Fa unes setmanes
vaig tindre ocasió d'acudir a la Taula de Serrans, que la falla
Serrans-Plaça dels Furs organitza anualment, enguany al voltant de
les xarxes socials. Reconec que vaig anar allí a escoltar més que a
parlar, i així va ser. Una vegada finalitzada la convocatòria, he
reflexionat sobre el tema i m'he decidit a recollir ací unes idees
molt generals sobre com gestionar les xarxes socials en l'àmbit
faller basades en el meu coneixement i experiència, la informació
de les quals pot trobar-se fàcilment a internet; al llarg del text
parlaré de les comissions de falla com la base, però òbviament són
exportables a altres àmbits, ja siguen de l'associacionisme com de
l'administració.
Les xarxes socials
conformen marca
La participació de
les comissions de falla en les xarxes socials (igual que les
empreses) serveix, abans de tot, per a conformar la seua marca i
promocionar-la. En este sentit és molt important cuidar la correcta
gestió de la imatge en les xarxes, ja que és la sensació que la
gent es duga de pròpia comissió la que està en perill. Això s'ha
de tindre en compte sempre, inclús quan va a redactar-se un simple
tuit.
No sempre és
necessari estar a les xarxes socials
Hi ha una idea
generalitzada de que s'ha d'estar present a les xarxes socials; jo no
opine el mateix, almenys d'una manera rotunda. S'ha d'estar en elles
si es creu la seua filosofia, si es té coses que comunicar, si va a
gestionar-se d'una manera seriosa i, sobre tot, si es vol
interactuar. Una gran majoria de comissions de falla s'aventuraren a
obrir comptes en facebook, twitter i youtube però, al poc, han
començat a estar buides de contingut perquè, senzillament, no
generaven contingut o han deixat de resultar interessants perquè la
informació que ofereixen és repetitiva o carent d'interès per al
públic en general. Cal pensar-s'ho molt bé abans d'entrar en esta
dinàmica i acabar perjudicant la marca.
S'ha de triar la
xarxa social en la que es vol estar present
Les xarxes socials
són diferents: no és el mateix facebook, que twitter, foursquare,
youtube, vimeo, google+ o instagram, per citar les més conegudes
actualment. Cada aplicació té uns usos diferents, uns perfils de
públics propis i una manera d'oferir informació individualitzada.
És necessari conèixer abans les diferents xarxes socials i triar la
que més s'ajuste a les necesitats comunicatives; obrir comptes en
totes les xarxes marejarà, fraccionarà l'esforç comunicatiu i serà
del tot poc operatiu.
Cal una planificació
prèvia
Pràcticament abans
de tot cal planificar molt l'estratègia en xarxes socials, sobre tot
respecte a qui seran els nostres usuaris: volem comunicar als membres
de la nostra comissió? Volem comunicar a l'exterior? Una barreja de
les dos? Òbviament no és el mateix, i si no es planifica
convenientment, podem arribar a casos en què es publique en facebook
o twitter documents o comunicacions d'ús intern de la comissió, amb
el consequent perill que gent aliena a la comissió acabe
enterant-se.
De la mateixa manera
s'ha de planificar quin tipus de publicacions es faran: publicacions
únicament corporatives?, també de tipus personal dels membres de la
comissió?, notícies generals d'àmbit faller?, notícies
d'actualitat general?
I en el mateix
sentit: quins criteris s'utilitzaran per compartir fotos i estats? I
per a retuitejar?
És imprescindible
la interacció
Les xarxes socials
són maneres de tindre converses online i requereixen, per tant,
interacció. Per a això estan dissenyades: per a que la informació
siga bidireccional i la interacció continua. Així que és
imprescindible contestar tots els comentaris i les mencions que faça
la gent que segueix el compte, encara que siga per cortesia 2.0.
Ignorar els comentaris i les mencions equival, al món de les xarxes
socials, a que no importa res l'opinió d'estos usuaris: exactament
igual que en la vida real.
Cal ser capaços de preveure una crisi
Com en qualsevol
àmbit de la comunicació, en les xarxes socials és prou fàcil ser
víctima d'una crisi de comunicació o de reputació; tant les
comissions com els organismes han de preveure l'existència i difusió
d'opinions negatives a les seues activitats o accions comunicatives
que, mal gestionades, poden derivar en una gran crisi de reputació i
marca. En estos casos, la inactivitat no és gens recomanable i
necessita d'un protocol ben estudiat que permeta afrontar amb èxit
estos riscos; no hem d'oblidar que el que està en ris és la imatge
i la reputació de l'organisme.
S'ha de dedicar-li temps
Com en tot, la
presència online requereix d'una dedicació important. No hi ha prou
amb publicar les actualitzacions de la web: això no és gestionar
les xarxes socials; i qualsevol que tinga ja un compte obert a les
xarxes no pot gestionar amb èxit comptes corporatius. La gestió de
les xarxes socials, com de la comunicació offline, necessita d'algú
que puga dedicar un temps mínim a publicar, monitoritzar i
analitzar, i que tinga uns coneixements mínims de gestió de
comunitats online; està clar que, en este cas, ens movem en l'àmbit
faller, però depenent del cas que es tracta seria del tot
recomanable delegar-ho en professionals que asseguren un mínim
d'èxit o, almenys, minimitzen les possibilitats de crisi i fracàs
comunicatiu.
I fins ací algunes
idees, molt bàsiques, sobre la gestió de les xarxes socials. Tal
vegada es podrien ampliar amb el temps amb altres aspectes a tindre
en compte; ho deixe per als comentaris. He fugit de posar alguns
exemples de males pràctiques (o d'equivocacions de manual) per a que
ningú puga ofendre's; amb eixa decisió el text ha perdut molt de
didàctica, però el seu objectiu era només oferir algunes
reflexions generals. Amb açò, si voleu, obrim el debat!
José Martínez
Tormo
Gestor cultural
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada