dimecres, 15 de novembre de 2006

Sobre "Recorregut mamellut"


Francament decebedor m’ha semblat l’article de C. Andreu “Recorregut mamellut” en l’últim número de la revista Cendra. Com diu l’autor en la introducció del seu article, la presència de ninots que representen dones amb grans mamelles no ha variat en els últims 40 anys. Probablement la seua aparició va estar associada al fenomen anomenat “destape”, en una època en la qual s’experimentà un cert alliberament sexual després d’una llarguíssima i fosca temporada de repressió. En aquell moment la seua aparició va ser molt significativa, reflex dels temps que corrien, quan la dona bé era venerada o vilipendiada o, simplement, considerada un objecte sexual destinada a donar plaer a l’home. Ara, el 2006, no deixa de ser curiós que estos ninots continuen presents. Però almenys, ja que els ninots no han variat, esperava que sí haguera variat la mirada de l’espectador. ¿Veuen els espectadors masculins estos ninots com els veien fa 40 anys? ¿Què significa la presència d’estos ninots en les falles de l’actualitat? Se m’hi acuden moltes reflexions.


D’una banda, pense que, en certa manera, estos ninots s’han convertit en un element típic de les falles. Sembla que una falla no és una falla si no apareix un d’estos ninots, igual que un betlem no és un betlem si no hi ha un caganer. ¿Com s’explica, si no, la presència totalment fora de lloc, d’una escena d’estes característiques a la falla de l’Ajuntament d’enguany? En una falla que pretén transmetre un missatge optimista sobre un futur harmoniós i pacífic, que evoca un món sense guerres, sense desigualtats, sense injustícies, de sobte una escena mostrava un home assegut entre els dos impossibles, per descomunals, pits d’una dona, assegurant que eixe era el futur perfecte per a ell. Un missatge marcadament masclista, barroer i, al meu parer, completament desencertat, contrari al missatge i l’estil de la resta de la falla.


D’altra banda, pense també que, efectivament, encara hi ha espectadors amb aquella mirada de temps passats, on les dones eren representades com a objectes sexuals i on les relacions entre homes i dones estaven marcades pels prejudicis que havia imposat el masclisme secular. Sí, la sexualitat és un dels àmbits on menys avanços s’han fet, a pesar dels esforços de Kinsey, Masters & Johnson, Shere Hite, i dels simplistes programes de televisió que han proliferat últimament. Les dones encara continuen sent objectes sexuals, només que ara desitgen uns pits amb una grandària que sobrepassa les possibilitats de la natura, però per això ha avançat la cirurgia. En este sentit, i desafortunadament, estos ninots continuen sent reflex del seu temps. ¿És que no hem arribat ni tan sols a desenvolupar una mirada crítica? L’article de C. Andreu tristament sembla negar esta esperança.


Montse Morales

[publicat originalment l'11 de juny de 2006]

19 comentaris:

malaltdefalles ha dit...

La crua realitat

Per desgràcia la realitat que tenim al món faller actual és eixa i l'article de C. Andreu no fa més que reflectir un fet que és evident en una majoria dels monuments fallers. La manera d'enfocar-lo serà discutible, però la realitat és eixa.

Igualment, i no és que justifique per a res l'actitud masclista d'eixos ninots, podriem fer un recorregut de penis... i no fa falta esperar a veure plantats els monuments. Només cal fer una volteta per l'Exposició del Ninot i veure John Wayne amb dos membres virils a les mans... o indis amb safanories per genitals...

Per tant no crec que siga un fet exclusiu de les dones, sinó de la coentor que regna una gran part dels cadafals fallers. Perquè jo també em puc sentir "ofés" (i remarque les cometes) per ninots que degraden la imatge de l'home.

L'exemple que més m'ha fet mal als ulls enguany: Ribera-Convent Santa Clara amb Jordi Fresquet. Els dos elements principals del remat duien a les seues mans una figa i un platan en clara referència sexual completament INNECESSARIS per a la comprensió del cadafal...

També cal dir que a la gent li arriba això i la mentalitat del públic faller no ha evolucionat absolutament res decantant-se per la risa fàcil i grollera i reacciona negativament davant de noves propostes com per exemple Lepanto o Quart-Palomar fa uns anys.

[publicat originalment l'11/06/2006]

mamelludo ha dit...

Una cosa no ha de llevar a una altra.

La veritat, no vos entenc, feu campanya contra la censura perquè canvien un consolador per un ciri i ara no vos pareixen bé les mamelludes de les falles, preferint falles o noves propostes més serioses que no tinguen elements sexuals gratuïts.

Eixe mateix chiste fàcil al qual no li veieu gens de gràcia, a molta gent li resulta graciós.

Una cosa no ha de llevar a una altra.

Diversitat.

[publicat originalment l'11/06/2006]

Candreu ha dit...

"La vida sigue igual", com deia el Julito Iglesias

Lamente que l'article et semble decebedor, Montse. Quan vaig escriure'l, volia donar irònicament el missatge que, precisament, en la representació eròtica de la dona tot continua igual que fa dècades. El recorregut per les seccions especial i primera A és només l'exemple més visible del que també passa en la resta.

Com heu dit, les figures amb al·lusions sexuals continuen apareixent en les falles, i de vegades sense tenir res a veure amb el context. Jo volia remarcar la proliferació de "mamelles" per cridar l'atenció sobre este fet, però en cap cas he dit que m'agradara, ja que jo sempre he estat d'acord amb l'evolució de la festa, i este precisament és un punt que res ha variat amb el temps. Ara bé, pense que per desgràcia res canviarà en molt de temps, perquè anem a pitjor: abans eren només les dones els objectes sexuals, i ara cada vegada més ho som els hòmens. Quant a este aspecte, hem avançat només en la major igualtat entre sexes en este sentit, però el fons continua sent el mateix.

En qualsevol cas, sembla que el meu objectiu de cridar l'atenció sobre este tema i d'obrir la reflexió sobre el mateix l'he aconseguit. Però lamentablement poc podrem canviar en este sentit, i seguir que es podran fer més recorreguts mamelluts l'any que ve, i l'altre, i l'altre...

Salutacions i gràcies per llegir el meu article.

Candreu

[publicat originalment el 12/06/2006]

malaltdefalles ha dit...

A "mamelludo"

Mamelludo, el missatge de fons que radica en l'opinió que s'expressa ací és l'immobilisme i la poca evolució de la temàtica fallera des dels anys 40 i no una censura com dius tu. Almenys parle per la part que em toca.

I si a la gent li fa gràcia com he dit al meu anterior missagte és perquè el públilc faller s'ha mal acostumat a pensar poc en el monument i anar a per la risa fàcil rebutjant qualsevol altra proposta.

Personalment no vull cap censura, però això no lleva que puga haver-hi una evolució temàtica i no quedar-nos en mamelles i naps dels anys 40... tot ha canviat un poc des d'aquella època, no?

[publicat originalment el 12/06/2006]

mamelludo ha dit...

Mal als ulls.

Opine que el chiste fàcil en les falles no té perquè ser sempre per a pensar poc i riure's, contínua estant perquè és bo i fa gràcia, la falla pot estar compensada amb estos chistes, perquè no van a ser totes per a intel·lectuals que es passen mitja hora llegint i reflexionant, també es busca la grácia amb coses més senzilles i menys complicades.

Efectivament en este cas no es parla de la censura, l'he citat jo perquè es parla en el primer tema d'este bloc, de la mateixa manera que en altres blogs, i és tota una contradicció que es recolze el consolador i la mamelluda haja d'evolucionar, no té sentit. Crida'l evolució, que qui vullga canviar alguna cosa, vol llevar-lo definitivament per una altra cosa i en este cas, podríem dir que és censura perquè volen canviar lo “INNECESSARI”, com l'exemple que has posat de Ribera, he de dir-te que en la falla Exposició l'any passat havien dos girafes amb una torradora i dos cascavells entre les potes. Crec que hui en dia, això no escandalitza a cap, pots riure't del pitjor o bo que és, però no li fa mal als ulls a ningú i si el fa, també deuria fer-lo el consolador, si no és una contradicció.

Candreu té raó, ara s'ha compensat amb igualtat de sexes posant a hòmens com a objectes sexuals, perquè no sols les dones són mamelludes, hi ha hòmens que tenen més mamelles que les dones.

[publicat originalment el 12/06/2006]

malaltdefalles ha dit...

beneïts ulls

Com tot ni blanc ni negre. Ni falles per a catedràtics o premis nobels ni falles per a rises fàcils i gent que no es fixa ni en què significa la falla i no busca més que dir "ooohhh, q bonic" o "això no és falla ni és res..." eliminant allò que és diferent.

Clar que pot haver-hi acudits més o menys fàcils, però no sempre recorrent al mateix element. L'acudit fàcil es pot buscar en escenes amb altra temàtica que és el que es parla ací.

Innecessari es refereix a fora de context, a ninot que no té res a veure amb la falla i que es planta d'aquella manera per buscar intencionadament una risa fàcil sense cap contingut amagant darrere una carència de guió i d'idees. Exemples podria posar tots i alguns més.

Si es defensa el consolador, es defensa com a un símbol (i mai millor dit) que en certa manera ha representat enguany la llibertat que cada artista té per fer allò que li vinga al cap. Igual que crec que defensarien en aqueixos blocs (jo ho faria, ho assegure al 200%) dos penis a les mans d'un vaquer de la mateixa manera si hi hagueren estat censurats i els posarien com a logo al costat d'un llit del Malalt, per exemple.

No és la temàtica del consolador el que es defensa, sinó la llibertat de l'artista a fer allò que vulga. Molt diferent és expressar una opinió (que mai de la vida censura) en què es critica la nula evolució de la temàtica fallera des de fa 60 anys... (i ja van no sé quantes vegades que ho repetisc).

Si el guió ho necessita per mi perfecte, que apareguen 40.000 pius, 40.000 figues i 40.000 naps... No estaré d'acord, perquè no m'agrada, però almenys l'artista serà coherent amb la idea del monument. Ara bé, si m'apareix en la falla del meu barri una mamelluda i no té cap relació amb el monument com passa el 100% dels casos on apareixen ninots d'aquestos, això es diu ací, en Xina, en Alemanya i en Togo element innecessari.

P.D.: gran part de l'èxit i la fòrmula màgica de Puche (a banda d'una bona realització tècnica evidentment) en Exposició és recórrer constantment a elements sexuals. En gran part, per això guanya bons premis d'enginy i gràcia últimament. Exemples: "L'arruga és bella" plena de penis que als iaios els agrada molt, i "Amor a quatre potes" per citar exemples recents.

[publicat originalment el 12/06/2006]

Montse ha dit...

¿Què és censura?

Estic d’acord amb malaltdefalles que l’escena del consolador i l’escena que jo comentava no són comparables. D’una banda està el fet que l’escena del consolador estava justificada pel guió de la falla i pel to general, mentre que l’escena de la falla de l’ajuntament, no. Tema a banda és si t’agrada o no el ninot.
Però, més important que això és el factor censura i em sembla extremadament interessant la discussió sobre el concepte que s’està produint. Crec que és important distingir entre opinió i censura. Opinió és exercir la llibertat d’expressió, tant per part d’un artista, com de part d’un espectador o, en este cas, espectadora. Igual que s’opina sobre l’art, sobre la literatura, sobre el cinema o sobre la societat en general. Censura, en canvi, és la limitació per part del govern d’allò que es pot dir i d’allò que no. Censura és, precisament, l’aniquilació de la llibertat d’expressió. Em produeix tristesa que un artista de l’any 2006 no tinga més que transmetre que una visió burda de les relacions entre homes i dones, i que la societat accepte eixa imatge com a normal. La censura, en canvi, em produeix indignació, i la considere totalment inacceptable en la societat en què vivim. Ja sabeu que tinc una opinió negativa sobre els ninots “mamelluts”, però en cap cas n’acceptaria la censura.

[publicat originalment el 12/06/2006]

mamelludo ha dit...

Re: Sobre "Recorregut mamellut"

Entenc la diferència entre opinió i censura, però quan el que opina té el poder, canvia les coses com decidix, inevitablement fotent a alguns amb les seues decisions.

Com s'ha dit, a Puche li ha anat molt bé incloent elements sexuals en les seues falles i deuen seguir havent-hi este tipus de acudits perquè és innegable que a la gent li fa gràcia.

No em pareix mal que es critique la mamelluda posada sense sentit en la falla, però el cas que ha citat de la falla de la plaça de l'Ajuntament crec que si tenia sentit i no és un bon exemple per al que es critica, perquè molts hòmens somien amb un bon parell de melons, això és una realitat i fa gràcia, perquè negar-ho. I damunt era per a cremar-ho, també es pot vore com una critica, l'artista en qüestió no va fer mal fent eixe ninot. Com també heu dit per ací, no vas a posar en una falla com eixa només desitjos bonics per al futur i preciositats, també cal posar animalades amb gràcia que no disten molt de la realitat.

Hi ha coses molt més sexistes i pitjors en la vida com per a estar-se replantejant les mamelludes de les falles. Jo deixe el debat ací, no tinc més ganes de parlar sobre evolucionar mamelles, em pareix ridícul.

[publicat originalment el 12/06/2006]

ampa ha dit...

Re: Sobre "Recorregut mamellut"

Jo després de tot açò ja no sé si posar-me mamelles o llevar-me les que tinc. O tal vegada jo el que he vist enguany no eren falles...

[publicat originalment el 13/06/2006]

Gilman ha dit...

Masclisme

Només faré un cometari al respecte del mamellam. Eixirien les mateixes mamelles i de la mateixa manera si les falles les construiren i les pariren les dones?
El problema és que les falles continuen sent pensades, dissenyades, sentides i construïdes per homes socialitzats en els valors més dominants del patriarcalisme i el masclisme estructural. Per això, per exemple, el que va ser alcalde de València i ex-president de JCF Miguel Ramon Izquierdo, en una entrevista que li fan en Actualidad Fallera, es queda tan ampli i amolla que en el franquisme les falles gaudiren de total llibertat i que eren una autèntica mostra de democràcia. Però com, una democràcia en la qual les dones no votaven i on les seccions femenines estaven comandades per homes?

Eixe és el problema de fons, la visió masculina del món, caractritzada per ua malatisa repressió sexual, que continua sent la dominant, també en les falles, una visió que fa fins i tot un bon percentatge de dones falleres disculpe el masclisme amb l'excusa de l'enginy i gràcia.

[publicat originalment el 13/06/2006]

Masca-clistes ha dit...

Re: Sobre "Recorregut mamellut"

Mare meua, l'enginy i gràcia en les falles... com dóna de si, servix com a premi de consolació i fins i tot com a excusa per a perdonar el masclisme dels hòmens. Dins de poc serà el culpable de tots els mals.

Llegint l'últim em vénen al cap moltes preguntes: qui impedix a les dones fer falles? els artistes fallers sense contractar una dona com a aprenent? o les comissions falleres que no contracten dones per a fer les seues falles? hi ha tantes dones com a hòmens que vullguen fer falles?

Estic intentant trobar el culpable per a assenyalar-lo amb el dit, a vore si algú es mulla un poc i el diu clarament, perquè generalitzar amb el masclisme dels hòmens, és com dir que tots els hòmens som iguals. Deixe les preguntes en l'aire per a vore si algú sap les respostes...

Es parla de l'època franquista, però m'interessa l'actualitat, és hui quan hem de canviar i arreglar les coses.

[publicat originalment el 14/06/2006]

Ferran ha dit...

+

"Hi ha tantes dones com a hòmens que vullguen fer falles?"

Si la societat fallera haguera evolucionat en matèria d'idees l'àmbit faller hauria de ser un com qualsevol altre per a que les dones es repartiren amb els hòmens les tasques de disseny i confecció dels monuments fallers. Però com els fallers-base són masclistes i la jerarquia de la festa és masclista i la dona comença sent "fallera major" i després (si vol i li deixen) alguna altra cosa... doncs s'aconseguix que no hi haja dones artistes ni tampoc dones interessades en fer dissenys ni guions de falles.

Però pense que es tracta d'un problema de la societat sencera (que s'accentua dins del microcosmos faller) perquè per exemple... Quin és el paper de la dona en el Mundial de Futbol d'Alemanya que ocupa el 50% del temps dels informatius televisius?? Que les dones no practiquen esports? Per què el vessant femení dels esports no apareix habitualment a la premsa?

[publicat originalment el 14/06/2006]

Montse ha dit...

"You may say I'm a dreamer..." (1ª part)

Diguem que la funció principal de les falles és la sàtira. Ara bé, no totes les falles van en esta línia. La falla municipal d’enguany, i també les dels darrers anys, tenia una clara pretensió per part del consistori de ser “políticament correcta” per dos raons fonamentals: en primer lloc, perquè és la falla de “tots els valencians” i per tant representa tots els ciutadans i les ciutadanes; en segon lloc, perquè també té la funció de projectar la imatge de la Comunitat Valenciana a l’exterior. Complint este objectiu, la falla tenia un estil preciosista i utilitzava un codi que podríem anomenar pedagògic: mostrava la imatge de la dona-mare que imagina un futur per al seu fill, i, en relació amb este futur, l’escena de la mar, que ens recordava la necessitat de cuidar de l’entorn, l’al·lusió a la convivència pacífica de les diferents races... tot presidit per l’escena de John Lennon que recordava la lletra de la seua famosa cançó reclamant un món sense injustícies. El monument no optava per la denúncia, sinó que pretenia projectar uns valors que volia fer representatius de la societat valenciana. Per això el ninot que afirmava que el futur ideal d’alguns homes seria estar assegut entre els dos grans pits d’una dona estava fora de lloc.

Analitzem per què és masclista la imatge que representava. En primer lloc, transmetia la secular concepció sexista de la dona que existeix per a servir a l’home. Mostra una situació en la qual la dona forma part d’eixe futur ideal només en la mesura que el seu físic produeix plaer a l’home. Perquè en tinguem una visió més clara: es tracta d’una escena tan poc adequada com ho hauria sigut una escena en la qual apareguera una persona de raça negra aventat un blanc tombat sobre un divan. En segon lloc, és una imatge androcèntrica. Mostra un possible futur ideal amb el qual una dona no se sentiria identificada. Fem un experiment: ¿Hauria sigut tan graciosa l’escena si apareguera un home en una situació de discriminació, per exemple, fent d’esclau d’una dona i la dona afirmara que eixe és el futur ideal per a ella? Jo pense que no, que molta gent, tant homes com dones, s’haurien sentit ofesos. Es tracta d’una escena que, en definitiva, feria la sensibilitat d’una gran part de la població i que contrastava totalment amb la pretesa “correcció política” del monument.

[publicat originalment el 15/06/2006]

Montse ha dit...

"You may say I'm a dreamer..." (2ª part)

Ara tornem al tema de la sàtira: ¿Com es produeix la sàtira en les falles? La sàtira critica o censura una cosa de manera irònica o burlesca. L’artista presenta una imatge negativa d’allò que no li agrada o que no accepta per tal de denunciar una situació. Així, una de les coses sobre les quals més s’ha satiritzat durant tot el segle XX ha sigut tot allò que anava lligat a l’alliberament de la dona, ja que este posava en perill l’estructura patriarcal dominant (vegeu els articles de Gil Manuel Hernández i de Lluís Mesa en el número 1 de la Revista d’Estudis Fallers sobre les èpoques del franquisme i la transició respectivament). El que ha passat és que, després de tantes dècades, este tipus de sàtira ha arribat pràcticament a identificar-se amb les falles en si, convertint-se en part essencial i gairebé en l’únic aspecte satíric de moltes falles, de manera que perquè t’agraden les falles t’ha d’agradar també la cosmovisió que representen. És per això que moltes dones i homes han acabat perdent l’interés en les falles. En l’actualitat hi ha un major nombre d’artistes i una major varietat de personalitats i es pot dir que, amb els seus monuments, alguns —pocs— projecten una visió del món més moderna, però molts altres continuen oferint la mateixa cosmovisió patriarcal i androcèntrica de sempre. Sí, potser és perquè a penes hi ha dones artistes falleres. Però, si vosaltres fóreu dones artistes, ¿triaríeu el món faller per expressar la vostra creativitat? Crec que, perquè les dones artistes opten per les falles, se les ha d’alliberar (a les falles) d’este constrenyiment.

Per a una interessant anàlisi sobre el paper de la dona en les falles de l’actualitat, vos recomane la lectura de l’article de Gil Manuel Hernández “La reina fantasma”, en el pròxim número de Caramella, que està a punt de publicar-se.

[publicat originalment el 15/06/2006]

Jesús Català ha dit...

Testimoni personal (1)

No entre en valoracions. Només aporte un testimoni personal (potser poc interessant, però al capdavall viscut).
Enguany participí com a guionista en la realització de València, ciutat prohibida, el cadafal de Na Jordana. Una falla, com recordareu, on la prostitució, entesa al•legòricament, però també estrictament, era el tema objecte de crítica. Una falla que també ha merescut entrar en el recorregut mamellut de Candreu. Quan començàrem el treball, i l’autor de l’esbós ens presentà la primera proposta –puc dir açò perquè els esbossos previs s’exposaren públicament temps més tard–, jo li manifestí que no m’agradava la idea perquè resultava extraordinàriament amable amb els estereotips de la dona seductora i l’home embadalit pels encants femenins. En efecte, el senyor barbut i ben paregut, en aquella primera proposta, estava acompanyat de dos xicones espectaculars, ben contentes d’allò que feien i que aprofitaven l’excitació del senyor per furtar-li la cartera... Com és lògic, si havíem plantejat una denúncia no de les prostitutes, sinó de les estructures socials que emparen la prostitució en clau de dominació de gènere, estàvem errant amb eixa proposta. Algun altre membre de l’equip, on no hi havia cap dona, em va dir amb bona intenció que la gent volia coses amables –pel context, entenguí que senzilles i lleugeres– en veure una falla... Proposí canviar de tema si volíem dir coses amables. Al capdavall, acordàrem continuar, però tractant efectivament de no fer amable allò odiós. L’autor de l’esbós plantejà aleshores una figura decididament diabòlica per representar el domini masculí, i una dona atractiva, però sense entusiasme, evidentment derrotada i maltractada per la vida, abillada de prostituta d’època, i amagant més que exhibint una anatomia no massa generosa. La falla haguera agradat més amb les xiques espectaculars? Crec que sí. Però ni jo ni bona part dels membres de la comissió buscàvem això amb el plantejament temàtic que havíem fet. No censuràvem res. Només opinaven que, així, no pagava la pena.

[publicat originalment el 16/06/2006]

Jesús Català ha dit...

Testimoni personal (2)

Per a les escenes, plantejàrem alguns la possibilitat d’una estructura giratòria, separada en dos meitats per un envà, a cada costat del qual s’hi disposarien sengles situacions, una representativa de la prostitució de luxe, una altra, inspirada en una genial escena de la falla de la plaça del Caudillo de les acaballes del seixanta, feta per Luna i concebuda per Soriano, que fera esment de la prostitució de carrer. Els ninots masculins haurien de resultar ridículs, mentre les dones calia que aparegueren com més dignes, millor. El pressupost, malgrat tot, marcà la seua llei. Era una inversió excessiva. I les coses començaren a transcórrer per viaranys més esquerps. A la fi, tinguérem les molt falleres (membre de l’equip dixit) figures de prostitutes que tinguérem.... Crec, però, (i em permetu ací la valoració) que al menys procuràrem un context d’interpretació que salvara allò plantat del discurs tòpic i de menyspreu habitual. Entre altres coses, tres cartells reproduïen, en grec, llatí i valencià, la cita evangèlica que posa en boca de Jesús de Natzaret que les prostitutes ens avançaran al Regne dels Cels. Tres idiomes, per palesar la universalitat del missatge i per establir un paral•lelisme amb el trilingüe cartell que penja sobre el cap del Crucificat. I el fons dels cartells eren pedres... Massa que pensar? Mai no pensem massa, perquè com més pensem, més humans ens manifestem. Els espectadors han de pensar si no volen abdicar de la seua condició humana. I també a les falles. Les falles que no volen fer pensar, que només busquen la complaença i l’obsessió exhibicionista, són instruments privilegiats de dominació d’aquells que les promouen. El cas és que posàrem uns versicles de l’Evangeli de Mateu a una falla... i ningú no va dir res. Santa indiferència!

[publicat originalment el 16/06/2006]

Jesús Català ha dit...

Testimoni personal (i 3)

Ningú no dubta que, per diverses circumstàncies, València, ciutat prohibida va estar una falla fallida. I en bona mesura, l’autocensura barrejada amb els prejudicis de gènere hi va estar present. Un exemple: el grup que concorregué a l’exposició va estar realitzat de forma prou més amable d’allò que s’havia concebut. En primera instància, l’home no oferia cocaïna a la dona: obligava la dona agafant-la violentament del coll a consumir cocaïna. La idea era que, per la posició del cap, el rostre de la dona no fóra visible. Gens amable, però més conseqüent. Per cert –i faig un xicotet excurs fora del tema–: és curiós com el paladí de la llibertat creativa de les falles, l’artista amb l’obra censurada, no dubtà en carregar contra el ninot de Na Jordana en unes declaracions a la premsa. Bonica manera de defensar la llibertat d’expressió, fent escomeses contra els altres! No vull ni pensar que haguera dit amb la proposta original...
Patí molt fent el guió de València, ciutat prohibida, però afortunadament poguí compensar amb la meua participació en Elles... les estrelles, la falla de Regne de València–Mestre Serrano. Una falla de Fet d’Encàrrec, equip de treball on la participació femenina està garantida. La falla era, en general, amable, malgrat destil•lar algunes dosis d’amargor, sobretot en el ninot de l’exposició. La falla, això sí, feia pensar. Si recordeu, els ninots eren cossos femenins. Maniquins nus. Els pits hi eren presents com a clau definitòria del discurs centrat en la dona. La falla no ha estat considerada, però, al recorregut mamellut. Per a mi, va estar una falla rodona (ara no valore, només expresse el meu sentiment). I no dubte que va estar clau que hi treballàrem junts homes i dones. Era com a poc tan difícil fer eixa falla com l’altra. Però tots teníem clar de què calia fugir, on no ens podíem permetre de caure. I en això, als homes, ens ajudà molt treballar amb dones. No dic, però, que tot siga una qüestió de gènere. Les interpretacions simplistes les deixe, una altra volta, per als dominadors i els totalitaris.
(Disculpes per estendre'm tant).

[publicat originalment el 16/06/2006]

Gilman ha dit...

Preguntes

Al voltant d'este interessant debat jo em faria algunes preguntes que poden servir de rerefons del que estem considerant:

Quantes dones hi ha en els òrgans directius de JCF?

Quantes dones presidentes de falla hi ha a València?

Quante dones intervenen com a jurat dels premis de falla, especialment de les seccions més importants?

Quantes dones escriuen obres per al concurs de presentacions, i quantes es presenten al concurs de teatre en valencià?

Quantes dones concursen en el Campionat de truc de JCF?

Quantes dones hi ha de representats en les assemblees de Juntes Locals?

Quantes dones fan falles?

I encara una dada, quantes dones escriuen textos en els diferents mitjans de comunicació sobre falles?

Concretament, per exemple, en el Llibre Faller de 1999, comptant textos i fotografies, no col·laborava ni una sola dona. En el de 2005 de 17 col·laboracions escrites, 4 eren de dones, de fotografies cap, i menys mal que el Llibre ja estava en noves mans. Cal seguir amb les revistes falleres o ens callem per vergonya?

[publicat originalment el 16/06/2006]

antifaller declarat ha dit...

Mort a les falles y als fallers

Vivan las tetas grandes y naturales .

Mueran las fallas de cartón y madera .

Cómo es posible que haya gente que pierda el tema con discuciones estúpidas aquí sobre so más o menos tetas en las fallas ? .

La única cosa que hay que discutir es PARA CUÁNDO SE PROHIBEN HACER FALLAS y se envía al libro de los malos recuerdos ESA ABERRACIÓN llamadas fallas .

Vivan los moros y cristianos .

Viajad un poco por el mundo y sabréis lo que son fiestas de verdad y a ver si os rebaja el chauvinismo .
En el resto del mundo no obligan a la gente a participar en las fiestas, pero en las fallas, sí, a participar, y como mínimo a soportarlas .
A plantar las fallas al cauce nuevo del Túria .
O mejor, hacedlas, desaparecer .

[publicat originalment el 18/10/2006]