dilluns, 16 de maig de 2011

Programa electoral d'UnitsxValència

Units x Valéncia es va presentar per primera vegada a la llum pública en les eleccions municipals del 2007, i en aquell moment la formaven Opció Nacionalista Valenciana (ONV) i Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV). Després esta última se’n va despenjar i ONV va adoptar el nom d’UxV, a la qual es va afegir la formació Centristes Valencians. El nou partit es va presentar oficialment a Almàssera l’any 2008. D’alguna manera, representa una reconstrucció del valencianisme tricolor procedent de l’antiga Unió Valenciana, encara que afegint-hi gent d’altres procedències. En tot cas, estaríem parlant d’un partit de centredreta i nacionalista valencià, amb plantejaments molt més progressistes que partits de semblant orientació i amb voluntat de construcció d’un valencianisme de conciliació.

Durant els últims anys UxV, que es presenta a estes eleccions com “La força valenciana”, sembla que ha anat guanyant-se el seu propi espai, amb tendència a créixer davant la quasi extinció, totalment fagocitada pel PP, de les restes d’Unió Valenciana i el descontent de no pocs votants de tarannà valencianista del PP. Allò que té de més positiu UxV és que ha anat abandonant les velles postures anticatalanistes, a la qual cosa cal afegir el seu reconeixement de les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per això, resulta un tant sorprenent que en el text del programa electoral per a les Falles UxV mantinga algunes formes lingüístiques que recorden el secessionisme lingüístic. En tot cas, sobre ser un partit menut, s’ha de reconéixer que haja pensat específicament a oferir una part del seu programa dedicat a les Falles.

El programa té 10 punts i en general el plantejament és en positiu i compromés amb la festa fallera, la qual cosa no ha d’estranyar, ja que en la formació hi ha reeixits fallers que fan una intensa labor per la festa i la coneixen en profunditat. Amb tot, es detecta un cert to de panxacontentisme faller que impregna el programa, però molt menys del que el fallerisme militant adopta sovint. Hi ha algunes propostes interessants, algunes amb cert recorregut històric, com ara la demanda de la total autonomia de la Junta Central Fallera, el foment de la cultura valenciana arreu de la festa o, fins i tot, l’ampliació dels dies estrictes de falles plantades, guanyant el dia 15 de març i declarant tots eixos dies com a no lectius, o establir el dia 18 de març com a festa local. Altres propostes són més innovadores, com ara una taxa que benificiara les comissions a partir del moviment econòmic en els sectors més beneficiats, especialment entre l’hostaleria, o la inclusió en el programa escolar d’un temari específic sobre les Falles. La proposta de reestructurar l’actual concurs de falles sols emfasitza la necessitat de valorar més la sàtira sobre el cadafal, encara que no diu res sobre modificar el mateix sistema de premis. En tot cas, ja és molt que una formació política subratlle este punt, el de la sàtira, cada vegada més abandonada en el món faller.

Pel que fa a la vessant més estrictament cultural i patrimonial de la festa, UxV oferix algunes propostes, que en general van en la línia cada volta més consolidada de destacar la festa com a patrimoni etnològic i cultural del poble valencià, un tret que apareix també, més o menys directament, en la resta de programes polítics. UxV posa l’accent a crear una seu central multiusos per a actes culturals del món faller, que recorda la vella idea, que també defensa el PP, del Casal Faller, una idea que es remunta als anys quaranta del segle passat. També és interessant l’èmfasi en la recuperació rigorosa de la indumentària valenciana a partir de la posada en valor del Col•legi de l’Art Major de la Seda. En un altre punt es demana també un “estudi imparcial sobre l’impacte ambiental i acústic” de la festa sobre la població, demanda estimable i raonable, encara que potser caldria haver-la presentada no tant amb el mot “imparcial”, com un estudi especialitzat, científic i acadèmic que prenguera en consideració l’impacte ambiental i acústic de la festa, no sols sobre la població, sinó sobre la mateixa ciutat en conjunt.

Amb tot, crec que la idea més interessant del programa és la que apareix en el punt dos, que sol·licita ajudes fiscals per als patrocinis de les comissions, “considerant les falles com un gran event”, de manera que se’ls puga aplicar lleis com ara les de mecenatge. Tot i que no està clar això últim, em sembla molt suggeridor allò de considerar les Falles com un evento. Veritablement causa vergonya aliena que l’actual equip de govern municipal i autonòmic haja balafiat milions i més milions en esdeveniments globals artificials, quan les Falles, de per si, i amb tota una trajectòria històrica i una enorme xarxa social darrere, ja suposen tot un evento anual de proporcions gegantesques. Tanmateix, sembla que la dreta elitista d’esta ciutat encara es mira les Falles com una cosa del populacho i no se les creu com a manifestació cultural de primer ordre, ja que els dirigents populars creuen que venen més els cotxes de Fórmula 1 o els iots de luxe que les Falles. Una cosa que estaria per vore... Per això és molt interessant que UxV destaque este fet, que compartim, tot i que caldria desenvolupar-lo i subratllar-lo amb més èmfasi.

En suma, ens trobem amb un programa que podria estar molt més detallat, sabent que en UxV hi ha prou sensibilitat per la festa fallera, però que fins i tot amb les seues limitacions crec que supera en originalitat el d’altres partits que es vanaglorien contínuament del seu suport a les Falles.

El programa electoral de Falles d'Units per Valéncia es pot consultar en esta pàgina

Gil-Manuel Hernàndez i Martí

dissabte, 14 de maig de 2011

Comentaris al programa electoral de Falles d'Esquerra Unida

La formació política Esquerra Unida va eixir de la composició del consistori de la ciutat de València en les passades eleccions municipals del 2007. Recuperar la representació és, principalment, l'objectiu d'este partit polític. Fita que, potser, aconseguirà, ja que les enquestes els atorguen dues actes de regidors per a les eleccions del pròxim 22 de maig.

Aplicar el sentit real del que és la democràcia en la societat, la igualtat social i de gènere i l'ecologisme són els fonaments sobre el quals es sustenta tot el programa electoral d'Esquerra Unida per a la ciutat de València. I són, també, pel que fa a les Falles, les premisses que guien les propostes de la llista que encapçala Amadeu Sanchis.

El món faller, malgrat que afirmen que “les Falles són una de les senyes d'identitat més importants de la ciutat”, no ocupa un espai ampli dins dels programa electoral. S'inclouen dins l'apartat 5, el referit a cultura, sota l'epígraf “5.3 Les Festes Locals” i, com en les altres festivitats que es celebren, al cap i casal parteixen del següent ideari:

Volem promoure les festes locals a tots els barris, afermar-hi, la participació popular, vetllar per una distribució democràtica dels recursos públics que s'hi dediquen, dins d'una cultura d'austeritat, de responsabilització i de transparència.

Deu són les propostes que Esquerra Unida llança per a millorar les Falles al llarg d'un hipotètic govern d'este grup d'esquerres i ecologista:

1. Descentralitzar la festa fallera i democratitzar la Junta Central Fallera.

Potser hi ha una mica de desconeixença o hi ha una manca de precisió explicativa en esta proposta, ja que, encara que cal millorar un munt de coses dins de la Junta Central Fallera, des de fa anys existeix una descentralització de la festa fallera amb la formació de sectors fallers distribuïts en barris o districtes. Sectors que, encara que estan davall les normes que marca el reglament de la Junta Central Fallera, funcionen amb certa llibertat.

Això, per no parlar d'altres organismes que han sorgit en els darrers anys, com és el cas de Carme t'Estime, que agrupa comissions falleres que funcionen, en certa mesura, al marge del sector al qual estan adscrites.

Tampoc han analitzat, els ideòlegs del programa d'Esquerra Unida, la relació de les comissions falleres de fora de la ciutat de València amb les respectives juntes locals falleres. Si haguessen fet esta comparativa, s'haguessen assabentat que Junta Central Fallera dóna més llibertat i marca menys les activitats a realitzar a les comissions falleres de la ciutat del Túria que la majoria de les juntes locals falleres de les altres poblacions valencianes on es planten falles.

2. Defensar la igualtat de gènere i evitar qualsevol tipus de discriminació a l'àmbit de les festes.

La igualtat de gènere és un objectiu que s'ha d'implantar d'una manera ja definitiva no sols en les Falles sinó en tots els àmbits de la societat. Cal potenciar-ho, però s'ha de reconèixer que en els darrers anys la dona està assolint un paper més important dins de la festa, més enllà de la representació que implica la fallera major. Cada cop més, la dona va ocupant càrrecs de rellevància en les juntes directives de les comissions falleres i, fins i tot, està normalitzant-se el fet de trobar dones que ocupen la presidència d'una comissió fallera. Per això, encara que cal continuar lluitant per continuar amb esta integració de la dona en la direcció de la festa, esta proposta sembla un intent d'aplicar amb calçador un dels fonaments del programa d'Esquerra Unida, el de la igualtat de gènere, al món de les Falles.

3. Assegurar que una part dels diners públics es distribuïsca en proporció inversa als recursos reals de cada falla perquè les falles més modestes resulten afavorides pel finançament públic.

No esmenten com es dirigiria esta distribució. Subvencionarien les comissions falleres amb la mateixa quantitat de diners cadascuna? Seria, doncs, el més just.

En estos moments, l'Ajuntament subvenciona el 21 per cent dels monuments fallers a les comissions. Això, no vol dir que les falles més adinerades reben més fons públics. Es parteix d'una presumpció falsa, ja que ni totes les comissions falleres que planten en seccions altes són riques ni totes les comissions falleres que planten en seccions inferiors són pobres.

4. Elecció de jurats capacitats i independents.

El jurat de qualsevol concurs faller, tots els anys, és un cavall de batalla. Se n'hauria de fer una revisió, però no es pot llançar a l'aire una sentència d'este caire i no aprofundi-hi. Com capacitaríem una persona per a ser jurat? Realitzant un curset? Ja fa uns anys que es realitza per als jurats de falla. Reprogramant este curset? Potser.

I pel que fa a la independència del jurat, com ja sabem, els membres dels jurats de monuments fallers són fallers i falleres que no pertanyen a cap comissió a valorar. Com es pot aconseguir esta independència? Fent jurat persones que no pertanyen al món de les Falles? Obligant que la puntuació de cadascun dels jurats siga individual i secreta?

5. Acabar amb el frau en el pressupost del preu del monument i de les despeses de la falla.

Fins ara, quan s'ha demostrat un frau d'este tipus, l'Ajuntament ha actuat denunciant la comissió infractora davant la justícia.

6. Redistribució dels recursos dels patrocinadors.

En este punt es torna a demostrar una desconeixença dels ideòlegs d'este programa electoral respecte a les Falles.

Patrocinadors, n’hi ha, actualment, de tres tipus, els que cerca una comissió per a ella mateixa, els que cerquen agrupacions de comissions falleres, com és el cas de la Federació de Falles d'Especial, i els patrocinadors de la Junta Central Fallera.

Estos últims no subvencionen unes comissions falleres sí i altres no. La festa de les Falles té un cost econòmic molt elevat per a l'Ajuntament de València. El consistori no sols inverteix en pólvora, monuments municipals i falleres, sinó que ha de sufragar un munt de despeses col•laterals com, per exemple, l'augment de la tasca de treball d'alguns sectors públics com, entre d'altres, bombers, neteja i seguretat.

Per a pal•liar este alt cost és de gran ajuda el capital que s'ingressa dels patrocinadors.

7. Potenciar el component cultural de la festa, així com l'ús del valencià.

Plantejament positiu i totalment encertat. La potenciació de l'ingredient cultural de la festa i l'ús del valencià és, malgrat la reivindicació de la candidatura de les Falles com a patrimoni de la humanitat, una de les assignatures pendents de l'actual consistori.

8. Vetllar per l'acompliment de les normes de seguretat europea.

Supose que es refereix a la seguretat del ciutadà davant la utilització de la pólvora. Si es complira esta normativa, les mascletaes, per exemple, perdrien l'espectacularitat que presenten hui en dia, la qual cosa suposaria una de les mesures més antipopulars dels darrers temps de la història de les Falles.

Durant els darrers anys la Junta Central Fallera organitza cursos de formació de manipuladors de pólvora per tal que cada falla tinga un responsable de pirotècnia. A banda, s'habiliten zones de foc a la demarcació de totes aquelles comissions falleres que ho sol•liciten.

Tot i això, és molt difícil controlar l'ús individual que es fa de la pólvora, la majoria de vegades per part de gent que no pertany a cap comissió fallera. L'única solució viable, ara com ara, seria tancar aquells establiments que venen artefactes pirotècnics al mes de març, un altre plantejament molt impopular.

Cal anar amb molt de compte amb estes propostes, ja que si no les argumentes bé, com és el cas, pots trobar-te en contra, gairebé, tota la població fallera.

9. Minimitzar els possibles impactes negatius de la festa i la seua preparació sobre la vida quotidiana dels barris i implantar la utilització de materials tradicionals i menys contaminants. Així plantejarem l'elaboració d'un informe rigorós d'impacte ambiental i sobre totes les afeccions produïdes per les falles i un estudi sobre les interferències de les festes sobre les activitats quotidianes.

Esta proposta tampoc suposa cap novetat. Després d'algunes barbaritats comeses per unes quantes comissions falleres fa poc anys i el cas de la mort d'un ciutadà valencià el dia de Sant Josep del 2007 per culpa d'un lent trasllat en ambulància generat per les molèsties falleres, l'Ajuntament de València s'ha posat mans a l'obra per a poder conciliar la vida quotidiana i la festa. Els resultats no s'han aconseguit de manera immediata, però s'ha encetat un camí per a fer possible la viabilitat de la festa de les Falles dins de la València del segle XXI.

L'informe rigorós sobre impacte ambiental tampoc és cap novetat. Per exemple, l'Associació d'Estudis Fallers, en el seu dia, organitzà taules redones que tractaren esta preocupació i ha impulsat la creació d'estudis relatius a esta problemàtica que ha publicat en la seua revista.

Cal, això sí, un informe oficial i vinculat per part de l'Ajuntament, que encara no ha arribat.

10. Promourem la creació d'un premi a la falla “més ecològica” i, després, d'un període de transició, per l'adaptació dels monuments fallers als materials tradicionals, la prohibició del poliestiré esbandit i d'altres plàstics en la construcció de monuments.

El fet d’atorgar una recompensa per a abastir un objectiu és una pràctica pròpia d'un tipus de política antagònica als plantejaments naturals d'una formació política d'esquerres com és Esquerra Unida.

L'altra part de la proposta demostra una forta ignorància dels que han creat este programa respecte al món dels tallers fallers. Si es passejaren una mica la Ciutat de l'Artista Faller descobririen que hi ha una aplicació creixent de noves tecnologies en la creació de monuments fallers que converteixen en inviable el plantejament d'esta proposta.

Durant anys, la dreta valenciana ha acusat les formacions d'esquerres valencianes de viure d'esquenes a les Falles i a la resta de festes populars de la ciutat de València. I estes en lloc de plantar-li cara, han deixat que la dreta s'apropiara esta bossa de vots.

Encara que amb certa incredulitat, en els darrers temps l'esquerra valenciana comença a acostar-se a les Falles i a la resta de festes populars, però encara queda molt camí per fer.

Les propostes, pel que fa a les Falles, del programa d'Esquerra Unida són una mostra del que dic, ja que, encara que demostren que desitgen apropar-se a estes fetes, la desconeixença que demostra Esquerra Unida respecte al món faller fa que la separe un abisme d'una possible connexió amb el sector faller del cap i casal.

El programa electoral d’Esquerra Unida es pot consultar en http://es.scribd.com/doc/49705486/Programa-Electoral-2011-de-Esquerra-Unidad

Publicat per Rubén Tello

COMENTARIS AL PROGRAMA ELECTORAL DE FALLES DE LA COALICIÓ COMPROMÍS PER VALÈNCIA DEL 2011

La coalició Compromís per València presenta per a les eleccions del 22 de maig de 2011 un programa electoral molt ambiciós quant a la gestió de les festes de la ciutat i, molt especialment, de les Falles.

El desavantatge de partida que representa no haver format part del govern municipal i no estar present a l’hemicicle, és substituït en esta ocasió per un programa prou elaborat que aborda propostes concretes, s’atreveix amb temes de certa problemàtica i els interrelaciona amb certa ideologia sobre la festa.

Del text del programa de Compromís pot extraure’s que el model de política festiva de la coalició electoral està basat en tres pilars fonamentals: professionalització, participació i investigació. I que eixos tres pilars s’articulen a partir d’un nou model organitzatiu entorn a la gestió de les festes de la ciutat; efectivament, Compromís proposa la creació d’un Institut Municipal de Cultura Popular que, malgrat no determinar la seua personalitat jurídica, comptaria amb personal especialitzat i un programa d’activitats públiques per tal de promocionar les manifestacions de cultura popular de la ciutat en continua col•laboració amb diferents sectors i col•lectius ciutadans i les universitats valencianes.

Però, si ens centrem en les propostes específiques sobre Falles, podem vore com es reprodueix eixa mateixa articulació de la política festiva en tres pilars.


PROFESSIONALITZACIÓ

La coalició Compromís proposa “potenciar la professionalització de la Junta Central Fallera, especialment en el sector de promoció exterior, mitjans de comunicació, cultura i festejos”. Este es un tema del què alguns hem parlat en conversacions informals i inclús hem deixat reflectit per escrit quan hem tingut ocasió; jo mateix proposava molt recentment una progressiva professionalització en algunes àrees de la Junta Central Fallera a partir del perfil interdisciplinar que suposa el professional de la gestió cultural. Per suposat, entenc que ésta no seria una mesura enfrontada al voluntariat dels actuals membres de la Junta Central Fallera, sino una manera complementària d’aconseguir uns resultats més professionals, una major eficiència dels recursos i una millor promoció de l’activitat de la mateixa JCF.

Igualment, es proposa una “reforma del Museu Faller per a introduir-lo en els paràmetres més avançats de la nova museologia, amb plantejaments més moderns, participatius, multimèdia i pedagògics, i molt especialment orientat a difondre la peculiaritat de la festa fallera entre les persones que visiten València”. És a dir, una reforma atenent a criteris professionals de la museologia i museografia actual. Des d’una perspectiva d’una persona amb una important sensibilitat professional per estos temes, fa molt de temps que s’hauria haver realitzat una reforma integral del discurs i presentació del mateix, però també (i ací no entra el programa de Compromís) d’una reorganització museològica: al meu entendre, s’hauria de dotar del reconeixement administratiu de museu (amb el què no compta en l’actualitat), la designació d’un director amb autonomia de gestió, l’establiment d’un programa d’activitats de difusió, la formalització d’una línea de restauració dels ninots amb la col•laboració del Gremi d’Artistes Fallers, i la implantació d’un programa d’investigació i publicacions, entre altres molts aspectes museístics.

Una altra proposta, que entenc que va en la mateixa línia de la professionalització, és la que planteja “crear la Cavalcada de la Plantà per a sustituïr l’actual Cavalcada del Ninot”. Front a la crisi continuada de la tradicional cavalcada i els intents frustrats per recuperar-la, Compromís per València proposa una cavalcada dissenyada amb una perspectiva professional en la línia dels espectacles moderns de carrer. Reconec que em sembla una proposta arriscada, però que donada la situació actual de la cavalcada seria convenient intentar-ho; s’hauria d’anar en compte possiblement en el seu grau d’intervenció professional, ja que actualment és un acte oficial que compta amb la participació dels fallers i en el que les despeses són mínimes.


INVESTIGACIÓ

El programa polític de la coalició electoral presenta tres propostes lligades íntimament amb la investigació sobre la festa i aplicada a ella mateixa.

Proposa “incrementar les dotacions d’espai, econòmiques i de personal del Centre de Documentació, Informació i Difusió de la Festa de les Falles (CDF)”. Este centre, que va posar en marxa l’actual equip de govern municipal, ha patit des del primer moment importants mancances econòmiques, de personal i d’equipament; a més, es tracta d’un servei que ni l’ajuntament, del qual depèn, ni la Junta Central Fallera han donat a conèixer convenientment i que podria servir com a complement a l’arxiu de la JCF, el qual presenta moltes limitacions per a proveïr d’informació els estudiosos de la festa.

El programa electoral de Compromís per València també inclou la “realització d’un estudi sociològic en profunditat sobre la realitat social de la festa de les Falles a la ciutat de València” que “serviria de base per a la realització d’un Pla Estratègic sobre les Falles de València”. Recentment, des de la Federació de Falles d’Especial, es presentava, amb la denominació de Pla Estratègic, tot un seguit de propostes que anaven encaminades a potenciar turísticament la festa; però este “pla estratègic” no comptava (al menys aparentment) amb cap estudi previ que permetera derivar eixes propostes, ni tan sols amb una misió, visió i objectius clarament establits. Potser siga necessari la redacció d’un pla estratègic per a les Falles, pero este ha de passar necessàriament, no tan sols per la realització d’un estudi sociològic, sino també per l’elaboració d’un estudi econòmic, la formació de taules sectorials, la implicació de tots els actors socials que d’alguna manera (directa o indirectament) participen de la festa i la ciutat, i un amplíssim debat que permeta consensuar quin model de festa volem.

En la mateixa línia, es proposa la “realització d’un estudi en profunditat sobre la incidència de les falles, especialment dels nous materials, en la contaminació de la ciutat”. Sóc partidari que cal afrontar este tema sense complexos; ja fa temps que venim sentit opinions enfrontades al respecte, i inclús demonitzacions d’estudis i propostes, però pense que ja és hora que una societat avançada com la valenciana s’implique en saber el seu grau de contaminació, però no només en quant a la combustió de les Falles, sino també amb el reciclatge de materials, la contaminació acústica i tantes altres coses. La proposta parla d’incentivar “la realització de les falles amb els materials menys contaminants”, però, per què no la realització de campanyes de reciclatge de materials als casals facilitant contenidors específics? O incentivar que, durant la setmana de les falles, totes les comissions de la ciutat posen a l’abast de tots d’almenys dos urinaris portàtils? Són algunes idees.


PARTICIPACIÓ

La festa és participació. Sense la implicació directa com a actors dels veïns i habitants no pot haver un fenòmen festiu; és la participació la que estableix la diferència entre festa i espectacle, i sembla que la coalició Compromís n’és conscient.

Si abans parlàvem de la proposta de substituir l’actual Cavalcada del Ninot per oferir una en la que s’intensifique la professionalització, ara hem de fer resò de la proposta de “crear una nova Cavalcada del Ninot en recollir les comissions els ninots de l’Exposició del Ninot”. Efectivament, entorn a la recollida dels ninots de l’exposició, les diferents comissions falleres han anat establint una mena de cavalcada improvisada, amb disfresses (en ocasions al•legòriques al ninot que van a recollir), càntics i inclús la participació de músics; esta proposta de Compromís podria anar en la línia d’ampliar eixes cavalcades improvisades a les pròpies demarcacions de les comissions, on s’afegirien la resta de ninots que conformen el cadafal a plantar eixa mateixa nit. Al meu parer, una proposta d’esta mena seria interessant, i trobe que desitjable (jo mateix vaig proposar una cosa semblant en alguna conversa informal al si de la meua comissió fa algun temps) sempre i quan no anara en detriment de la improvisació i participació dels fallers; trobe que la festa actual de les falles ha perdut molt de la improvisació festiva, i això és vital per conservar-la viva.

Altres dos propostes parlen de “generar mecanismes d’integració d’immigrants en la festa fallera” i de “potenciar la participació de les dones i dels joves en els llocs de responsabilitat de les comissions falleres i en la Junta Central Fallera”. Estic totalment d’acord en la primera proposta, mentres que he de plantejar els meus dubtes front a la segona. És cert que les comissions falleres han servit com a element integrador en el barri o la ciutat per als nouvinguts, però l’actual individualitat en la vida ciutadana ha fet que la integració en la col•lectivitat no es considere necessària; de fet, en molts barris la gran majoria de veïns no participen de la comissió fallera; els immigrants tenen més complicat integrar-se en una societat aliena, i si les falles actuaren com a element cohesionador d’un barri i implicat amb ell ho tindrien més fàcil; caldria treballar en eixe sentit. Deia que tinc dubtes respecte a la proposta de les dones i joves perquè considere que actualment ja participen en llocs de responsabilitat: ja és habitual la presència de vicepresidentes en JCF i de delegades de sector, i existeix una considerable quantitat de dones implicades en les diverses delegacions; respecte a les comissions, s’ha normalitzat la presència de presidentes i l’arribada a la presidència de persones joves, ja siguen dones o homes. Una altra cosa seria potenciar els atractius que permeteren al més joves apropar-se a les comissions de falla com a espais de convivència, intercanvi i interrelacions personals, amb propostes d’oci allunyades de la cultura del alcohol.

El programa electoral de Compromís per València proposa crear un “voluntariat faller composat per joves amb capacitació lingüística per guiar i assessorar als turistes sobre tots els aspectes de la festa”. Esta proposta, que és certament original en el món festiu i que seria molt saludable per a la projecció turística de la ciutat, em planteja dos importants reticències: per una part, la possibilitat real de comptar amb joves voluntaris per atendre als turistes en lloc de participar activament en la festa (no és el mateix poder participar com a voluntari en la promoció i organització d’un event més restringit com la Fòrmula 1, per exemple, que d’una festa on es té la opció real de participar i implicar-se amb certa quotidianitat) i, per l’altra, l’opinió personal que eixa tasca es podria desenvolupar amb informadors turístics professionals, uns horaris especials i ininterromputs de les oficines turístiques i nous mecanismes que permeteren arribar eixa informació al major nombre possible de visitants sempre de part de professionals de la informació turística.

L’última proposta d’este grup relacionat amb la participació és la de crear “jurats infantils per a la valoració de les falles infantils”. La inclusió d’esta proposta en el grup de participació és perquè retorna als més menuts el protagonisme del què mai se’ls hauria haver llevat, que és la falla infantil. Esta proposta fa molt de temps que està present a diferents espais d’opinió, però els interessos que hi ha darrere dels premis fa que mai ningú s’haja atrevit a dur-la endavant. Fer alguna experiència pilot en eixe sentit potser retornara a les falles infantils l’esperit que les va originar.


ALTRES PROPOSTES

En este text s’han dividit les propostes en eixos tres pilars bàsics en què sembla sustentar-se el model festiu que planteja esta coalició electoral. Però, a banda, Compromís per València fa onze propostes més, la majoria de les quals aborda aspectes que fa molt de temps formen part del debat públic. Estes propostes són les següents:

- “Reforma del Concurs de Falles, amb la creació de premis transversals amb introducció de jerarquia de premis limitada. Possibilitat de deixar premis deserts. Introduir jurats mixtos de persones falleres i no falleres, així com que un percentatge dels membres dels jurats siga elegit per sorteig entre els propis fallers i falleres”. Totalment d’acord; és hora de tractar i reformar la distribució de premis i la formació dels jurats de falles; hauria de donar-se una major importància als premis d’enginy i gràcia i crear eixos premis transversals que permetera dignificar el concurs de falles, alhora que replantejar la conformació dels jurats per establir mecanismes que evitaren els amiguismes i els recels front a les deliberacions.

- “Potenciar noves formes d’exaltació de les falleres majors de València, sense mantenidor o amb mantenidors valencians i en valencià”. És injust per a la societat valenciana fallera no donar la possibilitat d’exaltar a la seua representant en la llengua natural d’una part important dels seus conciutadans, mentres la dialèctica política i l’ordenament jurídic posa el valencià al mateix nivell normatiu que el castellà; a més, comptem amb grans poetes, escriptors, actors i tants altres professionals dels seus respectius sectors que podrien fer un extraordinari paper com a mantenidors. Igualment, nombroses comissions falleres que participen al concurs d’exaltacions de la JCF han demostrat que no és necessària la presència d’un mantenidor per fer-ho dignament. Pense que la Junta Central Fallera hauria de ser pionera en eixe sentit i apostar decididament per la modernització dels actes oficials.

- “Crear una convocatòria regular i operativa de congressos fallers”. Ja fa deu anys des de l’últim congrés faller i la societat valenciana i fallera han canviat molt; si bé no sé si l’establiment d’avantmà d’una convocatòria regular seria convenient, sí pense que és necessària la convocatòria d’un nou congrés faller amb un format totalment operatiu que permeta enfrontar-se als reptes actuals i adelantar-se als futurs.

- “Redinamitzar i reformar el sistema d’elecció de la Falla Municipal, apostant per les noves tendències en l’art faller i creant estímuls per a la participació d’artistes de renom i la col•laboració amb artistes d’altres disciplines”. La falla municipal hauria de ser, efectivament, un “monument singular i diferenciat amb projecció exterior”; hauria d’abandonar la temàtica apologètica amb estètica neutra per apostar decisivament per una renovació estètica i temàtica, de manera que la plaça servira d’espai públic per a la innovació fallera.

- “Potenciar intensivament l’ús del valencià en la festa com a element integrador i identificador”; esta proposta no hauria de ser necessària, ja que l’Ajuntament i la Junta Central Fallera, com a administracions públiques, haurien d’haver-lo normalitzat d’acord amb la legislació autonòmica vigent, però no és així. Una possible eina per a ajudar a eixa potenciació seria una altra proposta de Compromís, com és la “creació d’un concurs municipal de llibrets de falla”, encara que també podria modificar-se la participació econòmica amb el concurs de llibrets de Lo Rat Penat per establir mecanismes de modernització i rigorització d’eixe concurs.

- Relacionat amb l’ús de la llengua pròpia està també la proposta de “potenciar la música en valencià, especialment en l’ambientació del cicle de mascletades”. De manera semblant a la falla municipal, les mascletades en la plaça de l’Ajuntament haurien de servir com a altaveu per a les propostes musicals més actuals del panorama valencià, atenent a la gran quantitat de persones que es concentra entorn a estos esdeveniments pirotècnics.

- “Generar ajudes per a la reconversió de la Ciutat de l’Artista Faller en un districte cultural avançat”. Tots els partits polítics parlen de la potenciació d’este nucli empresarial, però la proposta de Compromís va més enllà incorporant el concepte de districte cultural amb voluntat de modernitzar-lo.

- En una altra proposta, la coalició electoral es compromet a reformar l’Exposició del Ninot, “introduint criteris de qualitat per al concurs, fent que la participació siga opcional i eliminant mecanismes de censura”. En els últims anys s’han fet públics actes de censura o autocensura en els ninots de l’exposició que és necessari evitar per no perdre la verdadera essència crítica de les falles. Tal vegada, això sí, esta proposta siga conflictiva en l’opcionalitat de la participació, atès el risc de reduir en gran mesura els ninots exposats i desvirtuar, en part, la projecció pública de la mateixa.

- “Intensificar els mecanismes d’implantació de la xarxa d’internet i intranet en les falles” i “reforçar la pàgina web de la Junta Central Fallera (...) eliminant la propaganda politicoinstitucional”.

- I, per últim, “recuperar l’Albereda per als concerts de falles i combinar la presència de grups internacionals amb grups locals i en valencià”, permetent recuperar un element desaparegut fa molts anys i que servia com una de les principals activitats nocturnes de la ciutat, obertes a tots.


Amb este text hem tractat de fer un breu i ràpid anàlisi valoratiu del programa electoral de la coalició Compromís per València. En les propostes que presenta, hem detectat que algunes d’elles són inspirades en propostes fetes públicament per persones o col•lectius: la potenciació de la música en valencià és una demanda del Col•lectiu de músics en valencià; públicament s’han exposat opinions al voltant de concurs de falles, cavalcades, i jurats; en debats públics s’ha parlat de la reconversió de la Ciutat de l’Artista Faller; en diverses publicacions s’ha parlat de la professionalització de la gestió fallera, els jurats o l’ús del valencià; i diversos d’eixos temes s’han parlat en debats i fòrums d’internet. L’adaptació i assumpció de propostes ciutadanes enriqueix el programa electoral dels partits polítics, i la proposta de Compromís constitueix un programa coherent i ambiciós.

Només queda comprovar que l’acció política d’esta coalició, en entrar al govern municipal, actue en conseqüència amb estes propostes i que no es convertisquen en paper mullat.



El programa electoral de Compromís per València per a les eleccions municipals a la ciutat de València es pot consultar en l’adreça:

http://es.scribd.com/doc/54310539/Programa-Electoral-Compromis-per-Valencia-val


José Martínez Tormo

divendres, 13 de maig de 2011

PROGRAMA ELECTORAL DEL PSPV-PSOE

COMENTARIS EL PROGRAMA ELECTORAL DEL PSPV-PSOE

Malauradament, el programa electoral dels partits polítics s’ha convertit en una declaració de bones intencions, que en la majoria dels casos solen quedar incomplides per l’aparició de noves o ocultes prioritats, però que permeten al ciutadà conéixer les prioritats de cada partit polític en cas d’aconseguir responsabilitats de govern.
Feta l’excepció que el programa electoral només vincula moralment (perquè de promeses incomplides i d’actuacions no programades està empedrat el camí de la democràcia espanyola des del 1977), els Socialistes Valencians han ampliat les propostes del 2007 i en el programa amb què es presenten a l’Ajuntament de València en els comicis del 2011 han posat l’èmfasi en temes organitzatius, de foment de la participació i de promoció de la festa, encara que moltes d’eixes propostes són enunciats genèrics que en molts casos no tenen una mínima concreció.
D’esta manera, el PSPV-PSOE presenta un model continuista de la festa fallera, que manté els esquemes actuals, obri portes a la participació ciutadana i per a les reformes i/o canvis de major calat (calendari festiu, sistema de premis, elecció de falleres majors de València, composició de jurats…) es remet a arribar a acords amb el col·lectiu faller.
Superada ja l’etapa de cert allunyament cap a un col·lectiu que tradicionalment no ha mostrat massa simpaties amb les forces progressistes, el PSPV-PSOE ha fet un esforç per a trencar vells clixés i defendre les festes i tradicions com a part d’una cultura popular i d’un patrimoni comú que cal promocionar i al qual cal donar suport, com queda patent en el preàmbul del capítol dedicat a festes i tradicions:
“Es obligación de las administraciones contribuir a su desarrollo y velar por su dignidad, equilibrio y racionalidad, de manera que sean un factor de crecimiento cultural, riqueza económica y cohesión social y territorial”.
Ja en l’apartat específic de Falles, el programa electoral socialista subratlla aspectes com ara la integració social, el seu paper com a reclam turístic i l’impacte econòmic i d’ocupació, tant directe com indirecte, que generen en la ciutat.
En este preàmbul citen també la formació dels artistes, encara que sorprenentment després no es traduïx en propostes concretes, a pesar que han sigut els diputats socialistes i el govern de José Luis Rodríguez Zapatero els qui han impulsat una titulació específica de formació professional, que haurà de ser desplegada ara per la Generalitat Valenciana.
Després d’haver fet història amb propostes que en els anys huitanta van portar la modernitat a la falla municipal, el programa del 2011 apunta de nou cap eixa direcció, encara que amb excés de timidesa i moltes precaucions:
“La Falla Municipal debe ser el referente del desarrollo y evolución de los monumentos falleros”.
Per als ciutadans més jóvens i per a aquells que desconeguen eixos antecedents, este concís enunciat els pot paréixer un tant incomprensible, mentre que per als qui van conéixer aquella etapa la proposta (carregada de bones intencions) pot resultar timorata i insuficient.
Una proposta nova en el programa electoral socialista és la que demana una major promoció nacional i internacional de les Falles i aprofitar l’arribada de l’AVE com a impuls per a captar nous visitants. Encara que sense concretar quantitats, també és nova la iniciativa d’ampliar les cobertures de l’assegurança municipal d’accidents de falles.
Allò que en principi podria ser una iniciativa valenta i trencadora (“estudiar y desarrollar un nuevo sistema de concurso para los monumentos falleros y para la elección de categoría”) finalment es queda en una declaració voluntarista d’intencions que no concreta ni la filosofia ni les mesures que pensa desplegar per a aconseguir este objectiu.
De totes maneres, la part substancial del programa està dirigida a potenciar la participació dels fallers en la presa de decisions (elaboració del pressupost de la Junta Central Fallera, assemblees monogràfiques sobre qüestions concretes) i a destacar la funció mediadora del consistori (per a resoldre conflictes entre veïns i fallers, per a elaborar un mapa de casals i envelats amb els seus plans d’emergència, per a millorar la comunicació amb els diferents sectors, per a buscar solucions al muntatge de la il·luminació, o per a simplificar tràmits administratius en permisos o ajudes).
Del programa del 2007 s’actualitzen propostes com ara la creació del Casal de la Festa; promoure estudis, per mitjà de convenis amb les universitats i el Gremi d’Artistes Fallers, sobre nous materials no contaminants en la construcció de falles, i el suport al Centre de Documentació de Falles, i donar suport al sistema de subvencions a les comissions falleres per a monuments, il·luminació i activitats
Si el 2007 el PSPV-PSOE parlava sense embuts de traslladar la festivitat de Sant Josep al tercer dilluns de març, el programa electoral del 2011 és molt més ambigu en este aspecte i deixa la decisió en mans dels fallers. La proposta concreta està redactada en els termes següents:
“Buscar el máximo consenso para los posibles cambios en el programa y el calendario de las fallas. En este sentido, es necesario abrir el debate al mundo fallero, al sector empresarial de la ciudad y al resto de ciudadanos y ciudadanas”.
A pesar de la poca operativitat dels congressos demostrada en el passat, les reticències dels fallers als canvis i la inèrcies cap a una burocratització i una excessiva regulació fins als aspectes més nimis, el PSPV-PSOE considera prioritari convocar un congrés faller per a “afrontar el cambio de funcionamiento, aumentar la participación y la atención a los problemas y reivindicaciones reales de la Fiesta, la elección de las Falleras Mayores y la mayor participación de todos en los jurados”.
La llista de propostes es tanca amb el suport exprés a les escoles de tabal, dolçaina i cant d’estil, la creació d’una escola de vents i guitarres per a la música tradicional, l’organització de tallers per a l’aprenentatge de l’ús segur de material pirotècnic, i la posada en marxa d’un pla d’il·luminació nadalenca que optimitze recursos i reduïsca el gasto d’energia.
En total són 20 les propostes arreplegades en el programa electoral dels Socialistes Valencianes per als comicis municipals del 2011, set més que fa quatre anys, encara que cap fa referència a la promoció i normalització de l’ús del valencià com a llengua pròpia de la festa.
El capítol dedicat a festes i tradicions dins del programa electoral del PSPV-PSOE per a la ciutat de València es pot consultar en: http://www.pspv-psoevalencia.org/actualidad/10686/.

Comentaris al programa electoral de Falles del PP


Comencem l'anàlisi dels programes electorals per a la festa de les de Falles dels principals partits polítics valencians amb les propostes del Partit Popular. Cal recordar que el Partit Popular ocupa la Regidoria de Festes des de l’any 1995 (Alfonso Grau va ser-ne regidor del 1995 al 2003 i Félix Crespo, del 2003 al 2011). El fet que el PP haja dirigit esta àrea en els últims anys fa que en l’anàlisi del seu programa electoral hàgem també de tindre en compte com a referència les propostes amb què es va a presentar a les eleccions fa quatre anys.

El programa electoral de Falles del PP del 2011 l’encapçala la proposta que les Falles siguen reconegudes com a patrimoni cultural inmaterial de la humanitat per la UNESCO:

Estudiar nuevas vías para continuar mejorando el desarrollo y celebración de la fiesta de las Fallas, teniendo en cuenta la cantidad de gente que participa en ellas de forma activa y la de visitantes y turistas que la disfrutan. Nuestro objetivo es obtener el título de Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad, que otorga la UNESCO, como paso previo al planteamiento de nuevas metas culturales, económicas y sociales de la fiesta de las Fallas.

Considerem que la candidatura de les Falles a patrimoni de la humanitat es una iniciativa interessant que hauria de servir per a obrir un debat sobre el model de festa que vol i necessita la ciutat. Però sembla que no s'aprofita esta ocasió, ja que en cap lloc del programa electoral trobem una proposta concreta sobre esta qüestió. Ni tan sols es fa esment dels mecanismes que podrien articular eixe debat i l’establiment del nou “planteamiento” de què es parla (un pla estratègic?, amb la participació de quins sectors?).

En este punt, caldria insistir que en tot el procés per a plantejar la candidatura a patrimoni cultural immaterial de la humanitat és necessari aconseguir la màxima col·laboració entre institucions i el major suport social, evitant disputes i utilitzacions partidistes, com ara la picabaralla entre el PP i el PSOE en el Congrés dels Diputats sobre la paternitat de les mocions de suport.

D’altra banda, els primers passos fets per l’Ajuntament revelaren certs desconeixement i improvisació. Una mostra: els impulsors desconeixien que un pas previ necessari era que la festa de les Falles fóra declarada BIC, un procés molt més senzill i assequible que ningú no s’havia plantejat mai fins ara. Això, de fet, explica el segon punt del programa electoral del PP, que en realitat és una simple conseqüència del primer (tot i que en realitat hauria de ser el pas previ).

Realizar los trámites administrativos y documentales necesarios para la obtención del título de Bien de Interés Cultural de la fiesta de las Fallas por parte de la Generalitat Valenciana, como reconocimiento a su singularidad y trascendencia en la actividad festiva tradicional de nuestra ciudad y su repercusión en el tejido social, cultural y económico.

Hi ha uns altre fets vinculats a esta candidatura que cal considerar, perquè posen en evidència algunes contradiccions del PP pel que fa al patrimoni faller: declaracions retòriques d’impuls que no es corresponen amb mesures efectives de conservació i protecció.

En primer lloc, l’estat del Museu Faller, del qual el programa del PP diu:

Ampliar las dependencias del Museo Fallero, permitiendo una adecuada distribución de ninots y de otros artículos de valor patrimonial que, por su antigüedad, merecen ser disfrutados con mayor comodidad creando una visión global de la historia de la fiesta fallera.

En realitat, este punt no és més que una reelaboració d’una altra promesa (incumplida), que portava el programa electoral del PP del 2007:

Ampliar el Museo Fallero, trasladándolo al actual edificio de Junta Central Fallera, facilitando una visión más cómoda al visitante, ya que el recinto actual reduce su espacio libre cada año, con la recepción de los ninots indultats.

És necessari subratllar que un dels arguments que poden ajudar a aconseguir la declaració de les Falles com a patrimoni cultural és precisament l’existència d’uns mecanismes adequats per a conservar aquells valors que li atorguen especificitat. I en este cas resulta imprescindible l’existència del Museu Faller. Però al mateix temps cal recordar que el Museu Faller no té reconegut legalment l’estatus de museu per la Conselleria de Cultura. Ni tan sols el de col·lecció museogràfica (que, en canvi, sí que té el Museu de l’Artista Faller, que depén del Gremi d’Artistes Fallers). Es tracta d’una responsabilitat de l’Ajuntament de València, que no ha fet res en els últims anys per a solucionar-ho. Recordem que el fet de no tindre l’estatus de museu, per exemple, impedix l’accés a ajudes per a conservació dels béns o a ajudes per a la seguretat.

Un altre element favorable a la declaració de les Falles com a patrimoni cultural és l’existència del Centre de Documentació, Informació i Difusió de la Festa de les Falles, que té com a funció conservar, catalogar i difondre el patrimoni documental (escrit, gràfic, audiovisual) generat per la festa. El PP es fa ressò del centre en el seu programa:

Aportar nuevas mejoras al Centro de Documentación e Investigación de la Fiesta de las Fallas, contribuyendo a mejorar nuestros conocimientos y los de futuras generaciones sobre una fiesta que tiene más de siglo y medio de historia y que su estudio abre caminos a investigaciones de carácter científico y especializado en diversas ramas universitarias.

Sobre això, cal recordar que el programa electoral del 2007 ja parlava de “potenciar” el centre de documentació:

Potenciar el Centro de Documentación e Investigación de la Fiesta de las Fallas, recientemente creado, dotándolo de referencias de todos los documentos publicados sobre las fallas.

Però la realitat és que el centre de documentació, que és de titularitat municipal, té des dels seus inicis un caràcter discontinu, sense una partida fixa en els pressupostos municipals, cosa que dificulta l’estabilitat del projecte.

Un altre exemple de contradicció en el discurs del PP són les propostes sobre els artistes fallers. El programa del 2011 diu:

Apoyar al Gremio de Artistas Falleros escuchando sus propuestas para mantener viva la Ciudad del Artista Fallero, a fin de mejorar permanentemente su entorno y el de las propias naves e incentivar los cursillos de formación de nuevos profesionales de la construcción de fallas y carrozas.

Una redacció que recorda una altra promesa (també incomplida) del programa del 2007:

Ampliar la Ciudad del Artista Fallero, entre las actuales naves y la ronda, lo que permitirá ampliar las instalaciones de los talleres artesanos y potenciar su actividad.

Cal recordar que eixa ampliació promesa no s’ha dut a terme mai i que actualment no hi ha cap pla urbanístic que tinga en compte l’ampliació de la Ciutat de l’Artista Faller.

A més, quan es parla de cursets de formació de professionals, darrere d’esta redacció, el PP es referix a uns cursos de formació d’aprenents dins del Pla de Formació i Ocupació Local. Estos són uns cursos interessants, però que no poden substituir ni solucionar la necessitat d’una formació reglada per als artistes fallers.

En este sentit, si bé el Ministeri d’Educació té pràcticament enllestit el títol superior d’artista faller, correspon a la Conselleria d’Educació desplegar-lo i aplicar-lo en l’àmbit de les seues competències. Doncs bé, el PP valencià no ha fet cap pas previ dels que podria haver fet per a agilitar-ne la implantació: estudiar en quins centres s’oferirà la titulació, anar seleccionant el professorat (de plantilla o contractat) adequat o cooperar amb les universitats valencianes per a desplegar programes d’R+D+i que milloren l’espai professional guanyant en qualitat i competitivitat.

La gestió de la festa centra un altre dels punts del programa electoral del PP del 2011, el que fa referència a la Junta Central Fallera:

Iniciar la construcción de unas nuevas dependencias de la Junta Central Fallera, con el fin de permitir al órgano rector de la fiesta mayor capacidad de gestión y unos medios más acordes con su actividad y el volumen de atención y gestiones administrativas que genera el colectivo fallero.

Sobre això, caldria fer dos observacions. En primer lloc, les referències a la la JCF es mouen en un discurs genèric i poc concret que no planteja cap canvi en el seu model de gestió. Així, no es té en compte la possibilitat d’aplicar noves fórmules complementàries, com ara introduir en el funcionament criteris de la gestió cultural o reforçar la professionalització en certes àrees.

En segon lloc, caldria recordar una altra promesa (incomplida), que el PP va arreplegar en el programa electoral del 2007 i que va anunciar amb bombo i platerets (fins i tot va dir que el lloc ja estava decidit i seria al costat de la Ciutat Fallera):

Crear el Casal Fallero de la Ciudad, que dará respuesta a las necesidades de infraestructura de las distintas Comisiones (con salón de actos para presentaciones y concursos…) que, debido a la gran actividad que desarrollan, precisan de dotaciones de las que carece el actual edificio de la Junta Central Fallera.

En altres casos del programa electoral és difícil avaluar la viabilitat de les propostes per la manca de concreció d’alguns punts. És el cas, per exemple, del que parla del finançament de les comissions de falla, on no es va més enlà d’una redacció poc precisa.

Ampliar las vías de financiación para las comisiones de Falla, en la compra de casales, la plantá de las fallas, la instalación de adornos luminosos y en relación con otros aspectos que permita la legislación vigente.

Hem parlat adés de la necessitat d’obrir un debat sobre el model de festa que es vol per als pròxims anys, impulsat per la declaració de les Falles com a patrimoni de la humanitat. En eixe sentit, resulta decebedor vore com l’única proposta sobre el programa d’actes és la de potenciar els actes protocol·laris, sense pensar en altres festejos que puguen confrmar una oferta atractiva i integradora de veïns i visitants.

Consolidar y mejorar todos los actos de relevancia organizados en torno a esta fiesta, como la Gala Fallera, que se ha convertido en el gran encuentro anual de las Fallas de Valencia. En el mismo sentido, potenciaremos los actos de mayor protocolo como el intercambio de fotografías, la presentación anual de los indumentaristas de las Cortes de Honor y de las Falleras Mayores de Valencia, los actos oficiales de la Junta Central Fallera en San José, la celebración de la Gala de la Pirotecnia y la celebración de la Gala del Artista Fallero en dependencias municipales para su mayor realce.

Precisament, la relació entre veïns i fallers, tan polèmica en els últims anys, mereix atenció en el programa per a esbossar unes declaracions d’intenció que, per a ser efectives, haurien d’anar acompanyades de mecanismes estables de participació de tots els sectors implicats, la concreció dels quals es troba a faltar:

Incidir en la campaña de concienciación de colectivos vecinales y festivos para seguir obteniendo un alto grado de entendimiento entre todos. La campaña Convive las Fallas. Las Fallas son la expresión popular de tu barrio. Acércate a ellas, debe ser la base para potenciar las relaciones entre colectivos de vecinos y de falleros, hacer compatibles las actividades de unos y otros, dar al ciudadano una clara sensación de proximidad y eliminar barreras ante la administración.

Intensificar el diálogo con responsables de seguridad ciudadana para buscar vías permanentes de solución y buen entendimiento, anticipándose a los potenciales problemas que se puedan derivar de la celebración de los diferentes actos, siendo el concepto de seguridad prioritario a la hora de organizar y planificar cualquier actividad festiva.



El programa electoral del Partit Popular per a les eleccions municipals a la ciutat de València es pot consultar en l’adreça http://www.ritabarbera.com/resources/image/PROGRAMA_ELECTORAL_2011.pdf

dimecres, 11 de maig de 2011

El programes electorals de Falles, a examen


Des de fa uns anys, ja és un fet habitual que els principals partits polítics que es presenten a les eleccions municipals a la ciutat de València incloguen en els seus programes electorals un apartat específic dedicat a les Falles.

Davant les pròximes eleccions municipals del diumenge 22 de maig, Bloc Faller creu oportú obrir un espai de reflexió i debat, objectius que marquen una trajectòria començada el 5 d’abril de 2006.

Per esta raó, Bloc Faller oferirà des del dijous 12 de maig una sèrie d’articles en què alguns dels seus col·laboradors habituals analitzaran en successives entregues les propostes electorals per a les Falles dels principals partits polítics valencians.