és tot un esdeveniment, per molt que siga cíclic i subjecte a permisos i autoritzacions de l'autoritat competent. Al final allò que importa és la continua reencarnació d’un objecte primigeni que no canvia, sobirà del seu territori i per això dreçat en la plaça: el cadafal.
Recentment, des de l’Ajuntament s’ha impulsat la candidatura de l’Espai Cultural de les Falles valencianes a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Una iniciativa transcendental, doncs la possible declaració de la festa fallera com Patrimoni Mundial implicaria el seu màxim reconeixement cultural. De fet, ja en l’any 2002, concretament en el Prefaci del I Volum del catàleg L’Indult del Foc, l’ADEF plantejava la necessitat de considerar tant la col·lecció de ninots indultat com les Falles com a un patrimoni cultural vinculat a la Convenció de la UNESCO sobre protecció del patrimoni mundial. Nosaltres ho teníem ja, aleshores, molt clar, però també teníem clar que una declaració de tal calibre ens obligaria a tots els implicats en la festa a ser rigorosos, impecables i professionals. Que ens obligaria a sumir unes responsabilitats que passen per la cura i protecció dels elements més singulars i representatius de la festa fallera. En eixe sentit, les nostres obres posteriors (els tres volums de L’Indult del Foc, el llibre sobre Vicent Luna, el catàleg de l’exposició sobre la frontera entre art i falles, la monografia sobre el cas Na Jordana) han intentat incidir en la vessant patrimonial de la festa. I el mateix hem intentar subratllar en les diverses edicions de les Converses Les Falles a La Nau, del cicle Falles de Cel·luloide o de la Mostra del Llibre Faller. Per no parlar, clar està dels materials dipositats en la nostra web i, sobretot, de la feina que des de 2005 venim fent en el Centre de Documentació i Difusió de la Festa de les Falles, impulsat per l’Ajuntament de València.
Efectivament, la perspectiva d’unes Falles Patrimoni de la Humanitat es engrescadora i il•lusionant, però també ens obliga a sumir conscientment tot un compromís amb la festa que va més enllà de la seua vivència lúdica, emotiva o sentimental. Ens porta, com he dit, a demanar que totes les institucions que s’impliquen fomenten un treball altament professional de gestió, difusió, promoció i divulgació, par tal de poder assolir l’objectiu. Un objectiu que si s’assoleix ens imposarà noves obligacions, per tal d’acomplir els rigorosos estàndards de qualitat exigits per la UNESCO. Per això la nostra insistència en la investigació, en la recerca, en la documentació, en l’enfocament científic i reflexiu de la festa. Per això també la nostra insistència en la falla com a element essencial i imprescindible front als elements prescindibles o sobrevinguts. La falla i altres elements singulars propis de l’entorn faller, com la pirotècnia pròpia, la literatura fallera, l’ofici d’artista faller, altres oficis artesanals vinculats, la indumentària o els museus fallers. Però abans que res, la falla.
Enguany, estem molt satisfets de tot allò que hem posat en marxa i hem assolit, encara que noves idees i projectes estan ja en els nostres caps. En tot cas no ens cansarem d’insistir en què la nostra vocació és essencialment la de conjuntar la tasca tant dels científics socials com dels artistes que hi ha a l’ADEF, per tal de tindre una visió reflexiva, crítica i transformadora de la nostra festa. I és que, crec que cal aclarir-ho una vegada més: preferim unes falles profanes a unes falles lomanes: preferim llançar les nostres vanitats a la foguera a cremar-nos en la foguera de les vanitats, preferim anar a contracorrent a anar corrents per eixir en la foto, preferim desbordar-nos en la festa a una festa desbordada, preferim unes falles enriquidores a enriquir-nos amb les falles; preferim els amics sincers als amics de circumstàncies, preferim alçar bambolles a sentar càtedra, en suma, preferim menjar gominoles al taller de Paco i Marisa a menjar canapés de caviar en alguna carpa fashion. Encara que si mos conviden, igual mos ho pensem i tot...
Moltes gràcies i Bones Falles!
Gil-Manuel Hernàndez i Martí
Entrades
2 comentaris:
M'ha agradat molt el discurs. Una llàstima no haver pogut estar present per sentir-ho. Moltes veritats, molt compensades i molt compactes. Enhorabona!
Em pareix molt interessant aquest discurs i la possible declaració de les Falles com a patrimoni immateria de la humanitat. Però després d'haver analitzat les tradicions que ja conten amb aquest titol crec que seria força interessant presentar una candidatura de Les Festes del Foc. Aquesta candidatura reuniria les diverses fstivitats tradicionals que giren entorn el monument d'art efímer que serà past del foc purificador. Una denominació ideal per a la candidatura seria la següent: "Les Festes del Foc: Falles i Fogueres". Així no només parlariem de les falles de Valènciaa sinó d'altres festes com son les Fogueres de Sant joan a Alacant, o altres a Sant Vcent Borriana, Alcira, Elda, Xàtiva, Paterna...
Publica un comentari a l'entrada