dissabte, 14 de maig de 2011

Comentaris al programa electoral de Falles d'Esquerra Unida

La formació política Esquerra Unida va eixir de la composició del consistori de la ciutat de València en les passades eleccions municipals del 2007. Recuperar la representació és, principalment, l'objectiu d'este partit polític. Fita que, potser, aconseguirà, ja que les enquestes els atorguen dues actes de regidors per a les eleccions del pròxim 22 de maig.

Aplicar el sentit real del que és la democràcia en la societat, la igualtat social i de gènere i l'ecologisme són els fonaments sobre el quals es sustenta tot el programa electoral d'Esquerra Unida per a la ciutat de València. I són, també, pel que fa a les Falles, les premisses que guien les propostes de la llista que encapçala Amadeu Sanchis.

El món faller, malgrat que afirmen que “les Falles són una de les senyes d'identitat més importants de la ciutat”, no ocupa un espai ampli dins dels programa electoral. S'inclouen dins l'apartat 5, el referit a cultura, sota l'epígraf “5.3 Les Festes Locals” i, com en les altres festivitats que es celebren, al cap i casal parteixen del següent ideari:

Volem promoure les festes locals a tots els barris, afermar-hi, la participació popular, vetllar per una distribució democràtica dels recursos públics que s'hi dediquen, dins d'una cultura d'austeritat, de responsabilització i de transparència.

Deu són les propostes que Esquerra Unida llança per a millorar les Falles al llarg d'un hipotètic govern d'este grup d'esquerres i ecologista:

1. Descentralitzar la festa fallera i democratitzar la Junta Central Fallera.

Potser hi ha una mica de desconeixença o hi ha una manca de precisió explicativa en esta proposta, ja que, encara que cal millorar un munt de coses dins de la Junta Central Fallera, des de fa anys existeix una descentralització de la festa fallera amb la formació de sectors fallers distribuïts en barris o districtes. Sectors que, encara que estan davall les normes que marca el reglament de la Junta Central Fallera, funcionen amb certa llibertat.

Això, per no parlar d'altres organismes que han sorgit en els darrers anys, com és el cas de Carme t'Estime, que agrupa comissions falleres que funcionen, en certa mesura, al marge del sector al qual estan adscrites.

Tampoc han analitzat, els ideòlegs del programa d'Esquerra Unida, la relació de les comissions falleres de fora de la ciutat de València amb les respectives juntes locals falleres. Si haguessen fet esta comparativa, s'haguessen assabentat que Junta Central Fallera dóna més llibertat i marca menys les activitats a realitzar a les comissions falleres de la ciutat del Túria que la majoria de les juntes locals falleres de les altres poblacions valencianes on es planten falles.

2. Defensar la igualtat de gènere i evitar qualsevol tipus de discriminació a l'àmbit de les festes.

La igualtat de gènere és un objectiu que s'ha d'implantar d'una manera ja definitiva no sols en les Falles sinó en tots els àmbits de la societat. Cal potenciar-ho, però s'ha de reconèixer que en els darrers anys la dona està assolint un paper més important dins de la festa, més enllà de la representació que implica la fallera major. Cada cop més, la dona va ocupant càrrecs de rellevància en les juntes directives de les comissions falleres i, fins i tot, està normalitzant-se el fet de trobar dones que ocupen la presidència d'una comissió fallera. Per això, encara que cal continuar lluitant per continuar amb esta integració de la dona en la direcció de la festa, esta proposta sembla un intent d'aplicar amb calçador un dels fonaments del programa d'Esquerra Unida, el de la igualtat de gènere, al món de les Falles.

3. Assegurar que una part dels diners públics es distribuïsca en proporció inversa als recursos reals de cada falla perquè les falles més modestes resulten afavorides pel finançament públic.

No esmenten com es dirigiria esta distribució. Subvencionarien les comissions falleres amb la mateixa quantitat de diners cadascuna? Seria, doncs, el més just.

En estos moments, l'Ajuntament subvenciona el 21 per cent dels monuments fallers a les comissions. Això, no vol dir que les falles més adinerades reben més fons públics. Es parteix d'una presumpció falsa, ja que ni totes les comissions falleres que planten en seccions altes són riques ni totes les comissions falleres que planten en seccions inferiors són pobres.

4. Elecció de jurats capacitats i independents.

El jurat de qualsevol concurs faller, tots els anys, és un cavall de batalla. Se n'hauria de fer una revisió, però no es pot llançar a l'aire una sentència d'este caire i no aprofundi-hi. Com capacitaríem una persona per a ser jurat? Realitzant un curset? Ja fa uns anys que es realitza per als jurats de falla. Reprogramant este curset? Potser.

I pel que fa a la independència del jurat, com ja sabem, els membres dels jurats de monuments fallers són fallers i falleres que no pertanyen a cap comissió a valorar. Com es pot aconseguir esta independència? Fent jurat persones que no pertanyen al món de les Falles? Obligant que la puntuació de cadascun dels jurats siga individual i secreta?

5. Acabar amb el frau en el pressupost del preu del monument i de les despeses de la falla.

Fins ara, quan s'ha demostrat un frau d'este tipus, l'Ajuntament ha actuat denunciant la comissió infractora davant la justícia.

6. Redistribució dels recursos dels patrocinadors.

En este punt es torna a demostrar una desconeixença dels ideòlegs d'este programa electoral respecte a les Falles.

Patrocinadors, n’hi ha, actualment, de tres tipus, els que cerca una comissió per a ella mateixa, els que cerquen agrupacions de comissions falleres, com és el cas de la Federació de Falles d'Especial, i els patrocinadors de la Junta Central Fallera.

Estos últims no subvencionen unes comissions falleres sí i altres no. La festa de les Falles té un cost econòmic molt elevat per a l'Ajuntament de València. El consistori no sols inverteix en pólvora, monuments municipals i falleres, sinó que ha de sufragar un munt de despeses col•laterals com, per exemple, l'augment de la tasca de treball d'alguns sectors públics com, entre d'altres, bombers, neteja i seguretat.

Per a pal•liar este alt cost és de gran ajuda el capital que s'ingressa dels patrocinadors.

7. Potenciar el component cultural de la festa, així com l'ús del valencià.

Plantejament positiu i totalment encertat. La potenciació de l'ingredient cultural de la festa i l'ús del valencià és, malgrat la reivindicació de la candidatura de les Falles com a patrimoni de la humanitat, una de les assignatures pendents de l'actual consistori.

8. Vetllar per l'acompliment de les normes de seguretat europea.

Supose que es refereix a la seguretat del ciutadà davant la utilització de la pólvora. Si es complira esta normativa, les mascletaes, per exemple, perdrien l'espectacularitat que presenten hui en dia, la qual cosa suposaria una de les mesures més antipopulars dels darrers temps de la història de les Falles.

Durant els darrers anys la Junta Central Fallera organitza cursos de formació de manipuladors de pólvora per tal que cada falla tinga un responsable de pirotècnia. A banda, s'habiliten zones de foc a la demarcació de totes aquelles comissions falleres que ho sol•liciten.

Tot i això, és molt difícil controlar l'ús individual que es fa de la pólvora, la majoria de vegades per part de gent que no pertany a cap comissió fallera. L'única solució viable, ara com ara, seria tancar aquells establiments que venen artefactes pirotècnics al mes de març, un altre plantejament molt impopular.

Cal anar amb molt de compte amb estes propostes, ja que si no les argumentes bé, com és el cas, pots trobar-te en contra, gairebé, tota la població fallera.

9. Minimitzar els possibles impactes negatius de la festa i la seua preparació sobre la vida quotidiana dels barris i implantar la utilització de materials tradicionals i menys contaminants. Així plantejarem l'elaboració d'un informe rigorós d'impacte ambiental i sobre totes les afeccions produïdes per les falles i un estudi sobre les interferències de les festes sobre les activitats quotidianes.

Esta proposta tampoc suposa cap novetat. Després d'algunes barbaritats comeses per unes quantes comissions falleres fa poc anys i el cas de la mort d'un ciutadà valencià el dia de Sant Josep del 2007 per culpa d'un lent trasllat en ambulància generat per les molèsties falleres, l'Ajuntament de València s'ha posat mans a l'obra per a poder conciliar la vida quotidiana i la festa. Els resultats no s'han aconseguit de manera immediata, però s'ha encetat un camí per a fer possible la viabilitat de la festa de les Falles dins de la València del segle XXI.

L'informe rigorós sobre impacte ambiental tampoc és cap novetat. Per exemple, l'Associació d'Estudis Fallers, en el seu dia, organitzà taules redones que tractaren esta preocupació i ha impulsat la creació d'estudis relatius a esta problemàtica que ha publicat en la seua revista.

Cal, això sí, un informe oficial i vinculat per part de l'Ajuntament, que encara no ha arribat.

10. Promourem la creació d'un premi a la falla “més ecològica” i, després, d'un període de transició, per l'adaptació dels monuments fallers als materials tradicionals, la prohibició del poliestiré esbandit i d'altres plàstics en la construcció de monuments.

El fet d’atorgar una recompensa per a abastir un objectiu és una pràctica pròpia d'un tipus de política antagònica als plantejaments naturals d'una formació política d'esquerres com és Esquerra Unida.

L'altra part de la proposta demostra una forta ignorància dels que han creat este programa respecte al món dels tallers fallers. Si es passejaren una mica la Ciutat de l'Artista Faller descobririen que hi ha una aplicació creixent de noves tecnologies en la creació de monuments fallers que converteixen en inviable el plantejament d'esta proposta.

Durant anys, la dreta valenciana ha acusat les formacions d'esquerres valencianes de viure d'esquenes a les Falles i a la resta de festes populars de la ciutat de València. I estes en lloc de plantar-li cara, han deixat que la dreta s'apropiara esta bossa de vots.

Encara que amb certa incredulitat, en els darrers temps l'esquerra valenciana comença a acostar-se a les Falles i a la resta de festes populars, però encara queda molt camí per fer.

Les propostes, pel que fa a les Falles, del programa d'Esquerra Unida són una mostra del que dic, ja que, encara que demostren que desitgen apropar-se a estes fetes, la desconeixença que demostra Esquerra Unida respecte al món faller fa que la separe un abisme d'una possible connexió amb el sector faller del cap i casal.

El programa electoral d’Esquerra Unida es pot consultar en http://es.scribd.com/doc/49705486/Programa-Electoral-2011-de-Esquerra-Unidad

Publicat per Rubén Tello