dimarts, 14 de novembre de 2006

La Ciutat Fallera: bé d'interés cultural?


La premsa es torna a fer ressò de les denúncies del Gremi sobre l’estat d’abandó i degradació a què està sotmesa la Ciutat Fallera. Com en tantes altres zones del cap i casal (el Botànic, el Pouet de Campanar, la Punta d’en Silvestre, el Cabanyal i el Canyamelar, o la vella Tabacalera), la pressió i l’especulació urbanístiques posen en perill la continuïtat d’un espai (urbà o d’horta) i les maneres de viure que hi estan associades. Si a això afegim la manca de sensibilitat cap al patrimoni instal·lada entre els actuals governants i bona part de la societat, el resultat és una situació de fragilitat preocupant.

El mestre major, José Latorre, insistix en la possibilitat de declarar la Ciutat Fallera bé d’interés cultural (BIC). Més encara, apel·la al Consell Valencià de Cultura perquè s’hi pronuncie: “Una de las muchas soluciones para paliar que el oficio y los talleres no desaparezcan sería que el Consell Valencià de Cultura se pronuncie. «Sería bueno que nos ayudasen y si creen que esto puede ser declarado BIC, por haber sido la primera ciudad temática de España dedicada a un oficio artesano, se pronuncien», añade el Maestro Mayor.”

Això de considerar la Ciutat Fallera com una ciutat temàtica avant la lettre ja es va posar per escrit en l’article “Valorem el patrimoni faller”, escrit el febrer de 2004 per membres de l’Associació d'Estudis Fallers:
La festa de les Falles, susceptible i mereixedora d’una gestió patrimonial, però com a tal manifestació festiva, immaterial, comporta un important —tant per volum com per qualitat— patrimoni material que cal preservar i gestionar de manera rigorosa. [...] Així com les mateixes naus de la Ciutat Fallera, al cap i a la fi, una de les primeres ciutats temàtiques creades a l’Estat, quan estaven lluny de proliferar les actuals “ciutats de” que tant ornen i unflen els programes i les agendes de polítics i gestors; un espai urbà singular, en tot cas, que mereix unes solucions originals i participatives als seus problemes, i que creiem han de passar per un esforç d’integració en les àrees veïnes i per potenciar-ne les particularitats —fins i tot com a reclam turístic—, i no per requalificacions adreçades a especular amb terrenys alliberats o forçades reconversions empresarials.

Certament, el conjunt format pels tallers fallers i el Museu de l’Artista Faller acull mostres de la creació i la tècnica de l’activitat dels artistes al llarg del temps, i constituïx un espai idoni per a preservar-les i difondre-les entre “veïns i visitants”. Ja n’ha parlat en alguna ocasió Gil Manuel Hernández des de les planes del Pensat i Fet (2004) i el Llibre Faller (2006). A més, a la Ciutat Fallera estan les instal·lacions que constituiran el futur Centre de Documentació i Difusió de les Falles.

Si les passades declaracions de Rita Barberà sobre el suport al manteniment d’usos de la Ciutat Fallera i d’este espai com a tal són certes, ara cal que seguen en una mateixa taula totes les parts implicades: Gremi, veïns, Consell Valencià de Cultura, Ajuntament, les conselleries de Cultura, d’Empresa i de Turisme, i les universitats, entre d’altres.

Cal estudiar quines són les millors fórmules de protecció. Latorre parla de la figura de bé d'interés cultural, també n’hi ha la de bé de rellevància local. Tot i això, ja hem vist com l’Ajuntament i el Consell cataloguen i descataloguen a l’albir espais o edificis prèviament protegits. Al remat, però, tot dependrà de la capacitat dels artistes fallers de sensibilitzar ciutadans i institucions sobre la necessitat de preservar este patrimoni, però també d’“explotar-lo” adequadament, amb un pla coherent d’usos culturals, turístics, didàctics i formatius.

Josep Lluís Marín
[publicat originalment el 8 de maig de 2006]

1 comentari:

malaltdefalles ha dit...

Expansió Ciutat Fallera

Hui ha aparegut un article en Las Provincias que té relació amb el tema. Ací està l'enllaç

http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060601/prensa/noticias/Valencia/200606/01/VAL-VAL-014.html

Pel que es pot llegir, es van a construir en terrenys d'Horta noves naus per als artesans...

Per què raó sempre ha de pagar tot l'Horta? No pot ser compatible el manteniment i potenciació de l'artista i la seua ciutat amb l'entorn en què està situada?

[publicat originalment el 01/06/2006]