dissabte, 24 de setembre del 2011

Les Falles com a passió




Pròximament eixirà publicat el meu llibre Focs de Falla. Articles per al combat festiu, dins l'editorial Obrapropia. Un llibre que recull una sèrie de textos de reflexió crítica sobre les Falles contemporànies. Per a que us servisca d'aperitiu, us pose un fragment del capítol introductori, titulat "Les Falles com a passió":

"Les meues primeres imatges falleres es remunten molt arrere en la infantesa. Recorde, per exemple, vore les fotos de quan ma mare fou fallera major de la comissió Barri Dom Bosco, en 1955, o les vespres de la plantà de la falla del meu carrer, Pare Viñas-Agustín Lara, d’on després vaig ser faller infantil. Recorde també les meues primeres expedicions a visitar les falles de la contornada, als barris d’Orriols i Torrefiel, o les vegades que mon pare duia la família a vore la falla Exposició, de la secció especial, i també guarde en el record les cremades de la llavors falla de la plaça del Caudillo en la televisió en blanc i negre.

Un dels moments viscuts amb més impressió era el de la preparació dels treballs de la plantà de la falla del barri, o el deler amb què esperava a la nit el primer dia de Falles, tal com si fóra la meua particular Nit de Reis fallera. Un altre moment singular era el dia que podia comprar la revista on venien publicats, en vius colors, tots els esbossos de les falles de la ciutat. Tampoc no puc oblidar la primera vegada que vaig vore plantada a la placeta de Na Jordana, allà pel 1975, una meravellosa falla clàssica de Julià Puche que narrava el naufragi de les tradicions valencianes.

Amb el trànsit a l’adolescència encetí una època en què em divertia molt fent les meues pròpies falletes en miniatura, en plastilina o amb deixalles, en què intentava imitar les falles més reeixides d’aquells temps, els anys setanta. Algunes de les falles fetes amb cartolina i trossets de fusta les plantava al meu balcó i les cremava la nit de Sant Josep al terrat de l’edifici en companya de la meua família, davant la qual disparava jo mateix els petards que servien d’humil castellet a la falla.

En 1980 ja feia uns anys que no era faller, perquè les turbulències de l’adolescència m’havien allunyat formalment d’eixe món, però aquell any passí gran part de les festes falleres al xalet que teníem en una urbanització de l’Eliana, a on no poca gent de Valencia li va donar eixos anys per anar i muntar la seua pròpia falla. En aquella ocasió estava feta amb ninots de refregit i era molt modesta, tot i que es va fer una festa considerable, que imitava en certa manera la de les comissions formals. L’any següent, en 1981, un amic i jo passàrem gran part de l’hivern construint un cadafal de més envergadura, que finalment plantàrem i cremàrem amb molt d’orgull en aquell indret d’estiueig. Per a mi fou una experiència inoblidable.

L’any 1982, amb la meua majoria d’edat assolida, es fundà una nova comissió al meu carrer, on ens havíem traslladat uns anys abans, també a Orriols. La nova falla es deia Sant Vicent de Paül i estava formada per gent normal i corrent que volia fer festa en un lloc de la ciutat que anava creixent, just a la vora on acabava l’urbs i començava l’horta, cada volta més minvant. Després de pensar-ho una mica, em vaig apuntar a la falla en 1983 i hi militaria fins a l’any 1991.

Allí, amb uns altres joves de la comissió, formàrem una colla que intentava canviar des de dins la manera de viure la festa. Vist ara amb perspectiva aconseguírem fer moltes coses, com ara transformar l’organització i el sentit de molts actes o activitats, com per exemple el teatre, la presentació de les falleres majors, les publicacions, les desfilades o el mateix cadafal. A la llarga, però, els nostre ímpetus juvenils, una bona dosi d’impaciència i una altra considerable d’ingenuïtat, ens abocaren a la desfeta. Veritablement, acabàrem desencadenant amb les nostres atrevides propostes l’oposició dels sectors més conservadors de la comissió, que sense no pocs esforços, cal dir-ho, finalment posaren fi al nostre utòpic projecte d’unes falles més populars, més alternatives i més valencianistes. Al remat vaig optar, amb prou dolor, per tancar aquella etapa i prendre’m un període de reflexió. He d’afegir que, tot i el colp d’haver renunciat a un projecte en què havia abocat moltes il•lusions i energies, no passà més d’un any perquè reemprenguera les meues ganes d’activitat fallera en una comissió totalment diferent, que ja feia anys que admirava de debò i amb què ja tenia alguns contactes: la falla de la plaça de Na Jordana.

En Na Jordana vaig passar dos anys de faller molt intensos, aprenent molt de l’organització de la festa a gran escala, coneixent molta gent interessant i intervenint-hi en la mesura de les meues forces o habilitats. En tot cas, no era aquell l’únic vincle sòlid que m’unia a la festa, ja que després de llicenciar-me en geografia i història en 1986, m’havia embarcat en la redacció d’una tesi doctoral sobre les festes de la ciutat de València, amb una especial atenció a les Falles. Este fet em va possibilitar la participació en el projecte, encetat des del diari Levante-El Mercantil Valenciano de fer i publicar una Historia de las Fallas en fascicles, que finalment es van editar al llarg del 1990. Eixe mateix any, els components de l’equip que havíem redactat el gros del llibre, i a proposta del seu coordinador, el professor de la Universitat de València Antonio Ariño, constituírem l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF).

En 1992 vaig ser nomenat president de l’ADEF, un càrrec que fins eixe moment havia ocupat N’Enric Soler i Godes, un dels grans pioners de l’estudi de les Falles i un dels patriarques del valencianisme de la postguerra, per qui vaig arribar a sentir un gran afecte. Soler i Godes deixà el càrrec per malaltia i ens va deixar en 1993, per a gran desconsol de tots els qui havíem gaudit del seu magisteri. En 1994, a causa d’una conjunció de factors laborals i personals, torní a quedar-me en “excedència” fallera, encara que després sempre he mantingut uns llaços molt càlids amb Na Jordana, on tantes coses vaig aprendre. Però les circumstàncies tornaren prompte a fer-me iniciar una nova singladura, en esta ocasió en la falla Arrancapins, on estic des del 1996. En certa manera, allí vaig retrobar aquell esperit altament inconformista i una mica subversiu de les meues aventures falleres de joventut. I allí també vaig redescobrir el plaer de la convivència dins una falla menuda i familiar, admirablement capficada a transformar la festa nadant obertament contracorrent.

Els anys noranta foren també temps de travessia del desert de l’ADEF, ja que els qui la formàvem no érem massa ben vistos per l’stablishment faller, en eixe moment sota el domini dels sectors més immobilistes, amb plenes responsabilitats de govern en l’Ajuntament de València. Fou un període de certa sensació de clandestinitat en les nostres activitats, tot i que, a poc a poc, s’anaven aconseguint objectius, en forma de treballs i publicacions. De fet, i després d’una inspiració personal un poc embogida, en 1994 vaig posar en marxa la Revista d’Estudis Fallers, que un any després es constituiria en l’òrgan públic d’expressió de l’ADEF, això sí, amb escassos mitjans i molt de voluntarisme.

Afortunadament, les circumstàncies començaren a millorar en l’ADEF entre la darreria dels anys noranta i el començament del nou segle: noves incorporacions, nous reptes i un cert canvi del context polític ajudaren al fet que l’ADEF i tot allò que significava foren objecte d’un progressiu reconeixement, més o menys general. Al remat el nostre projecte consistia, essencialment, a intentar reconstruir els ponts que històricament havien unit el moviment faller i el món intel•lectual, però que es trencaren durant el franquisme. Una tasca d’este calibre no era gens fàcil i més prompte generava recels i suspicàcies per totes les parts. Tanmateix, crec que la nostra insistència i compromís amb l’estudi, la investigació i la reflexió sobre la festa aconseguiren convéncer cada vegada més gent de les nostres bones intencions. En qualsevol dels casos, ha sigut una tasca lenta, dura i en gran mesura invisible, però que ha pagat la pena. Este recorregut, del qual en 2010 commemoràrem els vint anys, entenc que il·lustra allò que significa afirmar les Falles com a passió, en el nostre cas com una passió alhora vivencial i intel·lectual, existencial i científica, sentimental i racional."



Gil-Manuel Hernàndez i Martí

dilluns, 16 de maig del 2011

Programa electoral d'UnitsxValència

Units x Valéncia es va presentar per primera vegada a la llum pública en les eleccions municipals del 2007, i en aquell moment la formaven Opció Nacionalista Valenciana (ONV) i Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV). Després esta última se’n va despenjar i ONV va adoptar el nom d’UxV, a la qual es va afegir la formació Centristes Valencians. El nou partit es va presentar oficialment a Almàssera l’any 2008. D’alguna manera, representa una reconstrucció del valencianisme tricolor procedent de l’antiga Unió Valenciana, encara que afegint-hi gent d’altres procedències. En tot cas, estaríem parlant d’un partit de centredreta i nacionalista valencià, amb plantejaments molt més progressistes que partits de semblant orientació i amb voluntat de construcció d’un valencianisme de conciliació.

Durant els últims anys UxV, que es presenta a estes eleccions com “La força valenciana”, sembla que ha anat guanyant-se el seu propi espai, amb tendència a créixer davant la quasi extinció, totalment fagocitada pel PP, de les restes d’Unió Valenciana i el descontent de no pocs votants de tarannà valencianista del PP. Allò que té de més positiu UxV és que ha anat abandonant les velles postures anticatalanistes, a la qual cosa cal afegir el seu reconeixement de les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per això, resulta un tant sorprenent que en el text del programa electoral per a les Falles UxV mantinga algunes formes lingüístiques que recorden el secessionisme lingüístic. En tot cas, sobre ser un partit menut, s’ha de reconéixer que haja pensat específicament a oferir una part del seu programa dedicat a les Falles.

El programa té 10 punts i en general el plantejament és en positiu i compromés amb la festa fallera, la qual cosa no ha d’estranyar, ja que en la formació hi ha reeixits fallers que fan una intensa labor per la festa i la coneixen en profunditat. Amb tot, es detecta un cert to de panxacontentisme faller que impregna el programa, però molt menys del que el fallerisme militant adopta sovint. Hi ha algunes propostes interessants, algunes amb cert recorregut històric, com ara la demanda de la total autonomia de la Junta Central Fallera, el foment de la cultura valenciana arreu de la festa o, fins i tot, l’ampliació dels dies estrictes de falles plantades, guanyant el dia 15 de març i declarant tots eixos dies com a no lectius, o establir el dia 18 de març com a festa local. Altres propostes són més innovadores, com ara una taxa que benificiara les comissions a partir del moviment econòmic en els sectors més beneficiats, especialment entre l’hostaleria, o la inclusió en el programa escolar d’un temari específic sobre les Falles. La proposta de reestructurar l’actual concurs de falles sols emfasitza la necessitat de valorar més la sàtira sobre el cadafal, encara que no diu res sobre modificar el mateix sistema de premis. En tot cas, ja és molt que una formació política subratlle este punt, el de la sàtira, cada vegada més abandonada en el món faller.

Pel que fa a la vessant més estrictament cultural i patrimonial de la festa, UxV oferix algunes propostes, que en general van en la línia cada volta més consolidada de destacar la festa com a patrimoni etnològic i cultural del poble valencià, un tret que apareix també, més o menys directament, en la resta de programes polítics. UxV posa l’accent a crear una seu central multiusos per a actes culturals del món faller, que recorda la vella idea, que també defensa el PP, del Casal Faller, una idea que es remunta als anys quaranta del segle passat. També és interessant l’èmfasi en la recuperació rigorosa de la indumentària valenciana a partir de la posada en valor del Col•legi de l’Art Major de la Seda. En un altre punt es demana també un “estudi imparcial sobre l’impacte ambiental i acústic” de la festa sobre la població, demanda estimable i raonable, encara que potser caldria haver-la presentada no tant amb el mot “imparcial”, com un estudi especialitzat, científic i acadèmic que prenguera en consideració l’impacte ambiental i acústic de la festa, no sols sobre la població, sinó sobre la mateixa ciutat en conjunt.

Amb tot, crec que la idea més interessant del programa és la que apareix en el punt dos, que sol·licita ajudes fiscals per als patrocinis de les comissions, “considerant les falles com un gran event”, de manera que se’ls puga aplicar lleis com ara les de mecenatge. Tot i que no està clar això últim, em sembla molt suggeridor allò de considerar les Falles com un evento. Veritablement causa vergonya aliena que l’actual equip de govern municipal i autonòmic haja balafiat milions i més milions en esdeveniments globals artificials, quan les Falles, de per si, i amb tota una trajectòria històrica i una enorme xarxa social darrere, ja suposen tot un evento anual de proporcions gegantesques. Tanmateix, sembla que la dreta elitista d’esta ciutat encara es mira les Falles com una cosa del populacho i no se les creu com a manifestació cultural de primer ordre, ja que els dirigents populars creuen que venen més els cotxes de Fórmula 1 o els iots de luxe que les Falles. Una cosa que estaria per vore... Per això és molt interessant que UxV destaque este fet, que compartim, tot i que caldria desenvolupar-lo i subratllar-lo amb més èmfasi.

En suma, ens trobem amb un programa que podria estar molt més detallat, sabent que en UxV hi ha prou sensibilitat per la festa fallera, però que fins i tot amb les seues limitacions crec que supera en originalitat el d’altres partits que es vanaglorien contínuament del seu suport a les Falles.

El programa electoral de Falles d'Units per Valéncia es pot consultar en esta pàgina

Gil-Manuel Hernàndez i Martí

dissabte, 14 de maig del 2011

Comentaris al programa electoral de Falles d'Esquerra Unida

La formació política Esquerra Unida va eixir de la composició del consistori de la ciutat de València en les passades eleccions municipals del 2007. Recuperar la representació és, principalment, l'objectiu d'este partit polític. Fita que, potser, aconseguirà, ja que les enquestes els atorguen dues actes de regidors per a les eleccions del pròxim 22 de maig.

Aplicar el sentit real del que és la democràcia en la societat, la igualtat social i de gènere i l'ecologisme són els fonaments sobre el quals es sustenta tot el programa electoral d'Esquerra Unida per a la ciutat de València. I són, també, pel que fa a les Falles, les premisses que guien les propostes de la llista que encapçala Amadeu Sanchis.

El món faller, malgrat que afirmen que “les Falles són una de les senyes d'identitat més importants de la ciutat”, no ocupa un espai ampli dins dels programa electoral. S'inclouen dins l'apartat 5, el referit a cultura, sota l'epígraf “5.3 Les Festes Locals” i, com en les altres festivitats que es celebren, al cap i casal parteixen del següent ideari:

Volem promoure les festes locals a tots els barris, afermar-hi, la participació popular, vetllar per una distribució democràtica dels recursos públics que s'hi dediquen, dins d'una cultura d'austeritat, de responsabilització i de transparència.

Deu són les propostes que Esquerra Unida llança per a millorar les Falles al llarg d'un hipotètic govern d'este grup d'esquerres i ecologista:

1. Descentralitzar la festa fallera i democratitzar la Junta Central Fallera.

Potser hi ha una mica de desconeixença o hi ha una manca de precisió explicativa en esta proposta, ja que, encara que cal millorar un munt de coses dins de la Junta Central Fallera, des de fa anys existeix una descentralització de la festa fallera amb la formació de sectors fallers distribuïts en barris o districtes. Sectors que, encara que estan davall les normes que marca el reglament de la Junta Central Fallera, funcionen amb certa llibertat.

Això, per no parlar d'altres organismes que han sorgit en els darrers anys, com és el cas de Carme t'Estime, que agrupa comissions falleres que funcionen, en certa mesura, al marge del sector al qual estan adscrites.

Tampoc han analitzat, els ideòlegs del programa d'Esquerra Unida, la relació de les comissions falleres de fora de la ciutat de València amb les respectives juntes locals falleres. Si haguessen fet esta comparativa, s'haguessen assabentat que Junta Central Fallera dóna més llibertat i marca menys les activitats a realitzar a les comissions falleres de la ciutat del Túria que la majoria de les juntes locals falleres de les altres poblacions valencianes on es planten falles.

2. Defensar la igualtat de gènere i evitar qualsevol tipus de discriminació a l'àmbit de les festes.

La igualtat de gènere és un objectiu que s'ha d'implantar d'una manera ja definitiva no sols en les Falles sinó en tots els àmbits de la societat. Cal potenciar-ho, però s'ha de reconèixer que en els darrers anys la dona està assolint un paper més important dins de la festa, més enllà de la representació que implica la fallera major. Cada cop més, la dona va ocupant càrrecs de rellevància en les juntes directives de les comissions falleres i, fins i tot, està normalitzant-se el fet de trobar dones que ocupen la presidència d'una comissió fallera. Per això, encara que cal continuar lluitant per continuar amb esta integració de la dona en la direcció de la festa, esta proposta sembla un intent d'aplicar amb calçador un dels fonaments del programa d'Esquerra Unida, el de la igualtat de gènere, al món de les Falles.

3. Assegurar que una part dels diners públics es distribuïsca en proporció inversa als recursos reals de cada falla perquè les falles més modestes resulten afavorides pel finançament públic.

No esmenten com es dirigiria esta distribució. Subvencionarien les comissions falleres amb la mateixa quantitat de diners cadascuna? Seria, doncs, el més just.

En estos moments, l'Ajuntament subvenciona el 21 per cent dels monuments fallers a les comissions. Això, no vol dir que les falles més adinerades reben més fons públics. Es parteix d'una presumpció falsa, ja que ni totes les comissions falleres que planten en seccions altes són riques ni totes les comissions falleres que planten en seccions inferiors són pobres.

4. Elecció de jurats capacitats i independents.

El jurat de qualsevol concurs faller, tots els anys, és un cavall de batalla. Se n'hauria de fer una revisió, però no es pot llançar a l'aire una sentència d'este caire i no aprofundi-hi. Com capacitaríem una persona per a ser jurat? Realitzant un curset? Ja fa uns anys que es realitza per als jurats de falla. Reprogramant este curset? Potser.

I pel que fa a la independència del jurat, com ja sabem, els membres dels jurats de monuments fallers són fallers i falleres que no pertanyen a cap comissió a valorar. Com es pot aconseguir esta independència? Fent jurat persones que no pertanyen al món de les Falles? Obligant que la puntuació de cadascun dels jurats siga individual i secreta?

5. Acabar amb el frau en el pressupost del preu del monument i de les despeses de la falla.

Fins ara, quan s'ha demostrat un frau d'este tipus, l'Ajuntament ha actuat denunciant la comissió infractora davant la justícia.

6. Redistribució dels recursos dels patrocinadors.

En este punt es torna a demostrar una desconeixença dels ideòlegs d'este programa electoral respecte a les Falles.

Patrocinadors, n’hi ha, actualment, de tres tipus, els que cerca una comissió per a ella mateixa, els que cerquen agrupacions de comissions falleres, com és el cas de la Federació de Falles d'Especial, i els patrocinadors de la Junta Central Fallera.

Estos últims no subvencionen unes comissions falleres sí i altres no. La festa de les Falles té un cost econòmic molt elevat per a l'Ajuntament de València. El consistori no sols inverteix en pólvora, monuments municipals i falleres, sinó que ha de sufragar un munt de despeses col•laterals com, per exemple, l'augment de la tasca de treball d'alguns sectors públics com, entre d'altres, bombers, neteja i seguretat.

Per a pal•liar este alt cost és de gran ajuda el capital que s'ingressa dels patrocinadors.

7. Potenciar el component cultural de la festa, així com l'ús del valencià.

Plantejament positiu i totalment encertat. La potenciació de l'ingredient cultural de la festa i l'ús del valencià és, malgrat la reivindicació de la candidatura de les Falles com a patrimoni de la humanitat, una de les assignatures pendents de l'actual consistori.

8. Vetllar per l'acompliment de les normes de seguretat europea.

Supose que es refereix a la seguretat del ciutadà davant la utilització de la pólvora. Si es complira esta normativa, les mascletaes, per exemple, perdrien l'espectacularitat que presenten hui en dia, la qual cosa suposaria una de les mesures més antipopulars dels darrers temps de la història de les Falles.

Durant els darrers anys la Junta Central Fallera organitza cursos de formació de manipuladors de pólvora per tal que cada falla tinga un responsable de pirotècnia. A banda, s'habiliten zones de foc a la demarcació de totes aquelles comissions falleres que ho sol•liciten.

Tot i això, és molt difícil controlar l'ús individual que es fa de la pólvora, la majoria de vegades per part de gent que no pertany a cap comissió fallera. L'única solució viable, ara com ara, seria tancar aquells establiments que venen artefactes pirotècnics al mes de març, un altre plantejament molt impopular.

Cal anar amb molt de compte amb estes propostes, ja que si no les argumentes bé, com és el cas, pots trobar-te en contra, gairebé, tota la població fallera.

9. Minimitzar els possibles impactes negatius de la festa i la seua preparació sobre la vida quotidiana dels barris i implantar la utilització de materials tradicionals i menys contaminants. Així plantejarem l'elaboració d'un informe rigorós d'impacte ambiental i sobre totes les afeccions produïdes per les falles i un estudi sobre les interferències de les festes sobre les activitats quotidianes.

Esta proposta tampoc suposa cap novetat. Després d'algunes barbaritats comeses per unes quantes comissions falleres fa poc anys i el cas de la mort d'un ciutadà valencià el dia de Sant Josep del 2007 per culpa d'un lent trasllat en ambulància generat per les molèsties falleres, l'Ajuntament de València s'ha posat mans a l'obra per a poder conciliar la vida quotidiana i la festa. Els resultats no s'han aconseguit de manera immediata, però s'ha encetat un camí per a fer possible la viabilitat de la festa de les Falles dins de la València del segle XXI.

L'informe rigorós sobre impacte ambiental tampoc és cap novetat. Per exemple, l'Associació d'Estudis Fallers, en el seu dia, organitzà taules redones que tractaren esta preocupació i ha impulsat la creació d'estudis relatius a esta problemàtica que ha publicat en la seua revista.

Cal, això sí, un informe oficial i vinculat per part de l'Ajuntament, que encara no ha arribat.

10. Promourem la creació d'un premi a la falla “més ecològica” i, després, d'un període de transició, per l'adaptació dels monuments fallers als materials tradicionals, la prohibició del poliestiré esbandit i d'altres plàstics en la construcció de monuments.

El fet d’atorgar una recompensa per a abastir un objectiu és una pràctica pròpia d'un tipus de política antagònica als plantejaments naturals d'una formació política d'esquerres com és Esquerra Unida.

L'altra part de la proposta demostra una forta ignorància dels que han creat este programa respecte al món dels tallers fallers. Si es passejaren una mica la Ciutat de l'Artista Faller descobririen que hi ha una aplicació creixent de noves tecnologies en la creació de monuments fallers que converteixen en inviable el plantejament d'esta proposta.

Durant anys, la dreta valenciana ha acusat les formacions d'esquerres valencianes de viure d'esquenes a les Falles i a la resta de festes populars de la ciutat de València. I estes en lloc de plantar-li cara, han deixat que la dreta s'apropiara esta bossa de vots.

Encara que amb certa incredulitat, en els darrers temps l'esquerra valenciana comença a acostar-se a les Falles i a la resta de festes populars, però encara queda molt camí per fer.

Les propostes, pel que fa a les Falles, del programa d'Esquerra Unida són una mostra del que dic, ja que, encara que demostren que desitgen apropar-se a estes fetes, la desconeixença que demostra Esquerra Unida respecte al món faller fa que la separe un abisme d'una possible connexió amb el sector faller del cap i casal.

El programa electoral d’Esquerra Unida es pot consultar en http://es.scribd.com/doc/49705486/Programa-Electoral-2011-de-Esquerra-Unidad

Publicat per Rubén Tello

COMENTARIS AL PROGRAMA ELECTORAL DE FALLES DE LA COALICIÓ COMPROMÍS PER VALÈNCIA DEL 2011

La coalició Compromís per València presenta per a les eleccions del 22 de maig de 2011 un programa electoral molt ambiciós quant a la gestió de les festes de la ciutat i, molt especialment, de les Falles.

El desavantatge de partida que representa no haver format part del govern municipal i no estar present a l’hemicicle, és substituït en esta ocasió per un programa prou elaborat que aborda propostes concretes, s’atreveix amb temes de certa problemàtica i els interrelaciona amb certa ideologia sobre la festa.

Del text del programa de Compromís pot extraure’s que el model de política festiva de la coalició electoral està basat en tres pilars fonamentals: professionalització, participació i investigació. I que eixos tres pilars s’articulen a partir d’un nou model organitzatiu entorn a la gestió de les festes de la ciutat; efectivament, Compromís proposa la creació d’un Institut Municipal de Cultura Popular que, malgrat no determinar la seua personalitat jurídica, comptaria amb personal especialitzat i un programa d’activitats públiques per tal de promocionar les manifestacions de cultura popular de la ciutat en continua col•laboració amb diferents sectors i col•lectius ciutadans i les universitats valencianes.

Però, si ens centrem en les propostes específiques sobre Falles, podem vore com es reprodueix eixa mateixa articulació de la política festiva en tres pilars.


PROFESSIONALITZACIÓ

La coalició Compromís proposa “potenciar la professionalització de la Junta Central Fallera, especialment en el sector de promoció exterior, mitjans de comunicació, cultura i festejos”. Este es un tema del què alguns hem parlat en conversacions informals i inclús hem deixat reflectit per escrit quan hem tingut ocasió; jo mateix proposava molt recentment una progressiva professionalització en algunes àrees de la Junta Central Fallera a partir del perfil interdisciplinar que suposa el professional de la gestió cultural. Per suposat, entenc que ésta no seria una mesura enfrontada al voluntariat dels actuals membres de la Junta Central Fallera, sino una manera complementària d’aconseguir uns resultats més professionals, una major eficiència dels recursos i una millor promoció de l’activitat de la mateixa JCF.

Igualment, es proposa una “reforma del Museu Faller per a introduir-lo en els paràmetres més avançats de la nova museologia, amb plantejaments més moderns, participatius, multimèdia i pedagògics, i molt especialment orientat a difondre la peculiaritat de la festa fallera entre les persones que visiten València”. És a dir, una reforma atenent a criteris professionals de la museologia i museografia actual. Des d’una perspectiva d’una persona amb una important sensibilitat professional per estos temes, fa molt de temps que s’hauria haver realitzat una reforma integral del discurs i presentació del mateix, però també (i ací no entra el programa de Compromís) d’una reorganització museològica: al meu entendre, s’hauria de dotar del reconeixement administratiu de museu (amb el què no compta en l’actualitat), la designació d’un director amb autonomia de gestió, l’establiment d’un programa d’activitats de difusió, la formalització d’una línea de restauració dels ninots amb la col•laboració del Gremi d’Artistes Fallers, i la implantació d’un programa d’investigació i publicacions, entre altres molts aspectes museístics.

Una altra proposta, que entenc que va en la mateixa línia de la professionalització, és la que planteja “crear la Cavalcada de la Plantà per a sustituïr l’actual Cavalcada del Ninot”. Front a la crisi continuada de la tradicional cavalcada i els intents frustrats per recuperar-la, Compromís per València proposa una cavalcada dissenyada amb una perspectiva professional en la línia dels espectacles moderns de carrer. Reconec que em sembla una proposta arriscada, però que donada la situació actual de la cavalcada seria convenient intentar-ho; s’hauria d’anar en compte possiblement en el seu grau d’intervenció professional, ja que actualment és un acte oficial que compta amb la participació dels fallers i en el que les despeses són mínimes.


INVESTIGACIÓ

El programa polític de la coalició electoral presenta tres propostes lligades íntimament amb la investigació sobre la festa i aplicada a ella mateixa.

Proposa “incrementar les dotacions d’espai, econòmiques i de personal del Centre de Documentació, Informació i Difusió de la Festa de les Falles (CDF)”. Este centre, que va posar en marxa l’actual equip de govern municipal, ha patit des del primer moment importants mancances econòmiques, de personal i d’equipament; a més, es tracta d’un servei que ni l’ajuntament, del qual depèn, ni la Junta Central Fallera han donat a conèixer convenientment i que podria servir com a complement a l’arxiu de la JCF, el qual presenta moltes limitacions per a proveïr d’informació els estudiosos de la festa.

El programa electoral de Compromís per València també inclou la “realització d’un estudi sociològic en profunditat sobre la realitat social de la festa de les Falles a la ciutat de València” que “serviria de base per a la realització d’un Pla Estratègic sobre les Falles de València”. Recentment, des de la Federació de Falles d’Especial, es presentava, amb la denominació de Pla Estratègic, tot un seguit de propostes que anaven encaminades a potenciar turísticament la festa; però este “pla estratègic” no comptava (al menys aparentment) amb cap estudi previ que permetera derivar eixes propostes, ni tan sols amb una misió, visió i objectius clarament establits. Potser siga necessari la redacció d’un pla estratègic per a les Falles, pero este ha de passar necessàriament, no tan sols per la realització d’un estudi sociològic, sino també per l’elaboració d’un estudi econòmic, la formació de taules sectorials, la implicació de tots els actors socials que d’alguna manera (directa o indirectament) participen de la festa i la ciutat, i un amplíssim debat que permeta consensuar quin model de festa volem.

En la mateixa línia, es proposa la “realització d’un estudi en profunditat sobre la incidència de les falles, especialment dels nous materials, en la contaminació de la ciutat”. Sóc partidari que cal afrontar este tema sense complexos; ja fa temps que venim sentit opinions enfrontades al respecte, i inclús demonitzacions d’estudis i propostes, però pense que ja és hora que una societat avançada com la valenciana s’implique en saber el seu grau de contaminació, però no només en quant a la combustió de les Falles, sino també amb el reciclatge de materials, la contaminació acústica i tantes altres coses. La proposta parla d’incentivar “la realització de les falles amb els materials menys contaminants”, però, per què no la realització de campanyes de reciclatge de materials als casals facilitant contenidors específics? O incentivar que, durant la setmana de les falles, totes les comissions de la ciutat posen a l’abast de tots d’almenys dos urinaris portàtils? Són algunes idees.


PARTICIPACIÓ

La festa és participació. Sense la implicació directa com a actors dels veïns i habitants no pot haver un fenòmen festiu; és la participació la que estableix la diferència entre festa i espectacle, i sembla que la coalició Compromís n’és conscient.

Si abans parlàvem de la proposta de substituir l’actual Cavalcada del Ninot per oferir una en la que s’intensifique la professionalització, ara hem de fer resò de la proposta de “crear una nova Cavalcada del Ninot en recollir les comissions els ninots de l’Exposició del Ninot”. Efectivament, entorn a la recollida dels ninots de l’exposició, les diferents comissions falleres han anat establint una mena de cavalcada improvisada, amb disfresses (en ocasions al•legòriques al ninot que van a recollir), càntics i inclús la participació de músics; esta proposta de Compromís podria anar en la línia d’ampliar eixes cavalcades improvisades a les pròpies demarcacions de les comissions, on s’afegirien la resta de ninots que conformen el cadafal a plantar eixa mateixa nit. Al meu parer, una proposta d’esta mena seria interessant, i trobe que desitjable (jo mateix vaig proposar una cosa semblant en alguna conversa informal al si de la meua comissió fa algun temps) sempre i quan no anara en detriment de la improvisació i participació dels fallers; trobe que la festa actual de les falles ha perdut molt de la improvisació festiva, i això és vital per conservar-la viva.

Altres dos propostes parlen de “generar mecanismes d’integració d’immigrants en la festa fallera” i de “potenciar la participació de les dones i dels joves en els llocs de responsabilitat de les comissions falleres i en la Junta Central Fallera”. Estic totalment d’acord en la primera proposta, mentres que he de plantejar els meus dubtes front a la segona. És cert que les comissions falleres han servit com a element integrador en el barri o la ciutat per als nouvinguts, però l’actual individualitat en la vida ciutadana ha fet que la integració en la col•lectivitat no es considere necessària; de fet, en molts barris la gran majoria de veïns no participen de la comissió fallera; els immigrants tenen més complicat integrar-se en una societat aliena, i si les falles actuaren com a element cohesionador d’un barri i implicat amb ell ho tindrien més fàcil; caldria treballar en eixe sentit. Deia que tinc dubtes respecte a la proposta de les dones i joves perquè considere que actualment ja participen en llocs de responsabilitat: ja és habitual la presència de vicepresidentes en JCF i de delegades de sector, i existeix una considerable quantitat de dones implicades en les diverses delegacions; respecte a les comissions, s’ha normalitzat la presència de presidentes i l’arribada a la presidència de persones joves, ja siguen dones o homes. Una altra cosa seria potenciar els atractius que permeteren al més joves apropar-se a les comissions de falla com a espais de convivència, intercanvi i interrelacions personals, amb propostes d’oci allunyades de la cultura del alcohol.

El programa electoral de Compromís per València proposa crear un “voluntariat faller composat per joves amb capacitació lingüística per guiar i assessorar als turistes sobre tots els aspectes de la festa”. Esta proposta, que és certament original en el món festiu i que seria molt saludable per a la projecció turística de la ciutat, em planteja dos importants reticències: per una part, la possibilitat real de comptar amb joves voluntaris per atendre als turistes en lloc de participar activament en la festa (no és el mateix poder participar com a voluntari en la promoció i organització d’un event més restringit com la Fòrmula 1, per exemple, que d’una festa on es té la opció real de participar i implicar-se amb certa quotidianitat) i, per l’altra, l’opinió personal que eixa tasca es podria desenvolupar amb informadors turístics professionals, uns horaris especials i ininterromputs de les oficines turístiques i nous mecanismes que permeteren arribar eixa informació al major nombre possible de visitants sempre de part de professionals de la informació turística.

L’última proposta d’este grup relacionat amb la participació és la de crear “jurats infantils per a la valoració de les falles infantils”. La inclusió d’esta proposta en el grup de participació és perquè retorna als més menuts el protagonisme del què mai se’ls hauria haver llevat, que és la falla infantil. Esta proposta fa molt de temps que està present a diferents espais d’opinió, però els interessos que hi ha darrere dels premis fa que mai ningú s’haja atrevit a dur-la endavant. Fer alguna experiència pilot en eixe sentit potser retornara a les falles infantils l’esperit que les va originar.


ALTRES PROPOSTES

En este text s’han dividit les propostes en eixos tres pilars bàsics en què sembla sustentar-se el model festiu que planteja esta coalició electoral. Però, a banda, Compromís per València fa onze propostes més, la majoria de les quals aborda aspectes que fa molt de temps formen part del debat públic. Estes propostes són les següents:

- “Reforma del Concurs de Falles, amb la creació de premis transversals amb introducció de jerarquia de premis limitada. Possibilitat de deixar premis deserts. Introduir jurats mixtos de persones falleres i no falleres, així com que un percentatge dels membres dels jurats siga elegit per sorteig entre els propis fallers i falleres”. Totalment d’acord; és hora de tractar i reformar la distribució de premis i la formació dels jurats de falles; hauria de donar-se una major importància als premis d’enginy i gràcia i crear eixos premis transversals que permetera dignificar el concurs de falles, alhora que replantejar la conformació dels jurats per establir mecanismes que evitaren els amiguismes i els recels front a les deliberacions.

- “Potenciar noves formes d’exaltació de les falleres majors de València, sense mantenidor o amb mantenidors valencians i en valencià”. És injust per a la societat valenciana fallera no donar la possibilitat d’exaltar a la seua representant en la llengua natural d’una part important dels seus conciutadans, mentres la dialèctica política i l’ordenament jurídic posa el valencià al mateix nivell normatiu que el castellà; a més, comptem amb grans poetes, escriptors, actors i tants altres professionals dels seus respectius sectors que podrien fer un extraordinari paper com a mantenidors. Igualment, nombroses comissions falleres que participen al concurs d’exaltacions de la JCF han demostrat que no és necessària la presència d’un mantenidor per fer-ho dignament. Pense que la Junta Central Fallera hauria de ser pionera en eixe sentit i apostar decididament per la modernització dels actes oficials.

- “Crear una convocatòria regular i operativa de congressos fallers”. Ja fa deu anys des de l’últim congrés faller i la societat valenciana i fallera han canviat molt; si bé no sé si l’establiment d’avantmà d’una convocatòria regular seria convenient, sí pense que és necessària la convocatòria d’un nou congrés faller amb un format totalment operatiu que permeta enfrontar-se als reptes actuals i adelantar-se als futurs.

- “Redinamitzar i reformar el sistema d’elecció de la Falla Municipal, apostant per les noves tendències en l’art faller i creant estímuls per a la participació d’artistes de renom i la col•laboració amb artistes d’altres disciplines”. La falla municipal hauria de ser, efectivament, un “monument singular i diferenciat amb projecció exterior”; hauria d’abandonar la temàtica apologètica amb estètica neutra per apostar decisivament per una renovació estètica i temàtica, de manera que la plaça servira d’espai públic per a la innovació fallera.

- “Potenciar intensivament l’ús del valencià en la festa com a element integrador i identificador”; esta proposta no hauria de ser necessària, ja que l’Ajuntament i la Junta Central Fallera, com a administracions públiques, haurien d’haver-lo normalitzat d’acord amb la legislació autonòmica vigent, però no és així. Una possible eina per a ajudar a eixa potenciació seria una altra proposta de Compromís, com és la “creació d’un concurs municipal de llibrets de falla”, encara que també podria modificar-se la participació econòmica amb el concurs de llibrets de Lo Rat Penat per establir mecanismes de modernització i rigorització d’eixe concurs.

- Relacionat amb l’ús de la llengua pròpia està també la proposta de “potenciar la música en valencià, especialment en l’ambientació del cicle de mascletades”. De manera semblant a la falla municipal, les mascletades en la plaça de l’Ajuntament haurien de servir com a altaveu per a les propostes musicals més actuals del panorama valencià, atenent a la gran quantitat de persones que es concentra entorn a estos esdeveniments pirotècnics.

- “Generar ajudes per a la reconversió de la Ciutat de l’Artista Faller en un districte cultural avançat”. Tots els partits polítics parlen de la potenciació d’este nucli empresarial, però la proposta de Compromís va més enllà incorporant el concepte de districte cultural amb voluntat de modernitzar-lo.

- En una altra proposta, la coalició electoral es compromet a reformar l’Exposició del Ninot, “introduint criteris de qualitat per al concurs, fent que la participació siga opcional i eliminant mecanismes de censura”. En els últims anys s’han fet públics actes de censura o autocensura en els ninots de l’exposició que és necessari evitar per no perdre la verdadera essència crítica de les falles. Tal vegada, això sí, esta proposta siga conflictiva en l’opcionalitat de la participació, atès el risc de reduir en gran mesura els ninots exposats i desvirtuar, en part, la projecció pública de la mateixa.

- “Intensificar els mecanismes d’implantació de la xarxa d’internet i intranet en les falles” i “reforçar la pàgina web de la Junta Central Fallera (...) eliminant la propaganda politicoinstitucional”.

- I, per últim, “recuperar l’Albereda per als concerts de falles i combinar la presència de grups internacionals amb grups locals i en valencià”, permetent recuperar un element desaparegut fa molts anys i que servia com una de les principals activitats nocturnes de la ciutat, obertes a tots.


Amb este text hem tractat de fer un breu i ràpid anàlisi valoratiu del programa electoral de la coalició Compromís per València. En les propostes que presenta, hem detectat que algunes d’elles són inspirades en propostes fetes públicament per persones o col•lectius: la potenciació de la música en valencià és una demanda del Col•lectiu de músics en valencià; públicament s’han exposat opinions al voltant de concurs de falles, cavalcades, i jurats; en debats públics s’ha parlat de la reconversió de la Ciutat de l’Artista Faller; en diverses publicacions s’ha parlat de la professionalització de la gestió fallera, els jurats o l’ús del valencià; i diversos d’eixos temes s’han parlat en debats i fòrums d’internet. L’adaptació i assumpció de propostes ciutadanes enriqueix el programa electoral dels partits polítics, i la proposta de Compromís constitueix un programa coherent i ambiciós.

Només queda comprovar que l’acció política d’esta coalició, en entrar al govern municipal, actue en conseqüència amb estes propostes i que no es convertisquen en paper mullat.



El programa electoral de Compromís per València per a les eleccions municipals a la ciutat de València es pot consultar en l’adreça:

http://es.scribd.com/doc/54310539/Programa-Electoral-Compromis-per-Valencia-val


José Martínez Tormo

divendres, 13 de maig del 2011

PROGRAMA ELECTORAL DEL PSPV-PSOE

COMENTARIS EL PROGRAMA ELECTORAL DEL PSPV-PSOE

Malauradament, el programa electoral dels partits polítics s’ha convertit en una declaració de bones intencions, que en la majoria dels casos solen quedar incomplides per l’aparició de noves o ocultes prioritats, però que permeten al ciutadà conéixer les prioritats de cada partit polític en cas d’aconseguir responsabilitats de govern.
Feta l’excepció que el programa electoral només vincula moralment (perquè de promeses incomplides i d’actuacions no programades està empedrat el camí de la democràcia espanyola des del 1977), els Socialistes Valencians han ampliat les propostes del 2007 i en el programa amb què es presenten a l’Ajuntament de València en els comicis del 2011 han posat l’èmfasi en temes organitzatius, de foment de la participació i de promoció de la festa, encara que moltes d’eixes propostes són enunciats genèrics que en molts casos no tenen una mínima concreció.
D’esta manera, el PSPV-PSOE presenta un model continuista de la festa fallera, que manté els esquemes actuals, obri portes a la participació ciutadana i per a les reformes i/o canvis de major calat (calendari festiu, sistema de premis, elecció de falleres majors de València, composició de jurats…) es remet a arribar a acords amb el col·lectiu faller.
Superada ja l’etapa de cert allunyament cap a un col·lectiu que tradicionalment no ha mostrat massa simpaties amb les forces progressistes, el PSPV-PSOE ha fet un esforç per a trencar vells clixés i defendre les festes i tradicions com a part d’una cultura popular i d’un patrimoni comú que cal promocionar i al qual cal donar suport, com queda patent en el preàmbul del capítol dedicat a festes i tradicions:
“Es obligación de las administraciones contribuir a su desarrollo y velar por su dignidad, equilibrio y racionalidad, de manera que sean un factor de crecimiento cultural, riqueza económica y cohesión social y territorial”.
Ja en l’apartat específic de Falles, el programa electoral socialista subratlla aspectes com ara la integració social, el seu paper com a reclam turístic i l’impacte econòmic i d’ocupació, tant directe com indirecte, que generen en la ciutat.
En este preàmbul citen també la formació dels artistes, encara que sorprenentment després no es traduïx en propostes concretes, a pesar que han sigut els diputats socialistes i el govern de José Luis Rodríguez Zapatero els qui han impulsat una titulació específica de formació professional, que haurà de ser desplegada ara per la Generalitat Valenciana.
Després d’haver fet història amb propostes que en els anys huitanta van portar la modernitat a la falla municipal, el programa del 2011 apunta de nou cap eixa direcció, encara que amb excés de timidesa i moltes precaucions:
“La Falla Municipal debe ser el referente del desarrollo y evolución de los monumentos falleros”.
Per als ciutadans més jóvens i per a aquells que desconeguen eixos antecedents, este concís enunciat els pot paréixer un tant incomprensible, mentre que per als qui van conéixer aquella etapa la proposta (carregada de bones intencions) pot resultar timorata i insuficient.
Una proposta nova en el programa electoral socialista és la que demana una major promoció nacional i internacional de les Falles i aprofitar l’arribada de l’AVE com a impuls per a captar nous visitants. Encara que sense concretar quantitats, també és nova la iniciativa d’ampliar les cobertures de l’assegurança municipal d’accidents de falles.
Allò que en principi podria ser una iniciativa valenta i trencadora (“estudiar y desarrollar un nuevo sistema de concurso para los monumentos falleros y para la elección de categoría”) finalment es queda en una declaració voluntarista d’intencions que no concreta ni la filosofia ni les mesures que pensa desplegar per a aconseguir este objectiu.
De totes maneres, la part substancial del programa està dirigida a potenciar la participació dels fallers en la presa de decisions (elaboració del pressupost de la Junta Central Fallera, assemblees monogràfiques sobre qüestions concretes) i a destacar la funció mediadora del consistori (per a resoldre conflictes entre veïns i fallers, per a elaborar un mapa de casals i envelats amb els seus plans d’emergència, per a millorar la comunicació amb els diferents sectors, per a buscar solucions al muntatge de la il·luminació, o per a simplificar tràmits administratius en permisos o ajudes).
Del programa del 2007 s’actualitzen propostes com ara la creació del Casal de la Festa; promoure estudis, per mitjà de convenis amb les universitats i el Gremi d’Artistes Fallers, sobre nous materials no contaminants en la construcció de falles, i el suport al Centre de Documentació de Falles, i donar suport al sistema de subvencions a les comissions falleres per a monuments, il·luminació i activitats
Si el 2007 el PSPV-PSOE parlava sense embuts de traslladar la festivitat de Sant Josep al tercer dilluns de març, el programa electoral del 2011 és molt més ambigu en este aspecte i deixa la decisió en mans dels fallers. La proposta concreta està redactada en els termes següents:
“Buscar el máximo consenso para los posibles cambios en el programa y el calendario de las fallas. En este sentido, es necesario abrir el debate al mundo fallero, al sector empresarial de la ciudad y al resto de ciudadanos y ciudadanas”.
A pesar de la poca operativitat dels congressos demostrada en el passat, les reticències dels fallers als canvis i la inèrcies cap a una burocratització i una excessiva regulació fins als aspectes més nimis, el PSPV-PSOE considera prioritari convocar un congrés faller per a “afrontar el cambio de funcionamiento, aumentar la participación y la atención a los problemas y reivindicaciones reales de la Fiesta, la elección de las Falleras Mayores y la mayor participación de todos en los jurados”.
La llista de propostes es tanca amb el suport exprés a les escoles de tabal, dolçaina i cant d’estil, la creació d’una escola de vents i guitarres per a la música tradicional, l’organització de tallers per a l’aprenentatge de l’ús segur de material pirotècnic, i la posada en marxa d’un pla d’il·luminació nadalenca que optimitze recursos i reduïsca el gasto d’energia.
En total són 20 les propostes arreplegades en el programa electoral dels Socialistes Valencianes per als comicis municipals del 2011, set més que fa quatre anys, encara que cap fa referència a la promoció i normalització de l’ús del valencià com a llengua pròpia de la festa.
El capítol dedicat a festes i tradicions dins del programa electoral del PSPV-PSOE per a la ciutat de València es pot consultar en: http://www.pspv-psoevalencia.org/actualidad/10686/.

Comentaris al programa electoral de Falles del PP


Comencem l'anàlisi dels programes electorals per a la festa de les de Falles dels principals partits polítics valencians amb les propostes del Partit Popular. Cal recordar que el Partit Popular ocupa la Regidoria de Festes des de l’any 1995 (Alfonso Grau va ser-ne regidor del 1995 al 2003 i Félix Crespo, del 2003 al 2011). El fet que el PP haja dirigit esta àrea en els últims anys fa que en l’anàlisi del seu programa electoral hàgem també de tindre en compte com a referència les propostes amb què es va a presentar a les eleccions fa quatre anys.

El programa electoral de Falles del PP del 2011 l’encapçala la proposta que les Falles siguen reconegudes com a patrimoni cultural inmaterial de la humanitat per la UNESCO:

Estudiar nuevas vías para continuar mejorando el desarrollo y celebración de la fiesta de las Fallas, teniendo en cuenta la cantidad de gente que participa en ellas de forma activa y la de visitantes y turistas que la disfrutan. Nuestro objetivo es obtener el título de Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad, que otorga la UNESCO, como paso previo al planteamiento de nuevas metas culturales, económicas y sociales de la fiesta de las Fallas.

Considerem que la candidatura de les Falles a patrimoni de la humanitat es una iniciativa interessant que hauria de servir per a obrir un debat sobre el model de festa que vol i necessita la ciutat. Però sembla que no s'aprofita esta ocasió, ja que en cap lloc del programa electoral trobem una proposta concreta sobre esta qüestió. Ni tan sols es fa esment dels mecanismes que podrien articular eixe debat i l’establiment del nou “planteamiento” de què es parla (un pla estratègic?, amb la participació de quins sectors?).

En este punt, caldria insistir que en tot el procés per a plantejar la candidatura a patrimoni cultural immaterial de la humanitat és necessari aconseguir la màxima col·laboració entre institucions i el major suport social, evitant disputes i utilitzacions partidistes, com ara la picabaralla entre el PP i el PSOE en el Congrés dels Diputats sobre la paternitat de les mocions de suport.

D’altra banda, els primers passos fets per l’Ajuntament revelaren certs desconeixement i improvisació. Una mostra: els impulsors desconeixien que un pas previ necessari era que la festa de les Falles fóra declarada BIC, un procés molt més senzill i assequible que ningú no s’havia plantejat mai fins ara. Això, de fet, explica el segon punt del programa electoral del PP, que en realitat és una simple conseqüència del primer (tot i que en realitat hauria de ser el pas previ).

Realizar los trámites administrativos y documentales necesarios para la obtención del título de Bien de Interés Cultural de la fiesta de las Fallas por parte de la Generalitat Valenciana, como reconocimiento a su singularidad y trascendencia en la actividad festiva tradicional de nuestra ciudad y su repercusión en el tejido social, cultural y económico.

Hi ha uns altre fets vinculats a esta candidatura que cal considerar, perquè posen en evidència algunes contradiccions del PP pel que fa al patrimoni faller: declaracions retòriques d’impuls que no es corresponen amb mesures efectives de conservació i protecció.

En primer lloc, l’estat del Museu Faller, del qual el programa del PP diu:

Ampliar las dependencias del Museo Fallero, permitiendo una adecuada distribución de ninots y de otros artículos de valor patrimonial que, por su antigüedad, merecen ser disfrutados con mayor comodidad creando una visión global de la historia de la fiesta fallera.

En realitat, este punt no és més que una reelaboració d’una altra promesa (incumplida), que portava el programa electoral del PP del 2007:

Ampliar el Museo Fallero, trasladándolo al actual edificio de Junta Central Fallera, facilitando una visión más cómoda al visitante, ya que el recinto actual reduce su espacio libre cada año, con la recepción de los ninots indultats.

És necessari subratllar que un dels arguments que poden ajudar a aconseguir la declaració de les Falles com a patrimoni cultural és precisament l’existència d’uns mecanismes adequats per a conservar aquells valors que li atorguen especificitat. I en este cas resulta imprescindible l’existència del Museu Faller. Però al mateix temps cal recordar que el Museu Faller no té reconegut legalment l’estatus de museu per la Conselleria de Cultura. Ni tan sols el de col·lecció museogràfica (que, en canvi, sí que té el Museu de l’Artista Faller, que depén del Gremi d’Artistes Fallers). Es tracta d’una responsabilitat de l’Ajuntament de València, que no ha fet res en els últims anys per a solucionar-ho. Recordem que el fet de no tindre l’estatus de museu, per exemple, impedix l’accés a ajudes per a conservació dels béns o a ajudes per a la seguretat.

Un altre element favorable a la declaració de les Falles com a patrimoni cultural és l’existència del Centre de Documentació, Informació i Difusió de la Festa de les Falles, que té com a funció conservar, catalogar i difondre el patrimoni documental (escrit, gràfic, audiovisual) generat per la festa. El PP es fa ressò del centre en el seu programa:

Aportar nuevas mejoras al Centro de Documentación e Investigación de la Fiesta de las Fallas, contribuyendo a mejorar nuestros conocimientos y los de futuras generaciones sobre una fiesta que tiene más de siglo y medio de historia y que su estudio abre caminos a investigaciones de carácter científico y especializado en diversas ramas universitarias.

Sobre això, cal recordar que el programa electoral del 2007 ja parlava de “potenciar” el centre de documentació:

Potenciar el Centro de Documentación e Investigación de la Fiesta de las Fallas, recientemente creado, dotándolo de referencias de todos los documentos publicados sobre las fallas.

Però la realitat és que el centre de documentació, que és de titularitat municipal, té des dels seus inicis un caràcter discontinu, sense una partida fixa en els pressupostos municipals, cosa que dificulta l’estabilitat del projecte.

Un altre exemple de contradicció en el discurs del PP són les propostes sobre els artistes fallers. El programa del 2011 diu:

Apoyar al Gremio de Artistas Falleros escuchando sus propuestas para mantener viva la Ciudad del Artista Fallero, a fin de mejorar permanentemente su entorno y el de las propias naves e incentivar los cursillos de formación de nuevos profesionales de la construcción de fallas y carrozas.

Una redacció que recorda una altra promesa (també incomplida) del programa del 2007:

Ampliar la Ciudad del Artista Fallero, entre las actuales naves y la ronda, lo que permitirá ampliar las instalaciones de los talleres artesanos y potenciar su actividad.

Cal recordar que eixa ampliació promesa no s’ha dut a terme mai i que actualment no hi ha cap pla urbanístic que tinga en compte l’ampliació de la Ciutat de l’Artista Faller.

A més, quan es parla de cursets de formació de professionals, darrere d’esta redacció, el PP es referix a uns cursos de formació d’aprenents dins del Pla de Formació i Ocupació Local. Estos són uns cursos interessants, però que no poden substituir ni solucionar la necessitat d’una formació reglada per als artistes fallers.

En este sentit, si bé el Ministeri d’Educació té pràcticament enllestit el títol superior d’artista faller, correspon a la Conselleria d’Educació desplegar-lo i aplicar-lo en l’àmbit de les seues competències. Doncs bé, el PP valencià no ha fet cap pas previ dels que podria haver fet per a agilitar-ne la implantació: estudiar en quins centres s’oferirà la titulació, anar seleccionant el professorat (de plantilla o contractat) adequat o cooperar amb les universitats valencianes per a desplegar programes d’R+D+i que milloren l’espai professional guanyant en qualitat i competitivitat.

La gestió de la festa centra un altre dels punts del programa electoral del PP del 2011, el que fa referència a la Junta Central Fallera:

Iniciar la construcción de unas nuevas dependencias de la Junta Central Fallera, con el fin de permitir al órgano rector de la fiesta mayor capacidad de gestión y unos medios más acordes con su actividad y el volumen de atención y gestiones administrativas que genera el colectivo fallero.

Sobre això, caldria fer dos observacions. En primer lloc, les referències a la la JCF es mouen en un discurs genèric i poc concret que no planteja cap canvi en el seu model de gestió. Així, no es té en compte la possibilitat d’aplicar noves fórmules complementàries, com ara introduir en el funcionament criteris de la gestió cultural o reforçar la professionalització en certes àrees.

En segon lloc, caldria recordar una altra promesa (incomplida), que el PP va arreplegar en el programa electoral del 2007 i que va anunciar amb bombo i platerets (fins i tot va dir que el lloc ja estava decidit i seria al costat de la Ciutat Fallera):

Crear el Casal Fallero de la Ciudad, que dará respuesta a las necesidades de infraestructura de las distintas Comisiones (con salón de actos para presentaciones y concursos…) que, debido a la gran actividad que desarrollan, precisan de dotaciones de las que carece el actual edificio de la Junta Central Fallera.

En altres casos del programa electoral és difícil avaluar la viabilitat de les propostes per la manca de concreció d’alguns punts. És el cas, per exemple, del que parla del finançament de les comissions de falla, on no es va més enlà d’una redacció poc precisa.

Ampliar las vías de financiación para las comisiones de Falla, en la compra de casales, la plantá de las fallas, la instalación de adornos luminosos y en relación con otros aspectos que permita la legislación vigente.

Hem parlat adés de la necessitat d’obrir un debat sobre el model de festa que es vol per als pròxims anys, impulsat per la declaració de les Falles com a patrimoni de la humanitat. En eixe sentit, resulta decebedor vore com l’única proposta sobre el programa d’actes és la de potenciar els actes protocol·laris, sense pensar en altres festejos que puguen confrmar una oferta atractiva i integradora de veïns i visitants.

Consolidar y mejorar todos los actos de relevancia organizados en torno a esta fiesta, como la Gala Fallera, que se ha convertido en el gran encuentro anual de las Fallas de Valencia. En el mismo sentido, potenciaremos los actos de mayor protocolo como el intercambio de fotografías, la presentación anual de los indumentaristas de las Cortes de Honor y de las Falleras Mayores de Valencia, los actos oficiales de la Junta Central Fallera en San José, la celebración de la Gala de la Pirotecnia y la celebración de la Gala del Artista Fallero en dependencias municipales para su mayor realce.

Precisament, la relació entre veïns i fallers, tan polèmica en els últims anys, mereix atenció en el programa per a esbossar unes declaracions d’intenció que, per a ser efectives, haurien d’anar acompanyades de mecanismes estables de participació de tots els sectors implicats, la concreció dels quals es troba a faltar:

Incidir en la campaña de concienciación de colectivos vecinales y festivos para seguir obteniendo un alto grado de entendimiento entre todos. La campaña Convive las Fallas. Las Fallas son la expresión popular de tu barrio. Acércate a ellas, debe ser la base para potenciar las relaciones entre colectivos de vecinos y de falleros, hacer compatibles las actividades de unos y otros, dar al ciudadano una clara sensación de proximidad y eliminar barreras ante la administración.

Intensificar el diálogo con responsables de seguridad ciudadana para buscar vías permanentes de solución y buen entendimiento, anticipándose a los potenciales problemas que se puedan derivar de la celebración de los diferentes actos, siendo el concepto de seguridad prioritario a la hora de organizar y planificar cualquier actividad festiva.



El programa electoral del Partit Popular per a les eleccions municipals a la ciutat de València es pot consultar en l’adreça http://www.ritabarbera.com/resources/image/PROGRAMA_ELECTORAL_2011.pdf

dimecres, 11 de maig del 2011

El programes electorals de Falles, a examen


Des de fa uns anys, ja és un fet habitual que els principals partits polítics que es presenten a les eleccions municipals a la ciutat de València incloguen en els seus programes electorals un apartat específic dedicat a les Falles.

Davant les pròximes eleccions municipals del diumenge 22 de maig, Bloc Faller creu oportú obrir un espai de reflexió i debat, objectius que marquen una trajectòria començada el 5 d’abril de 2006.

Per esta raó, Bloc Faller oferirà des del dijous 12 de maig una sèrie d’articles en què alguns dels seus col·laboradors habituals analitzaran en successives entregues les propostes electorals per a les Falles dels principals partits polítics valencians.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Pensat i Fet, una revista de resistència sota el franquisme




La revista Pensat i Fet, degana de les publicacions anuals sobre les Falles, va nàixer en 1912 i es va interrompre, degut a l’esclafit de la Guerra Civil, després de 1936. En eixos anys no sols va ser un autèntic bressol de valencianisme i literatura en valencià, sinó que també fou, ja als anys trenta, la primera revista fallera en subscriure les Normes de Castelló signades en 1932.

Per això podria sorprendre que en el seu primer número després de la comtessa bèl·lica, en març de 1940, l’editorial de Pensat i Fet es titulara “En aquest renàixer d’Espanya”. En ell s’afirmava que “la victòria que l’espassa de Franco aconseguí per a Espanya, ha fet possible el reviscolament de velles tradicions, esmortides pel materialisme irreligiós i cínic del marxisme”. D’ací es feia derivar la necessitat d’unir profundament la fe catòlica amb la festa fallera i la seua tradició, a mode d’un “resorgiment moral” sense les quals es creia que les Falles no podrien reviure. Per si havia algun dubte al respecte l’esmentat editorial demanava: “Que el diví espós de la Mare de Deu ens il.lumine a tots i ens preste la seua ajuda en la nostra tasca en pro d’aquesta festa, ritus pagà del foc en afirmació de la fe catòlica”.

Tanmateix, en els anys següents aviat es va comprovar que aquella actitud inicial de Pensat i Fet responia més be a les necessitats i servituds ideològiques de la immediata postguerra, que a una presa de posició sentida a favor del Movimiento Nacional. Així, en uns anys de dura repressió, quan el valencianisme estava sota mínims, la revista degana va saber mantindre la dignitat de la llengua, en part degut a que el règim considerava inofensiu el valencianisme, en comparació amb el catalanisme, i el creia un complement “pintoresc” del dominant i ofegador nacionalisme espanyol. Això, juntament amb el fet que uns dels directors fundador de la revista, Josep Esteve Victòria, haguera sigut executat pels republicans durant la guerra, va servir perquè la revista puguera tornar a eixir amb garanties, mantenint altes quotes de qualitat i d’afirmació valencianista.

En els anys de postguerra Pensat i Fet tingué el mèrit d’oferir una autèntica plataforma d’expressió a l’anèmic valencianisme d’aquells anys, que pugnava per reorganitzar-se després de la desfeta bèl·lica. Es tractava, en realitat, d’un valencianisme de ressistència soterrada front a l’espanyolisme imperial franquista. Pensat i Fet, amb la seua continuada defensa i exaltació de la cultura valenciana, tampoc exempta d’una visió alhora culta i irònica, plural i més oberta de la festa, va promoure la convivència i l’enriquiment de la esquifida comunitat intel·lectual valencianista, que en tot moment estigué a favor de la unitat de la llengua i de la seua normativització, com es pot comprovar tant en els articles publicats en la revista com en els anuncis publicats en valencià o en la simbologia i difusió d’obres que abraçaven un àmbit més enllà del País Valencià.

Ben al contrari que les seues publicacions homòlogues del moment, Pensat i Fet va conrear el rigor històric i l’esquisidesa literària en els seus articles, contes curts i poemes, a més d’una sel·lecta il·lustració gràfica. De fet, fou l’única revista que no va caure en la temptació de la fàcil adulació del règim en moments tant significatis com després de la riuada de 1957, en 1960, quan la néta de Franco fou nomenada Fallera Major Infantil de València o 1964, data dels XXV Años de Paz. Però, a més de representar el valencianisme moderat tradicional, Pensat i Fet també va promocionar el nous representants del nou valencianisme que s’estava ja obrint pas a les darreries dels anys cinquanta. Tant sols cal veure la relació de col•laboradors, on podem trobar noms consolidats com Xavier Casp. Miquel Adlert, Martí Domínguez Barberà, Nicolau Primitiu, Francesc Almela i Vives o Lluís Guarner, junt als Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Ferrer Pastor, Ricard Blasco o Vicent Ventura, entre d’altres.

A més a més, front a la monolítica festa fallera oficial del franquisme, Pensat i Fet fou el primer espai comunicatiu de resistència des d’on començaren a plantejar-se crítiques a eixe model de festa i a defensar un model més flexible i respectuós amb la tradició fallera. I fou, sempre, un espai afavoridor de la normalització i ús de la llengua pròpia i de presa de consciència de la necessitat de recuperar el sentiment d’identitat valenciana a través de la festa. Podem afegir, també, que Pensat i Fet fou tot un exemple del compromís entre l’intel·lectualitat i la festa fallera, un exemple de que el món de l’alta cultura i el món de la cultura popular festiva no havien d’estar separats, sino que es podien enriquir mutuament. Una situació de fructífer diàleg que es trencaria en el tardofranquisme i que encara no s’ha tornat a recuperar, ni tant sols en la darrera etapa contemporània de Pensat i Fet. Probablement, eixe és la principal contribució de la històrica revista a les Falles actuals: haver plantejat i dut a la pràctica el diàleg entre intel·lectualitat i festa, un diàleg i una comunicació que sempre es donaren i que el franquisme i la llarga transició abandonaren. Però sin hom mira cap enrrere i llig les explèndides pàgines del Pensat i Fet se n’adona de que és possible recuperar aquell esperit, una recuperació que sols pot que enriquir la festa fallera i la cultura valenciana.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí






Gil-Manuel Hernàndez i Martí

dissabte, 9 d’abril del 2011

De la brusa al folro polar


Fins els anys vuitanta els fallers i falleres, quan no anaven abillats amb el protocol·lari vestit de “faller” o “fallera”, és a dir, en els moments quotidians de la convivència al casal durant la Setmana Fallera, vestien de particular. Tanmateix, a mitjans dels anys vuitanta es va produir una interessant innovació: posar de moda l’ús de la brusa negra hortolana. Fins i tot alguns intentaren utilitzar-la com a substitut del vestit negre de faller que ja començava a ser objecte d’impugnació crítica per part d’algunes minories més conscienciades amb la necessitat de recuperar la indumentària tradicional, que havia caigut en l’abandonament i, a més, estava perseguida en els reglaments fallers.


La brusa negra aviat va fer fortuna també entre les dones falleres, especialment les més joves, de forma que en pocs anys la brusa (el conegut com blusón, en castellá) es convertí en la brusa fallera. Era còmoda, barata i fins i tot se li podien incorporar els pins o xapetes que també s’havien anat fent populars, alguns de la pròpia comissió, altres de tota mena. També es podia brodar l’escut de la comissió en la brusa, de forma que a començaments dels anys noranta aquella era ja la peça indumentària informal imprescindible dins una comissió durant els dies de la festa gran.


A partir d’eixe moment, que va coincidir amb la progressiva substitució dels uniformes fallers per roba tradicional, i per tant, va coincidir amb el boom de les cases d’indumentària, la brusa fallera va experimentar una singular evolució. Així, alguns començaren a encarregar-se bruses de colors, que en uns anys s’instal·laren en la indumentària informal fallera, fins el punt de que en pocs anys cada comissió optà per instaurar una mena de brusa oficial, d’uns colors i amb uns simbolismes propis de cada falla en qüestió. La moda es va estendre amb rapidesa, tant al cap-i-casal com als pobles. En realitat, esta moda recordava el costum, ja popularitzat en anys anteriors en les festes populars del nord d’Espanya, de les bruses de les penyes, especialment en les festes de caire taurí.


Amb tot, la brusa tenia l’inconvenient de que en hivern hom havia de posar abundant roba sota ella, per tal de no passar massa fred. Roba que després es llevava dins el casal. Però resulta que cada vegada van anar proliferant més els envelats al carrer, amb la qual cosa durant la Setmana Fallera l’activitat social es traslladava a un lloc en mig del carrer sense massa abric, almenys no tant com el que dóna una construcció com un casal. Aleshores es va produir una altra interessant innovació: alguns començaren a adquirir folros polars, que permetien combatre millor el fred del carrer o anar a vore falles al llarg del dia o especialment durant la nit. A més era una peça de roba molt pràctica, fàcil de llevar i posar i adaptable a les circumstàncies. És així com les comissions falleres començaren a adquirir folros polars amb els colors i la imatge identificativa de cada falla, de manera que actualment és una peça molt estesa. Una peça que hom, per exemple, pot vore en gran nombre durant l’acte de la Crida, on en les visites col·lectives de les comissions a l’Exposició del Ninot o a vore falles, fins i tot en les despertades o en actes infantils, doncs els xiquets també les usen prou, tal i com passava amb la brusa. Esta no ha desaparegut de la Setmana Fallera, però cada vegada està més reduïda a l’interior dels casals o com a molt s’utilitza durant el dia. El folro polar, definitivament, ha triomfat i té pinta de que per molt de temps. Una mostra de la pràctica flexibilitat que caracteritza el vestit festiu en les comissions falleres i que no lleva de que s’haja aprofundit el procés de recuperació de la roba tradicional. Esta per als usos rituals d’arrel tradicional; les bruses i, sobretot, els folros, per als usos més moderns i instrumentals. Al cap i a la fi, el que importa es que es tant amb un vestuari com amb l’altre quede clar que el col·lectiu faller vol ser ben visible i reconegut.


Gil-Manuel Hernàndez i Martí

dimarts, 22 de març del 2011

Inventar la música de Falles




No hi ha música de Falles. Tret d’El Faller, del mestre Josep Serrano, i de L’entrà de la murta, del mestre Salvador Giner, no hi ha la música patognomònica de la Festa. La primera, sobretot, l’hem escoltada tantes vegades, en tants llocs i durant tants anys, com a única música identificativa de Falles, que resulta indigesta la melodia i vergonyosa la idea que, en el paradís de les bandes de música i de músics excels, no hi haja una oferta adequada de la música representativa de la seua festa més gran. S’ha fet pública la llista de les peces musicals més interpretades i sentides pels carrers i els casals de la ciutat de València en les Falles del 2010. La llista és oficial, elaborada per la Societat General d’Autors i Editors (la famosa SGAE) a partir de les llistes de repertoris que li van lliurar les bandes que participen en les festes de sant Josep i dels temes que els seus mateixos inspectors sentiren en el territori de la festa. Atenció a la llista: Paquito el Xocolater (peça indispensable en totes les bodes, festes de carrer i revetles populars, quasi sempre, a partir d’una determinada taxa d’alcoholèmia), València (pasdoble amb el qual totes les orquestres acabaven els balls de la plaça o de la sala quan el cap deia «Ara, toquem València i a cobrar»), Xàbia (pasdoble amb el qual, totes les bandes convidades a Mestalla, des de fa anys, ens matxuquen els inicis i els descans de tots els partits de futbol. Des de fa anys! Totes les bandes! Tots els partits!), Amparito Roca, Pérez Barceló, Ragón Falez, Fet a posta (pasdobles que escoltarem per tot arreu en qualsevol celebració tradicional), Ah! i Valencia en Fallas, la cançó que el mateix president de la Junta Central Fallera de València, Fèlix Crespo, acaba d’identificar com (en castellà, per favor), «el himno que la gente ha asumido como propio y lo asocia a la mascletà». Un panorama desolador. Des de fa tants anys! Conten vostés que la major part d’aquestes extraordinàries peces musicals foren compostes abans de l’any trenta del segle passat. Tenen més de 80 anys d’història! I en tot aquest temps... ni una sola aportació a la primera fila de la música fallera? Caldrà reinventar-la? O millor dit... Cal inventar-la?

Des de fa anys, a través de l’Associació Cultural Premi Iaraní que presidisc, que té com un dels seus objectius la promoció d’activitats culturals al voltant de la festa de les Falles, he anant denunciant aquest fet i sembrant la inquietud de crear una musica de Falles. Advertisc que els meus arguments naixen des del desconeixement més absolut sobre qualsevol tema relacionat amb la música, però des de la convicció que, sobre la situació, alguna cosa cal fer. Ja! Crear una música que un dia s’identifique clarament amb la festa de les Falles. D’ací a uns anys. I en pose com a exemple el que, probablement, va passar un dia amb la música dels moros i cristians, la qual hui, tothom, identifica a l’instant. Supose que (per favor, disculpe’m vosté ignoràncies), aleshores, algú va decidir la presència de timbals i dels instruments de vent, que també algú decidiria compassos, ritmes i cadències, les diferències entre les marxes mores i les cristianes. Escorcollant en la història o inventant-se-les, però ací està el resultat, una música pròpia, identificativa, de la qual se senten orgullosos i a la qual, seguint els cànons establerts, els compositors aporten cada any noves obres que s’incorporen al patrimoni musical i a l’estima popular.

Des de fa anys propose, l’última vegada a l’Associació d’Estudis Fallers, l’organització d’un simposi sobre el tema, convidant a participar-hi experts musicòlegs. Per a crear una música fallera. Decidir quins instruments podrien identificar la festa i l’entorn territorial i humà. Quins ritmes, quins compassos, quines cadències (de nou, disculpes!). Arribar a una mena d’acord, principi de protocol o creació de línies bàsiques indispensables de les quals poguera sorgir una música, nova (?), que arribara a tenir gran acceptació popular i on els autors compositors tingueren les bases sobre les quals deixar anar la seua inspiració. Si isquera bé la mampresa, d’ací a uns anys, podríem tenir la música de la nostra festa. Pròpia, identificativa i de la qual sentir-se orgullosos. Com és en la d’ells.

Aquesta mateixa setmana, Josep Almeria, president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, es queixava de tot el que estic dient jo des de fa anys, fins i tot feia la comparació també amb la festa dels moros i cristians. La FSMCV té 40 anys d’existència, agrupa 532 societats musicals (la meitat de les del territori espanyol) amb més de 40.000 músics i 60.000 educands i va i diu ara aquest home: «la promoción y creación de una música fallera podría dar a las Fallas más opciones y riqueza musical en todos sus actos». Aleshores, què estan esperant?


Pasqual Molina

[article publicat en l'edició de la Safor del diari Levante-El Mercantil Valenciano el 20 de març de 2011]

dimecres, 9 de març del 2011

La Cavalcada del Ninot ha mort! Visca la Cavalcada de la Plantà!

Foto: Lázaro de la Peña (treta de www.fallas.com)




En acabar la Cavalcada del Ninot, sempre queda un regust amarg per la progressiva decadència d’un acte cada volta més qüestionat en la seua concepció actual. Any rere any, es repetixen els mateixos comentaris amb lleugeres variacions. Si l’any 2009 el periodista Moisés Domínguez expressava “dudas sobre la gracia del festejo, que sigue dando la sensación de estar anclado y sin demasiados márgenes de mejora”, enguany la seua crònica deia que “la baja calidad de la Cabalgata del Ninot vuelve a poner en duda su futuro” i que “este acto, tal como está concebido, camina hacia su desaparición”.

He seguit la Cavalcada del Ninot de manera intermitent (fins i tot he arribat a participar-hi en la meua etapa de faller en actiu) i admire la passió i el treball que posen en la cavalcada les comissions i fallers que tradicionalment hi ha participat, però és cert que, com a espectador, la visió d’un festeig lànguid produïx un cert desànim.

Caldria repassar la història de la Cavalcada del Ninot (n’hi ha un esbós en el primer volum de L’indult del foc i esperem que algun dia es reprenga el projecte d’elaborar una història completa, però que vaja més enllà de l’acumulació de dades de comissions participants i guanyadores per a contar-nos quina ha sigut l’evolució del festeig) per a comprendre algunes de les causes d’esta decadència.

D’entrada, la pèrdua de la seua funció inicial d’acompanyament dels ninots a l’exposició, però sobretot el ferri control que van exercir-hi les autoritats pel caràcter crític i transgressor que tenia el festeig. Això va incidir de manera directa en el tractament dels temes i en la tria dels continguts, que moltes voltes s’han inclinat cap a eixa endogàmia que tant agrada a alguns fallers i que inunda també molts cadafals que es recreen en aspectes, personatges i anècdotes de la festa desconeguts per la gent i que dificulten la lectura a l’espectador –per no parlar de l’efecte de distanciament i estranyament que això provoca. Per a acabar este repàs d’urgència, també caldria apuntar l’evolució de la mateixa societat i les seues formes d’oci, que no reben de la mateixa manera l’impacte d’una cavalcada ara que fa quaranta anys. Per no parlar de l’intempestiu horari: suportar l’actual Cavalcada del Ninot, amb el fred habitual d’estes dates a partir de les deu i mitja de la nit, és un acte d’heroïcitat.

El cas és que són molts es qui —en veu alta o en petit comité— parlen de la necessitat de plantejar-se quin és el futur que hauria de prendre la cavalcada, però més enllà de les converses informals, poques són les alternatives que es plantegen. En realitat, l’única iniciativa ressenyable va ser la que es va posar en marxa per a les Falles del 2005, amb idea, guió i coordinació d’Hernán Mir i Manolo Sanchis.

Aquella va ser una temptativa de posar al dia la Cavalcada del Ninot, de resultat desigual, però que, al meu parer, apuntava per on hauria d’evolucionar el festeig. Així, l’encert fonamental va ser el d’integrar la falla municipal en la desfilada, desplegant visualment el tema del cadafal i, sobretot, amb l’arribada a la plaça de l’Ajuntament de les primeres peces del monument. Per contra, el llast que va tindre fou la hibridació resultant de combinar la participació de comissions de falla (en un intent de mantindre l’esperit tradicional de la cavalcada, però sense concurs) amb grups professionals de teatre i animació de carrer (a càrrec de Xarxa Teatre i els Endimoniats de Mislata) que tancaven la desfilada.

Però per a les Falles de l’any següent, la Junta Central Fallera convocà les comissions que habitualment participen en la cavalcada a una reunió (l’octubre del 2005) perquè aportaren noves idees i alternatives, però l’immobilisme faller i la manca d’una visió global de la festa es van posar de manifest una volta més i la cavalcada tornà al seu esquema habitual i des de llavors continua el seu camí inexorable cap a la dissolució.

Arribats a este punt, quin camí li queda a la Cavalcada del Ninot? Jo apostaria per la seua reconversió.

D’una banda, caldria substituir l’actual Cavalcada del Ninot per una cavalcada de nou encuny: la Cavalcada de la Plantà, una cavalcada consistent en una festa que celebraria l’arribada a la plaça de l’Ajuntament de les primeres peces del coronament de la falla municipal, i que hauria d’estar envoltada d’elements d’animació de carrer, música, efectes audiovisuals i espectacle pirotècnic que giraren al voltant de la temàtica de la falla. Evidentment, això aniria lligat a la revitalització —també necessària— de la falla municipal. Una festa i un espectacle en el cap de setmana previ a la plantà que fóra més adequat i que, per descomptat, haurien de tindre lloc a un altre horari. Per què no a les huit de la vesprada? De manera que poguera atraure més gent al centre de la ciutat i que acabara abans de les deu de la nit, perquè l’hostaleria se’n poguera beneficiar. En definitiva, un acte obert a tots els valencians i que servira de preludi a la setmana fallera, que ja té el seu final precedit per una altra cavalcada, la del Foc.

Però, d’una altra banda, al mateix temps, la “tradicional” Cavalcada del Ninot tindria una oportunitat magnífica per a reinventar-se, traslladant-se a la vesprada del 15 de març, reprenent el seu caràcter originari i alguns dels seus elements fundacionals: participació de les comissions, vinculació a l’Exposició del Ninot i esperit crític. De fet, l’esbós el tenim ja en les cercaviles espontànies —per favor, no les reglamentem!— que les comissions organitzen tots els anys —i que van en augment— per a replegar el seu ninot de l’exposició. És una oportunitat magnífica per a fer no una sinó 380 cavalcades del ninot, escampades per tot València, on els fallers podrien posar a prova el seu enginy en vestuaris i temàtiques, i que serviria a cada comissió per a arreplegar el ninot de l’exposició i en desfilada festiva portar i presentar el ninot (i la falla) als carrers de la seua demarcació, per a convidar el veïnat a la festa.

Una altra cavalcada és possible. Parlem-ne!


Josep Lluís Marín

divendres, 4 de març del 2011

Discurs de la Presentació de la Revista d'Estudis Fallers


Benvolguts amics i amigues:

En primer lloc vull agrair a la Falla Na Jordana, amb la qual ens uneixen tants lligams, la seua amable hospitalitat en cedir-nos el seu casal per a presentar la nostra REF. Una REF que enguany acompleix 16 anys, 16 números des d’aquell primer de l’any 1994. I com que enguany, tant la REF com l’ADEF han estat molt bolcades amb el món del cadafal, a través de les nostres Converses a La Nau i l’exposició La falla. Un artefacte tecnològic, que fins abril està muntada en la UPV, he cregut que calia començar per ací, retent un xicotet homenatge al cadafal faller. Un homenatge merescut i necessari, tal i com estan les coses en la nostra festa.

I el primer que cal dir és que en el principi fou el foc. Després, este va compartir el protagonisme amb allò que cremava, amb forma de cadafal patibulari i justicier. La falla: el lloc idoni per a la justícia popular simbòlica, ferramenta compensatòria de dominacions i opressions, l'instrument festiu del poble per a llevar-se de damunt els seus grillons i proclamar la potencialitat dels seus poders. I des de llavors la falla fou, essencialment, eixe cadafal plantat enmig de l'espai públic, confluència de fluxos veïnals i nus simbòlic de la sociabilitat i el llaç solidari. Perquè abans que res, la falla-cadafal fou un artefacte cultural que només a poc a poc se va anar revelant com a artefacte tecnològic.

Després van vindre les manipulacions, les instrumentalitzacions, les degradacions, restriccions i reconvencions. Es van succeir en el temps normatives, censures, directrius, controls. Van aparéixer noves temàtiques, destacats artistes, estils emergents, es va improvisar, es va potenciar i va dirigir el canvi, i també se li va refrenar, se li va dissecar i fins a se li va fossilitzar en cànons i ortodòxies. Inclús van progressar les tècniques i sabers, però al final, en el fons, va romandre sempre el cadafal, la falla.

De manera que, ben paradoxalment, a pesar que canvien els modes, les formes, els instruments i protocols per al disseny, realització i execució de la falla, l'essència de la seua condició de cadafal roman. Per això la mateixa condició del cadafal plantat, la seua sola erecció en l'espai públic, és tot un esdeveniment, per molt que siga cíclic i subjecte a permisos i autoritzacions de l'autoritat competent. Al final allò que importa és la continua reencarnació d’un objecte primigeni que no canvia, sobirà del seu territori i per això dreçat en la plaça: el cadafal.

Recentment, des de l’Ajuntament s’ha impulsat la candidatura de l’Espai Cultural de les Falles valencianes a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Una iniciativa transcendental, doncs la possible declaració de la festa fallera com Patrimoni Mundial implicaria el seu màxim reconeixement cultural. De fet, ja en l’any 2002, concretament en el Prefaci del I Volum del catàleg L’Indult del Foc, l’ADEF plantejava la necessitat de considerar tant la col·lecció de ninots indultat com les Falles com a un patrimoni cultural vinculat a la Convenció de la UNESCO sobre protecció del patrimoni mundial. Nosaltres ho teníem ja, aleshores, molt clar, però també teníem clar que una declaració de tal calibre ens obligaria a tots els implicats en la festa a ser rigorosos, impecables i professionals. Que ens obligaria a sumir unes responsabilitats que passen per la cura i protecció dels elements més singulars i representatius de la festa fallera. En eixe sentit, les nostres obres posteriors (els tres volums de L’Indult del Foc, el llibre sobre Vicent Luna, el catàleg de l’exposició sobre la frontera entre art i falles, la monografia sobre el cas Na Jordana) han intentat incidir en la vessant patrimonial de la festa. I el mateix hem intentar subratllar en les diverses edicions de les Converses Les Falles a La Nau, del cicle Falles de Cel·luloide o de la Mostra del Llibre Faller. Per no parlar, clar està dels materials dipositats en la nostra web i, sobretot, de la feina que des de 2005 venim fent en el Centre de Documentació i Difusió de la Festa de les Falles, impulsat per l’Ajuntament de València.

Efectivament, la perspectiva d’unes Falles Patrimoni de la Humanitat es engrescadora i il•lusionant, però també ens obliga a sumir conscientment tot un compromís amb la festa que va més enllà de la seua vivència lúdica, emotiva o sentimental. Ens porta, com he dit, a demanar que totes les institucions que s’impliquen fomenten un treball altament professional de gestió, difusió, promoció i divulgació, par tal de poder assolir l’objectiu. Un objectiu que si s’assoleix ens imposarà noves obligacions, per tal d’acomplir els rigorosos estàndards de qualitat exigits per la UNESCO. Per això la nostra insistència en la investigació, en la recerca, en la documentació, en l’enfocament científic i reflexiu de la festa. Per això també la nostra insistència en la falla com a element essencial i imprescindible front als elements prescindibles o sobrevinguts. La falla i altres elements singulars propis de l’entorn faller, com la pirotècnia pròpia, la literatura fallera, l’ofici d’artista faller, altres oficis artesanals vinculats, la indumentària o els museus fallers. Però abans que res, la falla.

Enguany, estem molt satisfets de tot allò que hem posat en marxa i hem assolit, encara que noves idees i projectes estan ja en els nostres caps. En tot cas no ens cansarem d’insistir en què la nostra vocació és essencialment la de conjuntar la tasca tant dels científics socials com dels artistes que hi ha a l’ADEF, per tal de tindre una visió reflexiva, crítica i transformadora de la nostra festa. I és que, crec que cal aclarir-ho una vegada més: preferim unes falles profanes a unes falles lomanes: preferim llançar les nostres vanitats a la foguera a cremar-nos en la foguera de les vanitats, preferim anar a contracorrent a anar corrents per eixir en la foto, preferim desbordar-nos en la festa a una festa desbordada, preferim unes falles enriquidores a enriquir-nos amb les falles; preferim els amics sincers als amics de circumstàncies, preferim alçar bambolles a sentar càtedra, en suma, preferim menjar gominoles al taller de Paco i Marisa a menjar canapés de caviar en alguna carpa fashion. Encara que si mos conviden, igual mos ho pensem i tot...

Moltes gràcies i Bones Falles!


Gil-Manuel Hernàndez i Martí

dissabte, 26 de febrer del 2011

Arrancapins: 25 anys de falles fetes per la comissió

Falla Arrancapins, La caixa de les sorpreses (1986)

Falla Arrancapins, Llenya al foc! 2010

En març de 2010 s’acompliren 25 anys des que, enllà per 1986, la comissió d’Arrancapins començara a elaborar íntegrament la seua falla. Això no obstant, ja en 1983, amb la falla El Mercat d’Abastos, la comissió havia col·laborat en la construcció del seu cadafal. Una activitat, condensada en 25 falles grans, que amb el temps ha esdevingut un dels signes de la identitat i personalitat diferenciada d’Arrancapins: la recuperació de les falles artesanals i veïnals, amb tota la seua càrrega satírica i d’expressió d’un col·lectiu que, aprofitant la possibilitat de dir el que vol durant quatre dies en un espai públic com és el carrer, expressa les seues inquietuds al marge de premis i classificacions oficials.

Així, des de fa ja 25 anys, a partir del mes de gener el casal d’Arrancapins es transforma en un improvisat taller faller. Prèviament, l’assemblea de la comissió va preparant, a través de diverses reunions, el tema de la falla amb les seues escenes, així com el projecte tècnic i l’esbós. Al començament d’any s’adquireixen els materials, es trauen les ferramentes i la gent es disposa a repartir-se la feina: uns s’encarreguen de l’enginyeria, els plànols, les mides, proporcions i equilibris, altres s’ocupen d’escatar, tallar, serrar i clavar, altres posen el toc artístic o de disseny creatiu i durant vora dos mesos el casal-obrador es converteix en un centre on, cada nit, fallers, falleres i simpatitzants acudeixen per treballar entre martellades, pinzellades i la ingestió dels cèlebres burrets.

Poc a poc les escenes van prenent cos, les planxes i els cabirons conformen estructures i sorgeixen els primers ninots. A mesura que el temps transcorre augmenta la tensió i afloren els nervis i el personal comença a “tindre bou”. Arriba el dia en que comencen les tasques definitives de pintura i presentació. Posteriorment s’enfila la recta final que porta a les vespres de la plantà. El col·lectiu faller, cansat ja però també molt il·lusionat, retoca els detalls i algunes peces comencen a eixir al carrer, ja que no caben al casal. És aleshores que la gent que passa pel carrer se n’adona de que un altre any es produeix el miracle de la falla feta pels fallers i falleres. Poc de temps després el públic comprovarà que els cadafals d’Arrancapins tenen alguna cosa d’especial, i no tant un segell necessàriament experimental o innovador en allò estètic, com la singularitat que dóna la confecció artesana i quasi familiar d’un cadafal on les escenes apareixen marcades per una barreja d’ingenuïtat estètica i agressivitat satírica, molt semblant a les de les falles de l’antigor. La nit de la plantà aquesta singularitat resta definitivament subratllada pel fet que la falla es planta amb la modalitat tradicional coneguda com a tomb, que constitueix un xicotet espectacle per a la vista i tot un moment de nerviosisme entre els components de la comissió.

El mateix procés ha anat aplicant-se, fins i tot des de poc abans de que Arrancapins començara a construir les seues falles grans, en les falletes infantils, concretament des de l’any 1981. De fet ben be es podria dir que l’experiència de fer la falla infantil va contribuir clarament a que el col·lectiu es plantejara abordar la construcció de les falles adultes. En el cas de les infantils la trajectòria ha sigut més intermitent, doncs en alguns anys (1988, 1996-1999, 2006-2007) han intervingut artistes professionals, però en general hom pot comptabilitzar un total de 23 falles fetes per la comissió des de 1981. En eixe sentit Arrancapins ha estat una veritable escola per als més menuts, per a que aquests interioritzaren com a normal el fet que els fallers i falleres d’una comissió es responsabilitzaren a sí mateixos d’allò més important que pot oferir una falla, tant cap a dins com cap a fora: el seu cadafal satíric. I, de fet, les falles infantils d’Arrancapins han compartit amb les grans un tractament compromès de les temàtiques abordades, perquè també amb la candidesa, innocència i simplicitat de la mirada infantil es poden dir grans coses.

En realitat, tot aquest complex i dilatat procés que ha significat la posada en marxa de l’obrador faller d’Arrancapins, no es pot separar de l’anomenada “revolució permanent” d’aquesta comissió, que enllà a les darreries dels anys setanta va decidir fer un pas endavant i apostar per una concepció radicalment diferent del que havia de ser una falla, una aposta que gradualment va anar desenvolupant, per a beneplàcit d’uns, enuig d’altres i sorpresa per a tots. Amb el pas dels anys i, tot i les inevitables erosions que aquest produeix en la generació que va fer possible el canvi, hom comprova que la falla feta a mà en casa pròpia ha quedat com un dels singulars signes de distinció de la personalitat d’una falla que ha hagut de lluitar contracorrent en el darrer quart de segle. Hui en dia potser ja no resulta tan fàcil arrossegar a tot el col·lectiu en una activitat, la de fer falla, que és sacrificada, costosa i esforçada, però al remat tot el món a la comissió, se sent satisfet dels resultats. Especialment els nombrosos visitants que any rere any deixen els seus comentaris en la llibreta que es posa junt a la falla, i que animen al col·lectiu a seguir endavant amb una tasca que té més trets ja d’aventura romàntica que d’una altra cosa. Perquè és ben sabut que quasi no queden comissions que es facen la falla a València, només Arrancapins, Cadis-Rector Femenia (Noscarmientas) i alguna que altra que ho fa de manera intermitent.

En els temps que corren, on les falles es veuen cada vegada més com una simple oportunitat se negoci o com un aparador per a mostrar les vanitats, les falles fetes per la comissió s’han convertit en un rar patrimoni cultural que caldria protegir d’alguna manera. És com, si inserides enmig d’una massa de falles on predomina la mediocritat i la manca d’idees, aparegueren unes flors exòtiques, que enfonsen les seues arrels en la cultura popular fallera tradicional, per a recordar a tothom el que foren i el que podrien ser les falles, una mostra consensuada i apassionada de la creació col·lectiva d’un grup humà que es defineix precisament com a faller perquè posa per damunt de tot la falla, una falla feta entre tots i per a tots, de manera altruista, sense buscar més premi que la complicitat dels somriures al carrer amb fallers, veïns i visitants. Potser uns moments efímers, com la mateixa falla, però carregats de significat i sentit.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí