dimarts, 14 de novembre de 2006

La fallera major: ídol i tabú


Tots els anys, la Fallera Major de València anuncia des de les torres de Serrans, en la cerimònia de la crida, l'inici de les festes falleres d'enguany. Entre aplaudiments, crits d'alegria i afalacs, una dona jove que cinc mesos enrrere era una perfecta desconeguda per a tothom, es presenta com a màxima autoritat simbòlica del cap i casal, destacant per damunt de l'alcaldessa i el president de la Generalitat. El lliurament de les claus de la ciutat ratifica eixe eventual i controlat transvassament d'autoritat des d'un poder real a un poble ideal, precisament per legitimar ritualment l'ordre establert. I a partir de llavors, quedava innaugurat un temps especial on la reina de les Falles assoleix la seua brillantor més fulgurant.


Tanmateix, i més enllà de la glossa apologètica, el tòpic amable o el vers laudatori, la figura de la fallera major està social i ideològicament conformada, de forma que ni és una figura neutra ni innocent, ni assèptica ni intocable. En realitat participa de dues naturaleses complementàries, doncs es manifesta alhora com a ídol i tabú. És ídol perquè arriba a ser admirada, elogiada, mitificada i desitjada, i esdevé tabú perquè el món faller, en reconèixer-la com a ídol, prohibeix que siga criticada o posada en qúestió. És per això que la fallera major acaba tenint molt de figura d'altar, envoltada per tota una iconografia que l'exalta alhora que barra el pas a interpretacions iconoclastes dels seus significats potenciats. Dit d'un altra manera, la fallera major sols pot ser interpretada unidireccionalment, sense crítiques, de mode que aquell que gose desafiar la prohibió, tot i que siga en nom d'arguments racionals, pot acabar estigmatitzat com a perillós transgressor de l'ordre efectiu que la fallera major representa.


Durant el seu regnat la fallera major -qualsevol fallera major- experimenta una transformació social. D'alguna forma, la jove anònima que ha trobat una linia de promoció social alternativa i ràpida, amb els mèrits d'unes qualitats físiques i personals que quadren en un motle dissenyat per qui detenta els resorts de determinat gust social, és introduïda en un nou món on arriba a conèixer polítics, ambaixadors, nobles, empresaris, famosos, bisbes, executius, intel·lectuals, militars d'alta graduació i un fum de personatges que en la vida quotidiana la fallera major no coneixeria mai. Condensadora i estendard de la identit local que les falles diuen representar, la fallera major es converteix alhora en expressió d'una concreta imatge promocional de la dona fallera i valenciana: correcta i elegant, conservadora però atractiva, discreta i submissa. I, en el moment de la festa que l'eleva socialment, ha de saber defendre's en terreny que no domina, marcat per les apariències, la bona presència i la cortesia.


El tractament de què és objecte pels mitjans de comunicació, catapulta a la fallera major, ex-dona quotidiana i desapercebuda, a un nivell on esdevé un producte de mercat que es ven a si mateix i a tota una festa, planificada sota l'ombra maquiavèlica del poder, fora de tota veleïtat irreverent. Seduïda per l'star system local al qual sedueix amb els seus continguts encants, la fallera major genera tanta veneració entre els fidels de la religió fallera com desig reprimit per la hipocresia moral que les falles -com la resta del món- eleven a categoria de virtut. Obligatòria i ritualment, la fallera major ha de ser valorada amb una aura de santedat vestal més que contemplada com a possible objecte sexual. L'uniforme del vestit de valenciana s'encarrega de maquillar la líbido amb els colors d'una admiració casta i pura. I no es deixa marge a la disensió perquè, més enllà d'una persona de carn i ós, el càrrec de fallera major, com el d'una miss que guanya un concurs de bellesa, cosifica i dehumanitza la fallera, convertint-la en el condensador quimèric d'un model normatiu.


Des de l'estatus efímer que ostenta, la fallera major disposa d'una plataforma que li va a proporcionar prestigi social, ratificant en tot cas el prestigi que ja detentara, especialment per la condició socio-econòmica de la seua familia. Figura d'una actualitat fugissera, servidora i senyora alhora, la fallera major i el fenomen de masses que implica tant la seua admiració com la prohibició ritual del seu qüestionament, es converteixen durant el temps sacre de les Falles en un dipòsit simbòlico-ritual que amalgama totes les frustacions, dèries i desitjos d'una societat que es mira en la seua festa gran com en un espill deformat per les seues profundes contradiccions.


Gil-Manuel Hernàndez i Martí

[publicat originalment el 17 de maig de 2006]

3 comentaris:

net ha dit...

Re: La fallera major: ídol i tabú

A mi las fallas me encantan, pero he de reconocer que tanto en la fiesta de las fallas como en muchas otras la figura de la reina o reinas de las fiestas (porque en Valencia y en las fallas parece que hay cargos para todas...)deberia desapaprecer, son solo mujeres floreros que no aportan nada, solo sirven para hacer bonito y figurar, sinceramente si desapareciese ese cargo nadie lo hecharia de menos.

[publicat originalment el 17/10/2006]

antifaller declarat ha dit...

Mort a les falles y als fallers

Y por qué no nombran también a un fallero mayor ?, así tendríamos dos para reírnos y echarles tomates .

[[publicat originalment el 18/10/2006]]

Anònim ha dit...

Home tampoc es tan tan cruel ni fan mal.
"Sirven para hacer bonito y figurar"
Pos clar, ara ho has entès XD