dissabte, 13 de novembre de 2010

Pla Estratègic, quin Pla Estratègic?



Recentment, la Federació de Falles de la Secció Especial va presentar als mitjans de comunicació un pla estratègic per a les comissions integrades en la Federació. Es va difondre una nota de premsa, però també un document més extens, anomenat Presentación del plan estratégico. Este document apareix estructurat en una introducció, una explicitació dels objectius del pla, la justificació d’este, les accions que es pensen mamprendre i l’estratègia de comercialització a aplicar. La notícia va tindre prou ressò en els mitjans, especialment els fallers, i tothom va donar per bo que, realment, allò que la Federació havia presentat era un pla estratègic de veritat.

Tanmateix, la pregunta que cal fer-se és: és realment el document presentat un pla estratègic? Per a respondre-la caldrà, prèviament, que veiem en què consistix un pla estratègic. Bàsicament es tracta d’un programa d’actuació dissenyat per a aclarir allò que una entitat pensa aconseguir i els passos que s’han de fer per a aconseguir-ho. Esta programació es plasma en un document de consens on es concreten les grans decisions que orientaran una marxa cap a una gestió d’excel•lència. Dit d’una altra manera, un pla estratègic és un document complex en què els responsables d’una organització (empresarial, institucional, no governamental...) reflectixen quina serà l’estratègia a seguir per la seua entitat a mitjà termini, raó per la qual els plans solen tindre una vigència que oscil•la entre un i cinc anys.

El pla estratègic marca, per tant, les grans directrius del comportament d’una organització, i sol ser un complement d’un pla director previ, obra d’un equip professional multidisciplinari, més general i a més llarg termini (a deu anys vista, aproximadament), que també es pot concretar a través de plans operatius annexos al pla estratègic. A més a més, este últim ha d’especificar els objectius concrets per anys, les polítiques i conductes internes, i la relació d’actes a mamprendre. Habitualment els plans estratègies s’estructuren en etapes: anàlisi de la situació, diagnòstic d’esta, declaració d’objectius corporatius, estratègies corporatives, plans d’actuació, seguiment i avaluació. Per si això fóra poc, els plans solen implementar-se mitjançant les aportacions de consultories d’estratègia professionals externes, i es basen en estudis i dades clarament explicitades en el document del pla.

Doncs bé, si contrastem açò que acabem de vore amb el pla estratègic de la Federació, hi observem serioses deficiències. D’entrada, no es poden confondre els deu fulls del document presentat amb un pla en si, més prompte es tracta d’uns toscos apunts per a un possible desenvolupament. En segon lloc, no se seguix l’estructura estàndard dels plans estratègics: manca una anàlisi profunda de la situació, no hi ha un diagnòstic d’esta fonamentat i ben argumentat, no hi ha la més mínima bibliografia ni relació d’estudis en els que es basa el pla. A més, s’aporten dades sobre el volum social i econòmic de les Falles, però sense citar una sola font contrastable. De la justificació es passa directament a enunciar les accions, estalviant-se la declaració d’objectius corporatius i les estratègies corporatives. I no sols això: en les accions només hi ha una fixació en la comercialització, sense aportar res sobre els mètodes de seguiment i avaluació del pla. I cosa que es més greu, es dissenya un pla estratègic sense generar un pla director previ.

És a dir, ens trobem amb una caricatura mediocre del que hauria de ser un pla estratègic seriós, rigorós i fonamentat. Sembla més un artifici destinat a captar diners en temps de crisi, disfressat de pla estratègic. En tot cas, creiem que el plantejament, a banda d’improvisat i poc documentat, ja és errat d’entrada, ja que, més que un pla estratègic d’una Federació en concret, caldria estar parlant d’un Pla Director Integral de la Festa de les Falles, que s’hauria de posar en marxa a partir del consens entre les institucions públiques, les comissions, federacions i agrupacions falleres, els gremis d’artistes, les universitats, els agents econòmics i altres entitats interessades de tot el territori valencià on es planten falles. Un pla director que es concretaria en plans estratègics ben planificats per períodes i comarques. Dissortadament, s’ha tornat a perdre una bona idea i una magnífica oportunitat per a redissenyar i repensar la nostra festa d’una manera creïble i consensuada.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí

(Publicat al Levante-EMV el 13 de novembre de 2010)