Fa uns dies, un
grup polític amb representació a l’Ajuntament de València va traure una nota
de premsa en què instava a l’elaboració d’un pla estratègic per a les Falles.
És esta una idea que ha sorgit en altres moments (si no recorde malament, la
Federació de Falles d’Especial va presentar una mena de pla estratègic fa uns
anys), però que no s’ha explicat convenientment. A grans trets, vaig a tractar
de donar un poc de llum a què és això d’un pla estratègic per a les Falles, ja
que jo mateix he fet al·lusió en diverses ocasions (algunes d’elles en públic)
a la conveniència de plantejar-s'ho molt seriosament.
En l’àmbit
empresarial, ja fa moltes dècades que començà a aplicar-se la planificació (d’empresa,
de serveis, de producte, etc.) per a optimitzar recursos i millorar la
productivitat i l’organització de la mateixa empresa. Igualment, des de fa uns
anys, el sector cultural ha començat a plantejar-se la necessitat de planificar
estratègicament la intervenció i organització de la gestió cultural.
Bàsicament, la
planificació pot estructurar-se a tres nivells, i en tres documents diferents:
- Pla estratègic (alguns el denominen pla
director): plurianual, al voltant de 10 anys.
- Pla director (alguns el denominen pla
estratègic): plurianual, entre 1 i 5 anys, generalment 3 anys.
- Pla operatiu: anual.
El pla estratègic
(o director, segons contextos) és un document que, en el cas de les Falles,
plantejaria les intencions de la gestió de la festa a llarg termini. És un
document qualitatiu, objectiu i atemporal. Este document establiria, entre
altres aspectes, el model d’organització de la festa, la seua importància en la
vida de la ciutat, les seues característiques bàsiques i les diferents
relacions que s’estableixen entre els protagonistes. En definitiva, el document
explicita el model de festa que vol els seus protagonistes.
En part, molts
dels debats que, contínuament es reactiven en el món faller (canvi de dates de
celebració, paper d’agrupacions i sectors, model per a la falla municipal,
model d’organització, etc.) tindrien una solució consensuada i pública. Una
altra cosa seria l’acció política i legislativa dels agents i administracions
alienes a l’àmbit faller.
Per això, el
procés de redacció d’un pla estratègic per a la festa ha de comptar
necessàriament amb la inclusió de tots els agents involucrats: administració,
agents polítics, serveis municipals, sectors empresarials, ciutadans, artistes
i professionals i, sobre tot, fallers.
El procés de
redacció d’un pla estratègic, a grans trets, hauria de tindre les següents
fases:
- Anàlisi de la situació
- Diagnòstic de la situació
- Declaració d’objectius estratègics
- Estratègies a implementar
- Plans d’actuació
- Seguiment dels plans d’actuació
- Avaluació de la consecució dels objectius
Tot este procés
hauria d’articular-se a partir de processos de participació real que permeteren
una reflexió col·lectiva sobre tots els aspectes de la festa. Però una
planificació estratègica a llarg termini es complementa sempre amb una
planificació directiva (a mitjan termini) i operativa (anual).
La planificació a
mitjan termini reflexa les estratègies a seguir per tal d’aconseguir els
objectius plasmats al pla estratègic, d’una manera quantitativa, manifesta
(explicita línies d’actuació) i temporal (amb una cronologia a mitjan termini).
D’alguna manera, el pla a mitjan termini coincideix amb la durada d’una
legislatura política i, per tant, el pla director podria coincidir amb el
programa electoral dels partits polítics en matèria de Falles. Així, el partit
polític en el govern tindria llibertat (una vegada aprovat en les urnes) per
establir els mecanismes que més adients considerara per abastar els objectius
estratègics i el model de festa consensuat al pla estratègic.
I, per últim, la
planificació operativa, de caràcter anual, completaria el procés planificador,
establint objectius i directrius d’actuació per aconseguir a curt termini els
objectius establits en els plans estratègic i directiu. Esta planificació correspon
als responsables organitzatius de cada any.
El procés
planificador plantejat, especialment a nivell estratègic, podria atorgar a la
festa de les Falles d’un consens generalitzat sobre el model de festa, alié a
la direccionalitat partidista dels grups polítics o a posició més o menys
interessada de grups organitzatius, d’interessos i de particularitats conjunturals.
Això sí, sempre que se realitze a partir d’un procés de participació global,
real i articulat metodològicament. La participació, ara més que mai, és
fonamental.
José Martínez Tormo
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada