L'ESQUERRA FALLERA

Si en un altre article ens dedicàvem a caracteritzar la dreta fallera, ara li arriba el torn a l’esquerra fallera, perquè, lluny del que es podria pensar, existeix i ha existint sempre a les Falles. Un altra cosa ha sigut la seua visibilitat i la seua viabilitat enmig de l’aclaparador domini conservador d’una festa que antigament era plural i que poc a poc anà tancant-se, fins recloure’s en un espai reduït i recelós amb les transformacions que pretengueren qüestionar-lo. 

Però com ja hem avançat, l'esquerra fallera és molt més nombrosa del que es pensa, i fins i tot del que es pensem els fallers i falleres d'esquerres. Però, dissortadament, es tracta d'una esquerra ficada a l'armari, poregosa de ser assenyalada amb el dit com "poc fallera i valenciana", que intenta ser discreta, passar desapercebuda o no "irritar" a l'establishment faller, és a dir, a la dreta fallera. 

 Amb tot, existeix tota una gran tradició esquerrana a les Falles, que es remunta bàsicament als anys de la Segona República (però també abans). Esta tradició de progressisme faller es mantingué viva amb la revista Pensat i Fet, i va reviscolar a partir del Combustible per a Falles de Joan Fuster i els intents d'intel.lectuals, artistes i algunes comissions per propiciar unes fallers "populars i progressistes" als anys 70 i 80. Fins i tot hi hagué dos intents de formar unes agrupacions de falles progressistes en eixos anys. En els 90 se sumaren comissions de comarques, investigadors de la festa, artistes fallers compromesos i algun sector universitari. 

Tanametix, un dels principals problemes de l'esquerra fallera és que ha estat desatesa, quan no menyspreada, per l'esquerra en general, especialment pels progres que per a fer-se els progres havien de presumir d'antifallerisme. Per tant, caldria fer vore a l'esquerra que l'esquerra fallera és una meravellosa aliada per avançar en la transformació de la societat valenciana, i això val per a tots els partits que es diuen d'esquerres. 

Habitualment, l'esquerra fallera ha pogut sobreviure i fer algunes cosetes en les falles a través de les activitats culturals de les comissions, fonamentalment setmanes culturals, teatre, presentacions, publicacions i àrees com les delegacions de cultura. Amb tot, sempre s'ha tractat d'una activitat tolerada per l'establishment, començant pels poders fàctics de cada comissió, en la mesura que eixes activitats culturals propiciaven premis, guardons, reconeixements o fama a la comissió. Però en el fons els sectors esquerrans de les falles no han pogut passar d'ací, sempre confinats en la "reserva cultural" i sempre sota sospita. 

Amb tot, sembla haver una regeneració de l'esquerra fallera amb l'arribada de noves generacions més formades a les falles, joves que intenten canviar les coses des dins, que tenen clar el tema de la llengua i que tenen una vocació de compromís polític. Un actiu que caldria estimular i desenvolupar per tal de fomentar sang nova que aporte noves idees i plantejaments. A més a més, una gran part de l'esquerra fallera està formada per fallers de sentiment però no de cens, o antics fallers desencantats o "cremats". Per tant, caldria fer un treball per que esta gent es fera endavant o fora més activa en falles o altre tipus d'asociacions, com per exemple és el cas de les Falles Populars i Combatives. 

L'esquerra fallera es diferencia de la resta de l'esquerra valenciana perquè té més capacitat de conciliar uns valors progressistes amb la tradició identitària valenciana, sense plantejaments tant rupturistes o maximalistes com l'esquerra no fallera en general, especialment el món del nacionalisme d'esquerres. Això és molt positiu, perquè permet una esquerra més acostada a la realitat de la valencianitat popular, on no és incompatible ser d'esquerres i anar a l'Ofrena o defensar certs símbols identitaris. 

En suma, podríem dir que el progressisme faller consisteix en ampliar el ventall de possibilitats, idees i potencialitats que té la festa fallera, sense anar conta ningú ni desqualificar a ningú, fent que la gent tinga més opcions o triar, més diversitat, més creativitat, més formes de viure la festa sense deixar de sentir-se plenament faller. A més, el progressisme faller es caracteritza per reivindicar la tradició satírica crítica amb el poder que caracteritza històricament a les Falles, defensant una festa reivindicativa i amb capacitat de riure's d'ella mateixa, i criticant una festa rígida, excessivament protocolitzada, complaent i servil amb els poders.

 Gil-Manuel Hernàndez i Martí