dimecres, 15 de novembre del 2006

Falles joves?


Diuen les enquestes sociològiques que als joves d’avui en dia els agrada gaudir del pop-rock, dedicar-se a activitats culturals modernes, veure fonamentalmente la televisió d’entreteniment, al temps que s’allunyen de la música clàssica, la música melòdica o la televisió d’informació. Els nostres joves estan sota la poderosa influència dels 40 principals i el FIB de Beniàcàssim, Alejandro Sanz i la cultura rave, la música màquina i el hip-hop. Es moren per veure The Matrix, La guerra de las galaxias i El señor de los anillos, visiten en masses els grans centres comercials, i s’enganxen a internet, a la play-station o a la literatura de consum. Els nostres joves, per a que negar-ho, són persones profundament globalitzades, informatitzades i inserides en la voracitat de la societat audiovisual de consum.
Tanmateix alguns d’eixos joves es dediquen a altres activitats: causes altruistes i solidàries, pràctiques com el voluntariat, compromís amb moviments antibèlics io antiglobalització, defensa dels seus drets com a estudiants, valencianoparlants o futurs terballadors. I damunt encara hi ha alguns més que ocupen bona part del seu temps en aficions tant singulars com la participació en les festes populars. Festes com les Falles de València, el cens de les quals recull al cap-i-casal vora 50.000 menors d’edat i un bon grapat de milers de joves pròpiament dits. Molts d’ells, la majoria, estudien, i altres treballen en un mercat de treball cada cop més insegur, incert i explotador. I en les seus hores lliures baixen al casal i procuren engegar activitats dins de la comissió.


Això no obstant, no tot és un camí de roses. Les falles, avui en dia, pateixen una preocupant crisi amb els joves. Bona part d’ells, en assolir la crucial edat de l’adolescència, deixen d’anar pel casal i sols retornen a ells ja adults i amb la vida estabilitzada. El ben cert és que a les comissions els costa retindre als joves, i els costa per vàries raons: en primer lloc perquè sovint les generacions adultes no els donen oportunitats, confiança i via lliure a les seues propostes; en segon lloc perquè les activitats dominants en una comissió solen estar allunyades, en molts casos, de les preferències i gustos dels més joves; en tercer lloc perquè la festa fallera ha esdevingut massa conservadora, i fins i tot massa rància, per a les inquietuds alternatives de les noves generacions; i en quart lloc, perquè ni des de la Universitat (encara tant patològicament antifallera), ni des de les institucions oficials falleres (fins fa ben poc), ni des de els sectors joves més progressistes (col·lectius nacionalistes, ecologistes, d’esquerres o alternatius), hi ha un compromís per trencar els prejudicis contra les falles forjats en la tristament famosa “batalla de València”, i que en el fons no fan més que alimentar una festa fallera dirigida pels sectors més immobilistes i conformistes amb l’ordre establert.


Els fallers adults, les institucions i la societat haurien de recuperar el sentit crític i transgressor de la festa, un tarannà que en bona part es podria associar a la tasca de fer que els joves es queden en les falles, renovant-les i insuflant nous aires en la seua acartronada estructura. El poblema, pense jo, és que dins el col·lectiu faller també hi ha molts joves conservadors, acrítics i adotzenats, incapaços de fer altra cosa que reproduir, encara més grotescament, els esquemes i vicis heretats dels seus majors fallers, igualment conservadors, acrítics i adotzenats (masclisme, homofòbia, folklorisme, intolerància, coentor, castellanització). En tot cas, i per tal de concloure des de una perspectiva optimista, entenc que la tasca potser més engrescadora seria que les falles intentaren canviar per a adaptar-se als nous temps. És un procés molt lent, però algunes comissions estan amb il·lusió en eixe treball. Un treball que comença, dedicidament, amb la intenció de donar la veu i la iniciativa als més joves, que ja s’encarregaran aquests, si es troben a gust, de dur al casals al seus amics no fallers. Uns amics que, potser en un futur proper, es decidisquen a expressar-se fallerament sense vells prejudicis.


Gil-Manuel Hernàndez i Martí

[publicat originalment el 22 de maig de 2006]

4 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Jovenes? ¡ Si, gracias!

Ciertamente que el sector poblacional “joven” (a mi entender 15 – 25 años) pasa bastante del tema fallas. Creo recordar que yo mismo pasé esta travesía del desierto, pero eran los días de la “Batalla de Valencia” y, vaya, la falla no era el mejor sitio para pasar esos días. Tengamos también en cuenta que la pirámide de población se estrechó mucho, y ahora el sector adolescente y post adolescente, solo por estadística, no es muy numeroso. ¿Qué les podemos ofrecer? Lo primero risas, muchas risas. El casal debe de ser un sitio alegre, participativo, donde se puedan expresar y donde les atraiga la expresión de los demás. Donde su colaboración sea útil y valorada. ¿Cómo? Teatro, organización de fiestas, actividades deportivas, acampadas, la misma elaboración del monumento fallero en las comisiones que así lo contemplen. Lo juro, hay vida fuera de la Playstation.

Hoy en día, los viernes después de la junta, terminamos un grupo de personas de tertulia cuando los demás ya se han marchado. La horquilla de edades es entre 20 – 70 años, predominando la primera. Tertulia sobre lo divino y lo humano, y risas, muchas risas. Los hemos visto crecer, y sus amigos (eso sí, a cuentagotas) acaban viniendo por la falla. Otro problema llega con la emancipación. Empleos precarios, los “milentos” (nóminas en el mejor de los casos de 1000 euros en los recién salidos de la Universidad), becarios-as… es la segunda crisis de afiliación.

Es complicado vincular a los jóvenes con las fallas, pero no imposible. De todos modos, el sector 30 – 40 años es joven comparado con las “momias” que nos recibieron al empezar nuestra militancia fallera. Parafraseando a Martí i Pol: “Tot esta per fer i tot es posible.”

[publicat originalment el 23/05/2006]

Anònim ha dit...

Trobe absolutament necessària la potenciació de l'activitat cultural (realment cultural i actualitzada) al món de les Falles per fer atractiva la festa a la joventut. I també caldria fer publicitat des de les entitats oficials, com IVAJ, Univeristats o Museus d'eixes propostes. Les falles admeten integrar música (tant contemporania com popular), art, teatre, festes i actualment eixa possibilitat està absolutament desaprofitada.

Subscric tot el que has dit, Gil-Manuel.

[publicat originalment el 23/05/2006]

Anònim ha dit...

Mort a les falles y als fallers

Debería de estar prohibido bautizar bebes y niños sin consciencia . Los cristianos primitivos solo bautizaban/convertían a adultos . Lo mismo se debería hacer con los falleros .
Es lamentable ver como los falleros adultos tratan de inculcar a los niños el "amor" por el olor a pólvora y el ruido .

Y por qué no dejan de "celebrarse" esas "fiestas" ruidosas, que colapsan el tráfico de la ciudad durante 10 días, que causan muertos y heridos ( conozco varios no falleros con secuelas que simplemente tuvieron la mala suerte de pasar cuando a los gamberros, léase falleros, se les ocurrió tirar un masclet de los gordos ) . Por qué no se van a hacer ruido día y noche al cauce nuevo del río Turia ? . Por qué tenemos que aguantar un macro-botellón durante 10 días, tanto de día como de noche ? .
Hay gente que trabaja durante esos días, incluyendo los distribuidores y abastecedores de bares o supermercados . Cuéntaselo a ellos .
Y hay gente que no trabaja, pero que ama la paz, y hasta el silencio, y que si le molesta la "tele" del vecino a las 2 de la madrugada, se queja en la junta de vecinos, pero ante quién tenemos que quejarnos de los desmanes falleros ? .
A hacer los pasacalles a Auschwitz ( luego la cámara de gas ) .
Eso no es una fiesta .
Vivan los moros y cristianos, que sí son una fiesta, y saben cuándo y dónde empieza su libertad y acaba la del prójimo .
Viajad un poco y veréis fiestas bonitas y no intrusivas .
Si no quieres participar en los moros y cristianos, sabes que no debes pasar por las calles X e Y de tal a tal hora porque es la "desfilà" . Pero cómo consigues que el infernal ruido de la mascletà no entre en tu casa ? .
Una vez acabada la desfilà, la calle queda libre, pero en las fallas, las calles están permanente okupadas ( con k de okupa ), impidiendo la circulación de peatones, vehículos y hasta transporte público .
Lo mismo sobre la Semana Santa Marinera .
Una cosa es celebrar una fiesta, que siempre puede molestar más o menos a alguien dentro de unos límites, y otra, metérsela por todos lados .

[publicat originalment el 19/10/2006]

Anònim ha dit...

A GILMAN DE ANTIFALLER DECLARAT

De acuerdo ! .
Eliminaré aquellas palabras que puedan ser consideradas como insultos a colectivos ( nunca han sido a personas en concreto ) .
De hecho, me propongo abrir un diálogo sobre si las fallas actuales son realmente una fiesta o más bien el mayor barullo que pueda vivir una ciudad, sólo por detras de los atentados del 11-S en Nueva York o los del 11-M en Madrid, que supongo que debieron de ser más impactantes para aquellas ciudades que incluso las fallas .
Ahora usaremos solo las buenas palabras, unidas a las razones y a los argumentos, dicho de otra forma, usaremos el cerebro, y dejaremos de un lado los sentimientos, el corazón .
Primero empezaré siendo yo solo el que escriba, no creo necesario inundar el foro con 2 docenas de personas más con las mismas ideas .
Segundo, pido disculpas de antemano porque usaré sólo el castellano, ya que es mi idioma paterno ( el valenciano es materno ), y en la época en que recibí la enseñanza, sólo se instruía en castellano . El valenciano tuve que aprender a escribirlo después de muerto Franco, con mis propios medios, y como pudiera ser que cometiera algún error ortográfico, prefiero no arriesgarme a que me llamen "antivalenciano" por un acento grave en lugar de uno agudo .
Tercero, he observado que los mensajes están limitados en tamaño, así que con su permiso, usaré 2 ó 3 mensajes si es necesario, y además de exponer mis teorías y mi experiencia, trataré de ceñirme también al tema del que trate cada "post" .

[publicat originalment el 21/10/2006]