dimarts, 2 d’octubre de 2012

SIS ARGUMENTS CONTRA EL CANVI DE DATES DE LES FALLES

 
       En este article intentarem aportar sis arguments que, des del meu punt de vista, juguen en contra del possible trasllat de dates de la festa de les Falles, un trasllat que el president Fabra va anunciar a final de juliol i que, per la manera en què s’ha fet, des de fora de València i complint les ordres de Madrid, ha generat molt de malestar en el món faller. És més, Fabra va fer l’anunci per desviar l’atenció del brutal ERO sobre RTVV que s’havia anunciat la vespra, amb ocupació del plató d’informatius pels treballadors inclosa i que de segur anava a tindre ben ocupada la premsa local.
Feta ja la jugada, el principal argument esgrimit pel govern valencià era que, amb el trasllat, s’incrementaria la productivitat i les Falles en cap de setmana aconseguirien un moviment econòmic extra de quasi 800 milions d’euros, amb el consegüent benefici que això reportaria a la ciutat i a la seua projecció turística. També es diu que això facilitaria una festa on seria més fàcil conciliar el dret dels fallers a la festa i el dels ciutadans no fallers al descans. Però no hem d’oblidar que la proposta del trasllat ja fa anys que la defensen les comissions de la Federació de Falles de la Secció Especial i que el món faller ja va rebutjar la idea en una mena de referèndum fa uns anys. Amb tot, la proposta ha generat debat dins els fallers, ja que no pocs la veuen factible i desitjable per als seus interessos i els de la ciutat. Al capdavall, el 25 de setembre passat fou sotmesa la qüestió a votació en l’assemblea de presidents de falla de València, amb el resultat de 288 vots en contra del trasllat, 30 a favor i 4 abstencions. Cert és que el resultat no és vinculant, però deixa les coses ben clares: el món faller del cap i casal està aclaparadorament en contra del trasllat. I sembla que a les comarques falleres la situació no és massa distinta. En tot cas, i per tal de contribuir al debat i obrir noves línies de reflexió sobre la qüestió, exposaren els nostres arguments.

       Argument 1. Probablement el trasllat faria perillar la candidatura de les Falles a ser declarades patrimoni de la humanitat, ja que es trtactaria d’un canvi per motius econòmics i turístics, en funció d’una raó de “productivitat” i des de dalt cap a baix, sense una decisió democràtica del “subjecte celebrant”, especialment ara, que el món faller s’ha pronunciat aclaparadorament en contra. Potser no hi ha una norma explícita en la UNESCO que ho diga, però la filosofia de les concessions és així. A més, estes són limitades (dos candidatures per estat) i damunt la UNESCO sol primar les candidatures sòlides que respecten les tradicions i no siguen frívoles en este punt. Si les Falles ja ho tenien difícil, ja que en el cas del patrimoni etnològic es prioritzen les candidatures dels països del Tercer Món, amb el trasllat de dates la declaració seria molt difícil, si no impossible
        Argument 2. La proposta del trasllat de data servix per a emmascarar la brutal pujada de l’IVA al 21 per cent, que és una autèntica desfeta per al món de la cultura en general, i de les Falles en particular. De fet, es tracta de dos mesures anunciades quasi alhora. I el pitjor és que la pujada de l’IVA implica efectes econòmics catastròfics qui ni el trasllat compensaria, suposant que compensara econòmicament les comissions en alguna cosa, fet prou discutible. Més prompte l’agreujaria, ja que, com han dit alguns presidents, el trasllat implicaria més despeses de les comissions, perl fet d’haver atendre més gent als casals, comprar més beguda i menjar, etcètera.
Argument 3. Amb la pujada de l’IVA en general, la contenció i reducció de salaris, la desaparició d’una paga extra dels funcionaris, la desregulació neoliberal salvatge del mercat laboral i la progressiva liberalització dels horaris comercials, més els perniciosos efectes que tindrà el més que previsible rescat d’Espanya a mans del BCE i l’FMI, és evident què els fallers, com la resta dels ciutadans, disposaran cada volta més de menys ingressos, i per tant la gent retallarà de coses considerades prescindibles com ara les eixides turístiques, ni que siguen internes. Per tant, és poc probable que acudisquen més turistes espanyols a les Falles de cap de setmana. Igualment, és discutible que molts fallers que treballen en un sector comercial d’horaris liberalitzats puguen acudir a l’Ofrena o a altres actes, ja que hauran de treballar igualment, especialment si damunt estan treballant en negre dins el sector submergit, per a arribar a fi de mes. Tampoc no hi acudiran turistes culturals de més poder adquisitiu, ni els turistes de congressos, que ja venen en altres èpoques, però s’hi estan poc i deixen pocs diners en comparació amb altres ciutats. Més prompte acabaran venint a una València en Falles els turistes nòrdics de borratxera, que voran en el cap i casal el paradís per a posar-se cecs de tot i arrasar la ciutat el cap de setmana, deixar-la bruta i, possiblement, s’incremente la violència i vandalisme als carrers, al més pur estil Lloret de Mar. Així, València es convertiria en un gran botellot, les conseqüències del qual haurien de pagar els ciutadans, fallers i no fallers.
Argument 4. Es diu que el trasllat incrementarà els beneficis econòmics per a la festa i per a la ciutat. No obstant això, en els dos estudis fets per a la Interagrupació (el darrer intervinguèrem Jesús Català i servidor), resulta que més del 70 % per cent del moviment econòmic depén de l'hostaleria, i tots sabem que de l'hostaleria no es deriva un gran benefici econòmic per a les comissions falleres Per tant, no s’acaba de vore el benefici econòmic per als fallers, i per a la ciutat, en un context de crisi que no farà si no agreujar-se els pròxims anys, tampoc no hi veig el benefici, sobretot si tenim en compte que la gent gastarà molt menys, especialment després de la pujada del IVA. En tot cas, encara no s’ha fet un estudi realment rigorós sobre l’impacte econòmic de la festa a la ciutat, i sobretot com repercuteix en l’economia de les comissions.
Argument 5. Es tracta d’un argument menor, però que cal considerar. Amb el trasllat desapareixeria la festa de sant Josep, al menys tal com ara es coneix. L’Església Catòlica ja ha dit que mantindrà la festa en el seu calendari litúrgic, fet que eliminaria les misses falleres de sant Josep per raons òbvies. Unes misses que per a la majoria de les falles encara continuen sent un acte rellevant, amb cercavila on les falleres van amb mantellina i on la fallera major de torn pot lluir-se per darrera vegada en la setmana fallera. I, de pas, també també acabarien les tradicionals felicitacions falleres a peps i pepetes.
Argument 6. El canvi de data suposaria posar la lògica econòmica del benefici per damunt de la lògica del do, que és la pròpia de les festes populars i també de les Falles, que encara són una resta de la manera de viure, en estes contrades mediterrànies, de les antigues societats precapitalistes. La lògica o economia del do implica que allò més important és el regal que es fa a la comunitat. Els fallers no fan la seua festa per motius de benefici econòmic, sinó que l’entenen com un regal que es fan a si mateixos i a la ciutat. És més, fan un gran sacrifici econòmic per a generar un autèntic “gran esdeveniment” que reporta grans guanys turístics a la ciutat, especiament a l’hostaleria, que n’arrambla més del 70 per cent. Darrere de la proposta del canvi de data estan els economicistes arguments de l’increment de la productivitat i els ingressos per turisme, emanats de les directrius neoliberals que dicta la troica europea, cosa que xoca frontalment amb la vella lògica festiva del do i el regal. Si al final s’imposa la implacable lògica del mercat, la festa haurà quedat bàsicament convertida en una mercaderia; els fallers, en uns productors barats de diversió, i els visitants, en simples clients. Es podria argumentar que no són dos lògiques incompatibles, però sí que ho són, perquè quan la festa popular, que és un dels darrers reductes d’una economia del bé comú, que pensa en el benestar general, comença també a regir-se per la lògica mercantil, esta última acaba imposant-se i la festa passa a convertir-se en un parc temàtic on només importa l’increment de la quota de mercat.
 
Gil-Manuel Hernàndez i Martí

4 comentaris:

Raúl ha dit...

Creo que te dejas un argumento muy importante, y que nadie ha tenido en cuenta: cambiar la fecha de la cremà supondría tener que hacer una campaña muy costosa cada año para dar a conocer qué día caerán las Fallas. Me explico: hoy, toda España sabe que el día 19 de marzo las Fallas se queman. Sin embargo, si se pasa al tercer lunes de marzo, la gente tendría que hacer cálculos para saber cuándo cae, y ya sabemos que la gente no suele estar muy por la labor de calcular y prefiere que se lo den todo hecho. Es el problema que existe en Murcia, por ejemplo, con su festividad más importante, el Bando de la Huerta, declarado de Interés Turísitico Internacional, que siempre se ha celebrado (y se celebrará, nadie ha propuesto un cambio de fechas) el martes siguiente al Domingo de Resurrección. Sin embargo, resulta muy difícil promocionarlo de cara al exterior, porque hay años que cae a finales de marzo, y otros a mediados de abril. Sería necesario diseñar cada año una campaña publicitaria para dar a conocer qué día caerá ese año, algo que obviamente no es viable.

ENRIQUE ha dit...

ESTOY DE ACUERDO CON EL COMENTARIO ANTERIOR. EN MUCHOS PUEBLOS PEQUEÑOS SE ADOPTÓ YA ESTA MEDIDA HACE TIEMPO, JUNTAR LA FIESTA PATRONAL AL FIN DE SEMANA MAS PROXIMO, INDUDABLEMENTE TIENE SUS VENTAJAS, PERO EL DIA DEL SANTO EL PUEBLO ESTA VACIO Y LA GENTE QUE ES DE FUERA O VIVE FUERA NO SABE SI SE CELEBRA UN FIN DE SEMANA O AL SIGUIENTE O VA AL PUEBLO CUANDO LOS ACTOS YA SE HAN ACABADO.

Anònim ha dit...

EN MUCHOS PUEBLOS PEQUEÑOS DE LA ZONA DE ARAGON YA SE HACE ESTO DESDE HACE MUCHOS AÑOS. LAS FIESTAS PATRONALES SE TRASLADAN AL FIN DE SEMANA MAS PROXIMO, LA IDEA FUE ATRAER MAS GENTE DE LA ZONA Y VERANEANTES EN EL FIN DE SEMANA, CONCENTRAR LOS ACTOS Y NO PERDER DIAS DE TRABAJO. LA IDEA ES BUENA Y TIENE SUS VENTAJAS PERO OCURRE QUE EL DIA DEL SANTO PATRON EL PUEBLO ESTA COMPLETAMENTE VACIO SIN MAS ACTOS QUE LA MISA O PROCESION, LOS ACTOS FESTIVOS SE CONCENTRAN EN UN PAR DE DIAS Y LA GENTE QUE VIVE FUERA O NO ES DEL PUEBLO NO SE ENTEERA DE NADA (POR MALA GESTION INFORMATIVA) O LLEGA CUANDO YA SE HAN ACABADO. AL FINAL SON CUATRO LOS QUE SACAN BENEFICIO.

Anònim ha dit...

Els prenc en compte, són arguments ben interessants! Moltes gràcies!