El procediment va consistir, en primer lloc, en totalitzar la festa mitjançant una redefinició ideològica plasmada en una sèrie successivament asfixiant de reglamentacions, premis i sancions. En segon lloc, i instrumentalitzant les arrels identitàries de la festa, aquesta va ser identificada sols amb una determinada visió de la identitat valenciana. Mitjançant aquests dos procediments restava fabricada l’ortodòxia festiva, el cànon faller, la tradició sacrosanta i immutable, que expulsava a les tenebres exteriors qualsevol visió alternativa que intentara revifar el primigeni esperit transgressor i contestatari. El pas següent era consolidar un sanedrí d’”especialistes” i intèrprets de l’ortodòxia, la missió dels qual era guardar-la d’heretgies i desviacions. D’aquesta manera restava naturalitzat i consolidat – “la festa sempre ha estat així” – allò que només havia estat una construcció social ideològicament orientada. El resultat: l’estigmatització de tots aquells intents qüestionadors de l’ortodòxia, sistemàticament presentats com a enemics de la festa i la valencianitat. En aquest punt, les essències intocables, amb el seus guardians protectors, esdevenien substància blindada davant la impotència de la minoria de crítics i la irresponsable deixadesa de les forces progressistes extrafalleres, desbordades per una miopia intel·lectualista i ultrarracionalista.
Avui en dia, i com a conseqüència dels processos assenyalats, les Falles apareixen com una festa absolutament domesticada, subvencionada i adormida pel poder, on el sant tribunal de la inquisició fallera segueix repartint benediccions i llançant terribles anatemes. En l’horitzó s’albira una festa marcada per l’asèpsia, la neutralitat i la pacificació simbòlica, que no pot evitar la sanció d’un model de festa grandiloqüent, massificada, mancada d’iniciativa crítica i sotmesa a les servituds del pitjor dels regionalismes, aquell que no se n’ix d’allò políticament correcte i que acaba subordinat a un tebi folklorisme de disseny. I és així que la festa de les Falles, sempre filla del seu món, perd la seua originària irreverència per a esdevenir un modern parc temàtic on no es ven més que buit.
Gil-Manuel Hernàndez i Martí
[publicat originalment el 25 de maig de 2006]
Entrades
2 comentaris:
Mort a les falles y als fallers
TU MATEIX HO HAS DIT :
A grans trets la història de les Falles és el relat d’un llarg procés pel qual una pràctica cultural popular de caire contestatari i subversió és progressivament reconvertida en una expressió festiva no conflictiva i dins l’esfera del poder.
I se t' ha oblidat esmenar el SOROLL INFERNAL de la "festa", la invasió del carrer, espai públic, es a dir, per a tots, no sols per als fallers, i tot el dies del any i totes les hores del dia, els problemes de congestió del trafic, que ni els busos poden circular, etc. .
Y sobre todo la falta de respeto de los falleros, que tratan a los que no le gustan la fiesta con el mismo desdén que Hitler, el cual comparaba a los judíos con ratas . Y los falleros, sólo te dicen, pues "vete de Valencia", y no se refieren solo a la semana fallera, sino para siempre . Todos ellos serían fácil presa para ingresar en el partido nazi, si hubieran vivido en aquella época y lugar, ya que presentan la misma clase de chauvinismo ( exaltación de lo propio ) y xenobofia ( odio de lo ajeno, extraño o foráneo ) .
Y para colmo, igual que Hitler no tenía el más mínimo respeto por la vida humana, especialmente de los judíos, ellos te desprecian de forma similar, respondiéndote con petardazos, amenazas de muerte y zarandeando los coches que tocan el claxon cuando ellos hacen sus pasacalles .
[publicat originalment el18/10/2006]
A GILMAN DE ANTIFALLER DECLARAT
De acuerdo ! .
Eliminaré aquellas palabras que puedan ser consideradas como insultos a colectivos ( nunca han sido a personas en concreto ) .
De hecho, me propongo abrir un diálogo sobre si las fallas actuales son realmente una fiesta o más bien el mayor barullo que pueda vivir una ciudad, sólo por detras de los atentados del 11-S en Nueva York o los del 11-M en Madrid, que supongo que debieron de ser más impactantes para aquellas ciudades que incluso las fallas .
Ahora usaremos solo las buenas palabras, unidas a las razones y a los argumentos, dicho de otra forma, usaremos el cerebro, y dejaremos de un lado los sentimientos, el corazón .
Primero empezaré siendo yo solo el que escriba, no creo necesario inundar el foro con 2 docenas de personas más con las mismas ideas .
Segundo, pido disculpas de antemano porque usaré sólo el castellano, ya que es mi idioma paterno ( el valenciano es materno ), y en la época en que recibí la enseñanza, sólo se instruía en castellano . El valenciano tuve que aprender a escribirlo después de muerto Franco, con mis propios medios, y como pudiera ser que cometiera algún error ortográfico, prefiero no arriesgarme a que me llamen "antivalenciano" por un acento grave en lugar de uno agudo .
Tercero, he observado que los mensajes están limitados en tamaño, así que con su permiso, usaré 2 ó 3 mensajes si es necesario, y además de exponer mis teorías y mi experiencia, trataré de ceñirme también al tema del que trate cada "post" .
[publicat originalment el 21/10/2006]
Publica un comentari a l'entrada