diumenge, 16 de setembre del 2012

Un pla estratègic per a les Falles? Sí, i participatiu!


Fa uns dies, un grup polític amb representació a l’Ajuntament de València va traure una nota de premsa en què instava a l’elaboració d’un pla estratègic per a les Falles. És esta una idea que ha sorgit en altres moments (si no recorde malament, la Federació de Falles d’Especial va presentar una mena de pla estratègic fa uns anys), però que no s’ha explicat convenientment. A grans trets, vaig a tractar de donar un poc de llum a què és això d’un pla estratègic per a les Falles, ja que jo mateix he fet al·lusió en diverses ocasions (algunes d’elles en públic) a la conveniència de plantejar-s'ho molt seriosament.

En l’àmbit empresarial, ja fa moltes dècades que començà a aplicar-se la planificació (d’empresa, de serveis, de producte, etc.) per a optimitzar recursos i millorar la productivitat i l’organització de la mateixa empresa. Igualment, des de fa uns anys, el sector cultural ha començat a plantejar-se la necessitat de planificar estratègicament la intervenció i organització de la gestió cultural.

Bàsicament, la planificació pot estructurar-se a tres nivells, i en tres documents diferents:

  • Pla estratègic (alguns el denominen pla director): plurianual, al voltant de 10 anys.
  • Pla director (alguns el denominen pla estratègic): plurianual, entre 1 i 5 anys, generalment 3 anys.
  • Pla operatiu: anual.

El pla estratègic (o director, segons contextos) és un document que, en el cas de les Falles, plantejaria les intencions de la gestió de la festa a llarg termini. És un document qualitatiu, objectiu i atemporal. Este document establiria, entre altres aspectes, el model d’organització de la festa, la seua importància en la vida de la ciutat, les seues característiques bàsiques i les diferents relacions que s’estableixen entre els protagonistes. En definitiva, el document explicita el model de festa que vol els seus protagonistes.

En part, molts dels debats que, contínuament es reactiven en el món faller (canvi de dates de celebració, paper d’agrupacions i sectors, model per a la falla municipal, model d’organització, etc.) tindrien una solució consensuada i pública. Una altra cosa seria l’acció política i legislativa dels agents i administracions alienes a l’àmbit faller.

Per això, el procés de redacció d’un pla estratègic per a la festa ha de comptar necessàriament amb la inclusió de tots els agents involucrats: administració, agents polítics, serveis municipals, sectors empresarials, ciutadans, artistes i professionals i, sobre tot, fallers.

El procés de redacció d’un pla estratègic, a grans trets, hauria de tindre les següents fases:

  1. Anàlisi de la situació
  2. Diagnòstic de la situació
  3. Declaració d’objectius estratègics
  4. Estratègies a implementar
  5. Plans d’actuació
  6. Seguiment dels plans d’actuació
  7. Avaluació de la consecució dels objectius

Tot este procés hauria d’articular-se a partir de processos de participació real que permeteren una reflexió col·lectiva sobre tots els aspectes de la festa. Però una planificació estratègica a llarg termini es complementa sempre amb una planificació directiva (a mitjan termini) i operativa (anual).

La planificació a mitjan termini reflexa les estratègies a seguir per tal d’aconseguir els objectius plasmats al pla estratègic, d’una manera quantitativa, manifesta (explicita línies d’actuació) i temporal (amb una cronologia a mitjan termini). D’alguna manera, el pla a mitjan termini coincideix amb la durada d’una legislatura política i, per tant, el pla director podria coincidir amb el programa electoral dels partits polítics en matèria de Falles. Així, el partit polític en el govern tindria llibertat (una vegada aprovat en les urnes) per establir els mecanismes que més adients considerara per abastar els objectius estratègics i el model de festa consensuat al pla estratègic.

I, per últim, la planificació operativa, de caràcter anual, completaria el procés planificador, establint objectius i directrius d’actuació per aconseguir a curt termini els objectius establits en els plans estratègic i directiu. Esta planificació correspon als responsables organitzatius de cada any.

El procés planificador plantejat, especialment a nivell estratègic, podria atorgar a la festa de les Falles d’un consens generalitzat sobre el model de festa, alié a la direccionalitat partidista dels grups polítics o a posició més o menys interessada de grups organitzatius, d’interessos i de particularitats conjunturals. Això sí, sempre que se realitze a partir d’un procés de participació global, real i articulat metodològicament. La participació, ara més que mai, és fonamental.

José Martínez Tormo