dimecres, 15 de novembre de 2006

Les Falles i la necessitat d'un debat obert i plural



En els últims anys són moltes les manifestacions festives valencianes que han aconseguit o busquen diferents fórmules de reconeixement, a diversos nivells i per part de les més variades instàncies, a partir de les quals poder desenvolupar polítiques de promoció. A la declaració de les Falles d’Alzira com a Festes d’Interés Turístic Nacional, s’hauria d’afegir la campanya mampresa a Sogorb per a aconseguir esta mateixa distinció per a l’entrada de bous, la proclamació l’any 2001 del Misteri d’Elx com a obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat per part de la UNESCO (i el posterior debat sobre la llei que regula el patronat d’esta festa) o la proposta de declarar bé d’interés cultural el Corpus de València. En són només uns exemples triats a l’atzar.
En qualsevol cas, siga subratllant els aspectes lligats a la promoció turística siga incidint en la seua dimensió com a patrimoni cultural, en el fons subjau un replantejament de la festa i el seu paper en la societat actual, que en el cas de les Falles comença a manifestar-se amb força en els últims anys. Ja no es tracta únicament dels papers d’opinió que any rere any podem trobar-nos en llibrets, revistes i publicacions falleres, on és freqüent que hi haja un espai reservat a articles que reflexionen sobre la mateixa festa. És també un fet habitual que en moltes de les setmanes culturals que organitzen les comissions de falla un dels actes programats siga una taula redona on es discutisca sobre alguna activitat o aspecte concret de la festa.

Darrerament sembla haver-se fet un pas més enllà amb l’aparició dels anomenats “fòrums fallers”. No ens referim als espais de discussió fallera que hi ha en Internet, sinó a la convocatòria periòdica de debats presencials oberts als fallers de tota una ciutat al voltant de temes específics. Va ser Xàtiva (la Costera) la capdavantera en este tipus de debats, que després s’han estés a la ciutat de València i a unes altres localitats de l’Horta, com ara Torrent, Paterna i, més recentment, Alfafar. També en esta línia podríem situar la primera trobada entre Fogueres i Falles que va tindre lloc el novembre del 2005 a la Seu d’Alacant de la Universitat d’Alacant, amb representants de la Comissió Gestora de les Fogueres, la Junta Central Fallera de València, la Federació de Fogueres d’Especial, l’Associació d’Estudis Fallers, diverses comissions de foguera, i artistes fallers i foguerers.

L’encert d’estos fòrums fallers presencials és el de promoure el debat, somovent les inèrcies i l’immobilisme que tant de mal fan a les Falles. Es tracta d’iniciatives ben necessàries, perquè els anomenats “organismes rectors” de la festa (es diguen juntes centrals, juntes locals o comissions gestores) ja tenen prou d’encarregar-se de la gestió diària i de l’organització dels festejos, amb un treball massa voltes basat en un amateurisme i voluntarisme que, si bé són dignes d’elogi i respecte, estan renyits amb la creixent demanda de professionalització en la gestió cultural que planteja una festa d’estes magnituds i característiques. Els fòrums fallers han contribuït, sens dubte, a fomentar el diàleg entre diverses maneres d’entendre la festa i a acceptar —vencent encara moltes resistències— el qüestionament de molts dels seus components.

Ara bé, els debats d’este tipus, tan necessaris encara, queden circumscrits en la majoria de les ocasions a la participació de fallers en sentit estricte. I això, a voltes, comporta el perill de caure en una actitud autoreferencial i aïllada de la resta de la societat que els envolta. I és que, si al començament parlàvem de la necessitat de repensar la festa i el seu paper, no podem oblidar que, per definició, les festes —i les Falles no en són una excepció— són patrimoni de tota la societat, que tots els ciutadans hi estan implicats i s’hi veuen afectats. Pensem, per exemple, en alguns dels reptes de futur que se li plantegen a les Falles: la progressiva consideració patrimonial de les Falles com a bé cultural, la triple sostenibilitat fallera (ambiental, urbana i econòmica), les difícils relacions amb el veïnat (per l’ocupació abusiva del carrer o els problemes amb els casals), les propostes sobre el canvi del calendari faller, la política de subvencions o l’encaix amb les noves realitats socials i culturals, entre d’altres. Com es pot vore per la seua transcendència, es tracta de desafiaments als quals els fallers no poden fer front de manera aïllada. D’entrada, faria falta una implicació més activa i compromesa per part de l’administració, més enllà de l’habitual i fàcil solució de resoldre-ho tot a colp de subvenció. Així, resulta ja ineludible el desplegament d’un marc legislatiu i reglamentari que done cobertura a les diverses manifestacions festives i, fins i tot, la creació d’una direcció general de cultura popular dependent de la Conselleria de Cultura. Però això no és tot: és necessària també l’articulació de mecanismes estables que permeten la participació no únicament dels sectors directament implicats en la festa (juntes central i locals, artistes fallers, comissions...), sinó d’aquells representants de la societat civil que també hi tenen relació (associacions ciutadanes i veïnals, organitzacions empresarials, universitat, mitjans de comunicació, Consell de la Joventut, estudiosos...).

Amb eixe objectiu es van plantejar l’any passat les converses Les Falles, a la Nau, una iniciativa organitzada pel Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi d’Artistes Fallers de València, i coordinada per l’Associació d’Estudis Fallers, a la qual es van sumar institucions com la Universitat Politècnica de València, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, la Federació de Falles de Secció Especial, l’Associació de Falles d’Especial, la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia, i la Federació de Falles de la Secció Primera A.

En la primera edició, sota el títol Un art en minúscules? Les Falles en l’espai públic, es van aplegar crítics d’arts, professors universitaris, periodistes, arquitectes, artistes i comissions falleres, que van parlar de les potencialitats creatives i ciutadanes de les falles, de la relació entre els cadafals fallers i l’art al carrer o de l’ús de l’espai públic, entre altres qüestions.

Estes converses es van plantejar amb l’objectiu d’esdevindre un punt de trobada anual. Per això, els pròxims dies 20 i 21 de novembre, se’n farà la segona edició. Enguany, davall el títol Les Falles, com a patrimoni cultural, les converses abordaran la dimensió patrimonial de la festa fallera, a partir de dos aspectes concrets: d’una banda, el futur de la Ciutat de l’Artista Faller, primera ciutat temàtica d’Espanya i autèntic espai de creació, i d’altra, la projecció turística de la festa.

Les converses Les Falles a la Nau tindran lloc a l’Aula Magna de la Universitat de València (c/ Universitat, 2, a les 19.30 hores. La primera sessió, el dilluns 20 de novembre, titulada “El futur de la Ciutat de l’Artista Faller”, estarà moderada per Susana Golf, periodista. En la conversa prendran part Vicent Álvarez (membre de la Comissió de Llegat Històric i Artístic del Consell Valencià de Cultura), José Latorre (mestre major del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València), Pau Rausell (professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València), Rafael Rivera (arquitecte) i Luz Divina Torrico (membre de l’Associació de Veïns Ciutat Fallera).

La segona conversa, el dimarts 21 de novembre, titulada “La projecció turística de les Falles”, comptarà amb Josep Maria Nácher, professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, com a moderador, i amb la participació de Lluís Bellvís (professor del Departament de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València, empresari consultor en Cultura i Turisme Naturae), Jordi Guarro (vicepresident de la Junta Central Fallera responsable de l’Àrea de Cultura i Promoció Exterior i cap del Servici de Promoció de l’Agència Valenciana de Turisme), Vicent Lluch (cap del Servici de Comerç Interior i Turisme de la Cambra de Comerç de València), Vicente Miquel (director de Creta & Roi Publicidad) i Miguel Ángel Pérez (responsable de projectes de la Falla Mossén Sorell-Corona.

Al remat, amb iniciatives com els fòrums fallers o les converses Les Falles, a la Nau, es tracta de fer de les Falles un vertader espai de participació ciutadana, obert i plural. Eixa és, sens dubte, la millor manera d’afrontar el futur d’una festa que, conscient de la seua tradició, ha d’estar viva i dinàmica si vol projectar-se amb força en el futur.

Josep Lluís Marín

[publicat originalment el 12 de novembre de 2006]]

1 comentari:

Un que passa ha dit...

Re: Les Falles i la necessitat d'un debat obert i plural

No estas molt ben informat, bonic. I això que la teua familia estiueja al costat de Sogorb. L'entrada de bous ja és festa d'interès turistic INTERNACIONAL.

[publicat originalment el 13/11/2006]