El primer document que parla de la
festa de les Falles és l’esmentat de 1740. Només fa referència a l’organització
del festeig per part dels veïns de cada carrer. Els pocs documents del segle xviii que s’han trobat no parlen de qui
va crear la festa ni qui l’organitzava.
A començaments del segle xix trobem alguns literats estrangers
que parlen, entre altres coses, del nostre festeig. Tant l’anglesa lady Holland (1803), com el francés
Alexandre Laborde (1806), l’extremeny José Calasanz Biñeque (1819) i José de
Vicente Carabantes en el Semanario
Pintoresco Español (1839), tots fan referència a la participació directa
dels fusters en la construcció de les falles. Però Laborde indica que les plantaven
davant la porta dels seus obradors, quan sabem que l’Ajuntament obligà anteriorment
a traslladar-les a l’encreuament dels carrers o a les places. I Biñeque afegix “altres”
agents constructors (potser els veïns), però sense indicar qui les va inventar.
Per la seua banda, Carabantes explica que els fusters ho feien en honor del seu
patró, tot i que en la documentació del Gremi no apareix esmentada esta
pràctica.
A mitjans del segle xix apareixen les notícies en la premsa sobre
les Falles, amb referències reiterades als veïns com a organitzadors i
constructors de falles. I també els xiquets apareixen amb l’estoreta velleta,
inclús com a agents primigenis en el festeig faller, segons Tramoyeres (1917).
El primer autor literari que trobem que referma la teoria de l’origen de les
falles en els veïns, i no en els fusters, és el marqués de Cruïlles (1876).
Teodor Llorente torna en 1889 a la
teoria dels fusters, per indicar que dedicaven les fogueres al seu sant patró,
tot i que desconeix qui introduí els ninots satírics. Només uns anys després,
en 1894, Bernat Morales ens oferix les primeres referències sobre l’origen de
les Falles fent al·lusió a la participació directa dels fusters amb una
narració novel·lesca amb personatges-fusters inventats, com ara José Serruig,
Chusep Cabiró i Pepe Viruta, indicant amb això la poca serietat de la seua
hipòtesi.
Amb tot este conjunt d’escrits, només podem traure una
conclusió, que en el pas de les fogueres a falles amb ninots dalt no està del
tot clar perquè no hi ha coincidència al voltant d’una única explicació. Els
primers autors, estrangers, parlen de la invenció directa dels fusters, i anys
més tard Morales tomba la hipòtesi dels fusters amb una història fictícia.
* Fragment de l'article publicat per Josep Lluís Marín i Javier Mozas al llibret de la comissió fallera de Els Lleons-Poeta Mas i Ros (2012).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada