+124.jpg)
Des de fora de les comissions falleres, la vida que en estes es desenvolupa pot semblar tancada en una mena de gueto singular. Tanmateix, un acostament més precís al fenomen ens descobreix un món connectat a l’activitat de la gent comuna. Però, això sí, amb una particularitat: la sociabilitat al si de les comissions falleres recorda molt a la d’una família extensa.
És cert que en altres tipus d’associacions s’estableixen forts lligams entre els seus membres, però el fet de que la festa fallera siga viscuda pels seus militants com quelcom transcendent fa que els sentiments i les emocions convertisquen la vida associativa en la transposició d’un cert ambient familiar, encara que a major escala. D’alguna manera, la comissió fallera se situa a mig camí entre la sociabilitat de barri o de veïnat i la més estrictament familiar. Encara més, dins les comissions hi ha apuntades famílies senceres, la qual cosa reforça tant els vincles intrafamiliars com aquells que s’estableixen entre els membres de les comissions. Especialment en aquelles de cens més reduït, on no és gens difícil que alguns dels seus membres formen noves unitats familiars entre sí.
En un context social on la família s’està reestructurant ràpidament, amb l’aparició de noves formes de convivència familiar, la consistència de la comissió fallera proporciona un marc més ample de relació i de sentit. De fet, en una societat on cada vegada hi ha més individus que viuen a soles, el fet de tindre un grup estable de referència i, el que és més important, que aporte un marc per a desenvolupar activitats creatives, implica un factor decisiu de benestar social cada vegada més difícil de trobar en les modernes ciutats despersonalitzades, on la competitivitat, l’ansietat, la soledat i la manca de temps creixen contínuament.
La comissió de falla funciona en part de manera paternalista, on la figura del president o presidenta té molt de cap de família. La resta d’elements, com la figura emblemàtica de la fallera major, els símbols de la comissió o els records compartits, incrementen la sensació de familiaritat i proporcionen una percepció de cobertura, d’aixopluc, de protecció. No ha d’extranyar, al respecte, que el mot “germanor” siga un dels més utilitzats i valorats pels comissionats per a referir-se a les relacions humanes dins el món faller.
La festa viscuda confirma eixes sensacions. Amb el començament de la Setmana Fallera tot es transforma i la vivència de que dins la comissió funciona una comunitat augmenta. Fonamentalment en determinats actes o rituals, com les cercaviles o l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. En eixos moments els membres de la comissió es mouen pels carrers com un únic cos, a l’uníson, esperonats per l’ambient festiu que es respira i per la pròpia percepció de que aquell és un temps extraordinari i ple de significat. Tant en l’anada cap a la plaça de la Mare de Déu com en el retorn al casal, la comissió sembla ser quasi una família gran i ben avinguda, tot i que per sota de les aparences poden fluir els conflictes i fins i tot les enemistats. Però, al remat, hi ha com una mena de fe en que eixa gran família és possible, en que per uns dies hom pot trobar-se al bell mig d’un grup altament cohesionat que el fa sentir a un com a part d’una cosa més important i duradora. En certa mida, este sentiment de pertinença i transcendència està molt a prop de l’experiència religiosa, en el sentit de que permet re-lligar amb un projecte superior on l’individu s’insereix sòlidament, envoltat d’una numinositat que es desprén de la màgia festiva del propi vincle social ritualitzat. Per això una gran part dels fallers i falleres mantenen relacions de màxima fidelitat i identificació amb les seues comissions, tal i com les podrien mantenir amb una església o confessió religiosa. Perquè l’experiència associativa fallera proporciona als comissionats un be immaterial cada cop més difícil d’assolir en les nostres societats individualistes: el caliu d’una empresa compartida des de la solidaritat, la identitat i el foment de lligams ferms i duradors. Tot un luxe, si ben es mira, amb els temps que corren.
És cert que en altres tipus d’associacions s’estableixen forts lligams entre els seus membres, però el fet de que la festa fallera siga viscuda pels seus militants com quelcom transcendent fa que els sentiments i les emocions convertisquen la vida associativa en la transposició d’un cert ambient familiar, encara que a major escala. D’alguna manera, la comissió fallera se situa a mig camí entre la sociabilitat de barri o de veïnat i la més estrictament familiar. Encara més, dins les comissions hi ha apuntades famílies senceres, la qual cosa reforça tant els vincles intrafamiliars com aquells que s’estableixen entre els membres de les comissions. Especialment en aquelles de cens més reduït, on no és gens difícil que alguns dels seus membres formen noves unitats familiars entre sí.
En un context social on la família s’està reestructurant ràpidament, amb l’aparició de noves formes de convivència familiar, la consistència de la comissió fallera proporciona un marc més ample de relació i de sentit. De fet, en una societat on cada vegada hi ha més individus que viuen a soles, el fet de tindre un grup estable de referència i, el que és més important, que aporte un marc per a desenvolupar activitats creatives, implica un factor decisiu de benestar social cada vegada més difícil de trobar en les modernes ciutats despersonalitzades, on la competitivitat, l’ansietat, la soledat i la manca de temps creixen contínuament.
La comissió de falla funciona en part de manera paternalista, on la figura del president o presidenta té molt de cap de família. La resta d’elements, com la figura emblemàtica de la fallera major, els símbols de la comissió o els records compartits, incrementen la sensació de familiaritat i proporcionen una percepció de cobertura, d’aixopluc, de protecció. No ha d’extranyar, al respecte, que el mot “germanor” siga un dels més utilitzats i valorats pels comissionats per a referir-se a les relacions humanes dins el món faller.
La festa viscuda confirma eixes sensacions. Amb el començament de la Setmana Fallera tot es transforma i la vivència de que dins la comissió funciona una comunitat augmenta. Fonamentalment en determinats actes o rituals, com les cercaviles o l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. En eixos moments els membres de la comissió es mouen pels carrers com un únic cos, a l’uníson, esperonats per l’ambient festiu que es respira i per la pròpia percepció de que aquell és un temps extraordinari i ple de significat. Tant en l’anada cap a la plaça de la Mare de Déu com en el retorn al casal, la comissió sembla ser quasi una família gran i ben avinguda, tot i que per sota de les aparences poden fluir els conflictes i fins i tot les enemistats. Però, al remat, hi ha com una mena de fe en que eixa gran família és possible, en que per uns dies hom pot trobar-se al bell mig d’un grup altament cohesionat que el fa sentir a un com a part d’una cosa més important i duradora. En certa mida, este sentiment de pertinença i transcendència està molt a prop de l’experiència religiosa, en el sentit de que permet re-lligar amb un projecte superior on l’individu s’insereix sòlidament, envoltat d’una numinositat que es desprén de la màgia festiva del propi vincle social ritualitzat. Per això una gran part dels fallers i falleres mantenen relacions de màxima fidelitat i identificació amb les seues comissions, tal i com les podrien mantenir amb una església o confessió religiosa. Perquè l’experiència associativa fallera proporciona als comissionats un be immaterial cada cop més difícil d’assolir en les nostres societats individualistes: el caliu d’una empresa compartida des de la solidaritat, la identitat i el foment de lligams ferms i duradors. Tot un luxe, si ben es mira, amb els temps que corren.
Gil-Manuel Hernàndez i Martí
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada