El primer llibret de falla

Com hem vist, moltes de les afirmacions sobre l’origen de la festa fallera i els seus elements es limiten a repetir dades o notícies que apareixen any rere any, però que en ocasions haurien de matisar-se. És el cas de la referència al primer llibret de falla. Generalment, se sol dir que el primer llibret de falla és el que va escriure Josep Bernat i Baldoví l’any 1855 per a la falla de la placeta de l’Almudí. L’argument, ben conegut, contava la història d’una llauradora de Burjassot que, necessitada de diners, es veia obligada a anar a la ciutat de València a vendre el seu “conill” al millor postor. Darrere d’una història de prostitució amanida amb elements bròfecs, s’amagava una crítica de la roïna situació econòmica dels llauradors i dels excessius impostos que perjudicaven les classes més modestes, especialment els productors agrícoles. El Baldoví polític sempre estava present d’una manera o altra en totes les obres del Baldoví literat.

 

El cas és que, com hem dit, caldria fer-hi algunes matisacions. D’entrada, sobre el terme “llibret de falla”, que és un terme que no apareixerà fins al 1890 i que s’utilitzarà molt esporàdicament fins a començaments del segle xx. En segon lloc, caldria dir que el del 1855 és el llibret de falla publicat més antic que es conserva, perquè no podem descartar que n’hi haguera d’altres abans.

 

De fet, poques voltes es comenta que en l’Arxiu Històric Municipal conservem unes mostres anteriors de literatura fallera que són de l’any 1850. Es tracta d’un full de versos amb l’explicació de la falla plantada al carrer de Sant Narcís de València i d’un quadern manuscrit que conté els versos destinats a la falla del carrer de les Avellanes del cap i casal. El primer respon al que seria el model general de les primeres explicacions falleres, uns simples fulls de versos. Però el segon dels casos té més interés, perquè estem ja davant d’una explicació fallera més extensa i elaborada, amb la seua introducció, la presentació dels personatges, el desplegament de l’argument i una conclusió.

 

Però allò que més sobta quan llegim estos versos del 1850 és que la història que ens conten és, fil per randa, la mateixa del 1855. No sols és que els protagonistes són també una llauradora (que també es diu Viçanteta) i un lechuguino que vol comprar-li el “conill”, és que, a més, hi ha fragments que són idèntics en el quadern manuscrit del 1850 i en el llibret del 1855. Casualitat? No! Més senzill, l’autor d’eixos versos és també Baldoví, qui, com a mínim, cinc anys abans del que es pensava, ja escrivia versos satírics per a les falles que es plantaven a la ciutat de València. En tot cas, un misteri envolta estos versos de Baldoví del 1850: es conserven només manuscrits i no sabem si arribaren a imprimir-se en forma de llibret. A més, el fet que cinc anys més tard tornaren a distribuir-se ens fa pensar que potser van ser prohibits per la censura, que en aquella època controlava les falles que anaven a plantar-se i també els versos corresponents. Segurament, aquella història de prostitució i la crítica als impostos elevats que contenia no degué ser ben vista per les autoritats.

* Fragment de l'article publicat per Josep Lluís Marín i Javier Mozas al llibret de la comissió fallera de Els Lleons-Poeta Mas i Ros (2012).