Falles Populars i Combatives

    

    Enguany la iniciativa Falles Populars i Combatives ha complert deu anys. Va començar com un intent de recuperar la festa popular fallera per part de joves col·lectius de l'esquerra independentista i radical que fins aleshores s'havien mantingut distants de les Falles, quan no hostils a les mateixes. Poc a poc la iniciativa anà consolidant-se i expandint-se, fins complementar-se amb les mobilitzacions de l'Intifalla, sorgida en 2012 arran de les protestes estudiantils i ciutadanes de la Primavera Valenciana.

      Al meu entendre, es tracta d'un fenomen molt interessant,  que sols podem entendre si l'emmarquem dins el procés d'una progressiva desinstitucionalització de la participació ciutadana en la cosa pública, una tendència social que s'aprecia en tot Occident i en diverses àmbits de la vida. Així, en l'esfera de la religió la gent encara vol tenir creences i experiències religioses, però sense implicar-se en institucions religioses com les esglésies, amb els seus dogmes, líders i obligacions rituals. Quelcom semblant ocorre en l'activisme social i polític, doncs moltes persones, especialment joves, continuen intessats per la política però sense voler militar en partits polítics o sindicats a l'ús, amb els seus comités, secretaries, aparells buocràtics i disciplines de partit. Per contra, pretenen participar d'una manera lliure, flexible, horitzontal i utilitzant les xarxes socials. Només cal observar els casos del 15M, amb les seues assemblees i coordinadores, o del Moviment 5 Estreles a Itàlia, que té més de 100 diputats sorgits d'entre gent corrent sense passat polític i sense disposar de seus, organitzacions estructurades ni jerarquies internes. 

     I sembla què en les Falles, tant pervertides per reglaments, institucions i inèrcies d'un passat autoritari, està començant a ocòrrer una cosa una mica similar. A València hi ha milers de fallers i falleres vocacionals què volen expressar el seu compromís amb les Falles sense militar en comissions convencionals. Efectivament, està passant què molta gent jove tant de l'esquerra a l'ús o de l'esquerra alternativa, que ja no és antifallera com ho ha sigut bona part de la generació d'esquerrans de la transició, vol participar decididament en la activitat fallera, això sí, sense implicar-se en les comissions convencionals amb les seues típiques organitzacions internes (presidents, juntes directives, delegacions, falles majors...), sense figurar en censos oficials supervisats per la Junta Cental Fallera o sense pagar quotes regulars, sinó generant noves estuctures flexibles, assembleàries i no patriarcalistes, molt basades en les potencialitats de la xarxa social, fins i tot per a autofinançar-se (el reeixit model verkami), però també amb presència en carrers i places, com demostren les activitats populars desplegades als barris de Benimaclet, El Carme o Velluters, amb una logística recolzada en locals o entitats com Endavant, el Racó de la Corbella, l'Ateneu Popular del Carme, el bar Terra, Ca Revolta o el solar de Corona. 

   Es tracta d'un model festiu innovador que va començar a Catalunya, on en la darrera dècada han proliferat les Festes Majors Autogestionades, plantejades com a referents festius diferents als oficials, en la mesura que defensaven una festa alternativa i molt crítica amb la instrumentalització de la festa pels poders locals. En sintonia amb este esperit, les Falles Populars i Combatives tracten de recuperar el sentit popular, primigeni, transgressor, subversiu i satíric de la festa, tant ofegat per les Falles oficials, posant-lo al servei de la impugnació ritual de l'ordre polític, social i econòmic existent. Davant este enfocament, que beu en els mateixos origens de la festa fallera, és compensible que el món faller convencional recele o veja amb rebuig estes noves propostes, que inclouen concerts, cercaviles, nit d'albaes, paelles, plantà i cremà de tres falles (una infantil i una gran a Benimaclet i una gran al Carme), menjars i sopars populars, o edició de llibrets, entre altres activitats. A Gandia també ha aparegut la falla La Delicà, amb el mateix model, que crec que es va a consolidar o a estendre en el futur. Es tracta d'un model que desafia la comissió de falla habitual, amb el seu monopoli festiu de l'espai públic (la demarcació fallera), refrendat per uns poders públics que sols concedeixen legitimitat a estes comissions formals i no a les informals que puguen sorgir. 

    Crec que els que pretenem aconsseguir un coneixement rigorós de la festa popular hem de parar esment en este fenomen, que sembla apuntar a què, tot i que siga lentament, alguna cosa està canviant en les Falles, concretament la consolidació i difusió de formes d'activitat fallera emergents què molt probablement van a ser rellevants en el futur. La qual cosa està molt bé, doncs des del meu punt de vista unes falles progressistes o obertes són aquelles que donen la possibilitat d'obrir al màxim el ventall de maneres de fer falla, i que cadascú trie la forma de participació que desitge. 

Gil-Manuel Hernàndez i Martí