dimecres, 15 de novembre de 2006

Té l'esquerra un projecte per a les Falles?



Ara que van acostant-se les dates de les eleccions municipals i autonòmiques resulta altament pertinent fer-se la pregunta que figura en el títol. Especialment perquè sospitem que la resposta no està gens clara o pot ser altament decebedora. És evident que quan cal fer els programes electorals els partits polítics s'afanyen a enllestir una sèrie de punts bàsics que donen la impressió que es té un plantejament sòlid sobre la qüestió fallera, sobretot en el cap-i-casal, però això no vol dir necessàriament que existisca un projecte darrere del programa circumstancial. Ni de bon tros.


No anem a entrar a valorar ací els darrers programes electorals de l'esquerra valenciana pel que fa a les Falles. La tasca dels futurs historiadors podrà ser sucosa i engrescadora sobre aquest extrem. Al cap i a la fi, sempre hi ha dintre dels partits esquerrans actors voluntaristes, fins i tot amb militància fallera, que procuren fer vore que l'organització política amb aspiracions de govern es preocupa de veritat per la festa. Però el problema real no és eixe; la veritable qüestió és si l'esquerra plural en general, més enllà de les sigles de cada partit, té un projecte per a la festa de les Falles, igual que el té per al medi ambient, les relacions laborals o el tema de la identitat valenciana. La nostra penosa intuïció és que no hi ha ni projecte ni tan sols un interès seriós en el tema. Fins i tot encara hem de presenciar l'escenificació dels vells tics antifallers que d'una manera reduccionista igualen falles a conservadorisme o a blaverisme. Caldrà afegir que aquesta forma simplista de pensar en res ajuda a tindre una visió coherent i alternativa al veritable conservadorisme faller, que dit siga de pas, és clarament transversal, doncs travessa l'espectre polític i agrupa a gent de dretes i que altres que es proclamen d'esquerres. Així està la cosa.


La veritat és que els signes són alarmants en l'esquerra sociològica i política pel que fa a prendre's les Falles com un fenomen cultural, social i polític important. Abunden les desqualificacions sectàries, en nom d'un suposat progressisme que considera determinades expressions festives de la cultura popular com a cosa de “mal gust”; l'elitisme intel·lectualista d'altres arrodoneix un quadre d'indiferència, quan no d’hostilitat, cap a una festa que d'eixa manera té tots els números per continuar sent instrumentalitzada a plaer per la dreta. Com ha succeït en els darrers seixanta set anys. I això que també hi ha dretes i dretes, des de les més barroeres, molt properes a un discurs regionalista extremat, fins a les més liberals i minoritàries, que fan de la tolerància a la pluralitat de visions falleres un interessant estendard polític. Dissortadament, entre la nostra esquerra del cap-i-casal (nacionalista, socialista, ecologista, alternativa), les falles continuen sonant a cosa exòtica, folklòrica o a insofribles molèsties veïnals.


El que volem dir és que fa falta per part de les forces d'esquerra una reflexió seriosa, integral i en profunditat sobre les potencialitats de la festa fallera, sobre la seua inexcusable dimensió patrimonial, sobre la seu impacte social (agrade o no, la xarxa d'associacions falleres constitueix l'entramat associatiu més ferm, actiu i durador de la ciutat de València), sobre la seues possibilitats turístiques, sobre les seues connexions amb altres associacions festives i culturals. Fins fa no molt, cridar públicament l’atenció sobre aquests punts ha estat com clamar en el desert. Caldria que, definitivament, l'esquerra, des de la Universitat als partits, des dels moviments socials als sindicats, des dels mitjans de comunicació als fòrums ciutadans, fera els seus deures i es posara al dia amb una festa que és molt més que una festa i que, essencialment, recull un important i històric esperit crític ciutadà que no es pot continuar deixant en mans de la grollera manipulació dels fonamentalistes de la identitat, dels nous rics especuladors o dels edulcoradors del passat. L'esquerra, doncs, té un deute pendent amb les Falles, que ja va sent hora que resolga amb dignitat i compromís. La pilota, doncs, està en la seua teulada.


Gil-Manuel Hernàndez i Martí

[publicat originalment el 5 d'octubre de 2006]



6 comentaris:

Deepthroath ha dit...

Re: Té l'esquerra un projecte per a les Falles?

No crec que siga per a tant.
Pense que l'error és a l'inici de la qüestió: si hi ha projecte per l'esquerra.
La pregunta seria: "Per què s'han de polititzar les falles?" o "Per què la dreta (espanyolista i regionalista) han polititzat les falles?".
Això ens donaria la visió de que no és que tinga que existir un projecte faller i d'esquerres, sino que per trobar la "pax" fallera, la dreta hauria de deixar de ficar el nas, políticament parlant, en la festa.
Si a això li afegim major participació ciutadana, i més caràcter cultural, vindicatiu i democràtic, s'haura afermat un pas important cap en davant en el món de les falles.

[publicat originalment l'11/10/2006]

antifallero declarado ha dit...



Sí, tanto la derecha como la izquierda como cualquier ciudadano amante de la paz, respetuoso con los demás y con el medio ambiente, que sabe que su libertad acaba donde empieza la de su vecino, tiene un proyecto político para las fallas ... hacerlas desaparecer .

[publicat originalment el 15/10/2006]

antifaller declarat ha dit...

Mort a les falles y als fallers

Sí, tanto la derecha como la izquierda como cualquier ciudadano amante de la paz, respetuoso con los demás y con el medio ambiente, que sabe que su libertad acaba donde empieza la de su vecino, tiene un proyecto político para las fallas ... hacerlas desaparecer .

[publicat originalment el 15/10/2006]

raül ha dit...

Re: Té l'esquerra un projecte per a les Falles?

quant a per què el franquisme i la dreta postfranquista va polititzar -o millor, repolititzar, en favor seu- les falles, inventant tradicions i purgant en moltes ocasions els membres de comissions, artistes, autors i editors de llibrets, etc; crec que no necessita resposta: és evident de toa evidència, i els seus hereus sociològics encara ho fan. a través d'elles podem mediatitzar un discurs populista i estrangeritzador del dissident -que la majoria de voltes no és antifaller tout court, per bé que seguit seguit haja d'explotar indignat davant d'alguns abusos; sinó que simplement advocaria per una festa més participativa, de veres popular i una miqueta més racional. ja se sap que el burro declarat, l'animal analfabet o el "neng" mentalment subdesenvolupat és el votant més fidel, si li donem panem et circenses.
trobe però, sense haver estudiat el cas ni tenir dades que em suporten, que l'esquerra sovint ha hagut de mantenir una certa distància de les falles perquè no podia fer res més. vull dir, l'esquerra nacionalment conscient no nasqué, es desenvolupà i es desenvolupa encara sobretot en medis universitaris o intel·lecctuals perquè siga una posició "elitista" per naturalesa. qualsevol que llija els papers de Fuster, per exemple, no trobarà res d'una valencianitat tan profunda i tel·lúrica en cap lloc més. però és que, per desgràcia, no els havien deixat cap més ambient on desenvolupar-se.
el franquisme no va ser del tot el règim bananero que hui caricaturitzen molts; fou una realitat trista que se sabé implantar molt i molt bé; i els seus responsables saberen també molt bé el que feien. controlar, copar, reformular i assumir la cultura popular fou, ací i a tot espanya, el que van fer millor. la copla, els bous, les falles: tot per a ells i en exclusiva, fins al punt que molta gent d'esquerra acabà oblidant que abans de l'escobar hi havia hagut angelillo, que a lorca el van afusellar enmig d'un banderillero i un mestre d'escola, o que vicent carceller fou una més de les víctimes de la repressió, tant com peiró o companys o el doctor peset. en resum, vull dir que els defectes que tantes voltes s'han retret a l'esquerra pel que fa a la seua actitud envers la cultura popular no són resultat d'una manca de voluntat per part dels polítics, les persones, les associacions d'esquerra. és perquè moltes voltes s'han trobat i es troben amb impossibilitats quasi físiques. exagerant molt, però crec que il·lustrant bé el que intente dir, és com si carrillo volguera optar a presidir la fundación francisco franco. podria posar-li tota la voluntat del món, però... eh que seria difícilet?

[publicat originalment el 18/10/2006]

antifaller declarat ha dit...

Mort a les falles y als fallers

Sí, tanto la derecha como la izquierda como cualquier ciudadano amante de la paz, respetuoso con los demás y con el medio ambiente, que sabe que su libertad acaba donde empieza la de su vecino, tiene un proyecto político para las fallas ... hacerlas desaparecer .

Nadie piensa rebatir esto ? .

[publicat originalment el 19/10/2006]

antifaller declarat ha dit...

A GILMAN DE ANTIFALLER DECLARAT

De acuerdo ! .
Eliminaré aquellas palabras que puedan ser consideradas como insultos a colectivos ( nunca han sido a personas en concreto ) .
De hecho, me propongo abrir un diálogo sobre si las fallas actuales son realmente una fiesta o más bien el mayor barullo que pueda vivir una ciudad, sólo por detras de los atentados del 11-S en Nueva York o los del 11-M en Madrid, que supongo que debieron de ser más impactantes para aquellas ciudades que incluso las fallas .
Ahora usaremos solo las buenas palabras, unidas a las razones y a los argumentos, dicho de otra forma, usaremos el cerebro, y dejaremos de un lado los sentimientos, el corazón .
Primero empezaré siendo yo solo el que escriba, no creo necesario inundar el foro con 2 docenas de personas más con las mismas ideas .
Segundo, pido disculpas de antemano porque usaré sólo el castellano, ya que es mi idioma paterno ( el valenciano es materno ), y en la época en que recibí la enseñanza, sólo se instruía en castellano . El valenciano tuve que aprender a escribirlo después de muerto Franco, con mis propios medios, y como pudiera ser que cometiera algún error ortográfico, prefiero no arriesgarme a que me llamen "antivalenciano" por un acento grave en lugar de uno agudo .
Tercero, he observado que los mensajes están limitados en tamaño, así que con su permiso, usaré 2 ó 3 mensajes si es necesario, y además de exponer mis teorías y mi experiencia, trataré de ceñirme también al tema del que trate cada "post" .

[publicat originalment el 21/10/2006]