dimecres, 10 de febrer del 2010

Els llibrets de la Malva, aplec de festa i cultura




Ahir la Falla la Malva d'Alzira presentà el seu llibret, una de les publicacions falleres més esperades. Com és habitual en els últims anys, els fallers de la Malva connecten l'argument de la falla amb el contingut del llibret i la temàtica de la seua setmana cultural, un clar exemple de les potencialitats comunicatives i d'incidència social que tenen les comissions. Enguany, el llibret (i la falla i la setmana cultural) fa una mirada a la presència de les dones en les falles i en les festes valencianes, ben lluny de la visió tòpica idealitzada, denunciant la desigualtat i marginació que encara patixen. Un llibret de lectura molt recomanable, fruit d'un gran esforç.

Vull destacar l'hospitalitat que caracteritza els amics de la Malva, sincera i franca, sa exemple de la tan suada, en boca d'altres, "germanor fallera". Gràcies a la seua generositat, he tingut el plaer de col·laborar en el seu llibre escrivint en diverses ocasions. Fins i tot, en un any tan important per a la comissió com el del seu vint-i-cinqué aniversari em van fer l'honor d'encarregar-me fer la presentació del seu Tro d'avís a la Casa de la Cultura. D'aquell any, el 2008, recupere l'escrit que vaig fer per al seu llibret, en el qual repassava la seua trajectòria en els llibrets de falla. Per cert, com sempre, les bunyoleres de la falla van fer uns bunyols exquisits.


Els llibrets de la Malva, aplec de festa i cultura

La primera volta que vaig sentir a parlar de la Falla Plaça de la Malva d’Alzira va ser el 1994. Aquell any, l’obtenció del primer premi en la segona edició dels guardons que la Generalitat atorga a la promoció del valencià en els llibrets de falla feia que el nom d’esta comissió traspassara els límits de la seua ciutat. Aquell era l’impuls definitiu que necessitaven els fallers de la Malva perquè eixa aventura editorial que havien mamprés uns anys abans poguera consolidar-se.

En vespres de les Falles del 1994, quan finalment vaig poder aconseguir un exemplar d’aquell llibret premiat (gràcies a una fallera de la Malva que era alumna de la meua dona, llavors professora en l’institut Josep Maria Parra), llegint les seues planes vaig descobrir una digníssima proposta editorial, perquè en aquell llibret ja es podien trobar els trets bàsics que, amb el pas dels anys, caracteritzarien les publicacions de la Malva.

D’entrada, l’encert a superar les concepcions essencialistes d’aquells que, apel·lant a una tradició malentesa, volen perpetuar les velles fórmules dels llibrets, recloent-los en “l’explicació i relació de la falla” en vers. En realitat, més fidel a la tradició —si és que cal ser-ho— és fer del llibret un vehicle de comunicació que arribe al lector, fent servir els recursos més adequats en cada moment i en cada temps, siguen articles assagístics o divulgatius, narracions, entrevistes, cròniques, il·lustracions, còmics o cedés. Recursos, d’altra banda, tan o més populars actualment que en el seu moment els versos satírics.

En eixe camí, que unes altres comissions ja van encetar uns anys abans, la Malva ha sabut trobar el seu espai propi, oferint-lo de manera generosa a actors, escriptors, historiadors, il·lustradors, periodistes o professors, amb els quals la falla ha sabut teixir una xarxa de complicitats ben fructífera al llarg d’estos anys, que ha transcendit la comarca de la Ribera i s’ha estés arreu del país. En este espai, els fallers de la Malva han aconseguit desmuntar prejuís i recels aplegant dos móns que alguns s’entesten a separar, les falles i la cultura. I ho han fet de la millor manera possible: tranquil·la, però decidida, amb un treball constant i coherent. Així, en les seues planes els llibrets han donat compte de la festa fallera, però també del patrimoni natural, literari, històric o etnològic dels valencians aprofitant determinades efemèrides o els temes tractats en les setmanes culturals de la comissió, vertaders elements de dinamització sociocultural.

En tot cas, això no vol dir en absolut que els fallers de la Malva hagen abandonat l’humor i la sàtira en els seus llibrets. Ben al contrari, sempre hi ha hagut un espai per a estos elements bàsics en les Falles, no sols en les explicacions falleres, sinó també en suplements i encartaments del llibret (des d’aquell llunyà Malvante fins a la més recent publicitat de la línia Malva) que, a través de la paròdia, han buscat reforçar este vessant. I no oblidem tampoc la convocatòria, juntament amb l’Associació d’Estudis Fallers, del premi Malva, una altra mostra de la importància concedida a la poesia satírica per esta comissió.

Si bé, com déiem, l’any 1994 ja estaven posades les bases, els fallers de la Malva han tingut l’encert, any rere any, d’anar experimentant i evolucionant en els seus llibrets. És el cas de les innovacions en els aspectes gràfics i de disseny, la potenciació de la poesia de tema faller o l’estructuració més coherent dels continguts del llibret, on el tema de la falla hauria d’aprofitar-se encara més per a articular al seu voltant una part important de les col·laboracions, com ja es fa en el llibret infantil. Precisament, també s’ha de destacar la progressiva atenció que ha rebut la part del llibret dedicada als fallers menuts, que ha anat creixent no sols en espai, sinó també en entitat, fins a integrar i desenvolupar activitats tan interessants com poden ser la inclusió dels treballs més destacats dels concursos de narrativa i còmic o l’elaboració d’una proposta didàctica al voltant de la falleta infantil, una iniciativa capdavantera esta que hauria de servir d’exemple per a totes les comissions falleres.

L’any passat el llibret de la Malva tornava a guanyar el primer premi del concurs de la Generalitat (per tercera volta) i rebia el premi Bernat i Baldoví de la revista Pensat i Fet. D’esta manera, es veia reforçada amb un nou impuls una trajectòria de treball marcada per un compromís ferm amb la festa i la cultura valencianes que va començar l’any 1989 amb la publicació del primer llibret de la comissió. Al llarg de tot este temps, els fallers de la Malva han aconseguit que, en un món tan fragmentat com és el faller, on amb prou faenes les activitats d’una comissió aconseguixen superar l’àmbit estricte de cada col·lectiu, els seus llibrets hagen esdevingut una referència i un model per a molts fallers de la resta del país.


Josep Lluís Marín