dimecres, 18 de juliol del 2012

LA CREMÀ DE LES FALLES: 18, 19 o quin dia de març?


Les Falles foren al principi un festeig o acte més dins de la festivitat dedicada a Sant Josep que organitzaven els veïns d’alguns carrers o places de la ciutat de València. Des d’almenys 1740, data del primer document que parla de nostra festa, els col·lectius veïnals d’alguns carrers i places s’atreviren a posar dalt de les tradicionals hogueras uns ninots (també anomenats primigèniament estàtues, efigies o figures) que criticaran els vicis i defectes dels veïns d’eixos espais. Estes fogueres urbanes tenien també el seu equivalent per tota l’horta, i que anaren desapareixent durant tot el segle XIX.

Les Falles es plantaven originàriament durant la matinada del 17 al 18 de març i quedaven dretes només eixe dia fins que arribava l’hora de cremar-les, quan el sol es posava, normalment a les 8 de la vesprada. D’esta manera, les Falles només estaven exposades el dia 18. Per este motiu, este festeig rebia el nom de Falles de la vespra de Sant Josep.

Però el calendari faller començà la seua metamorfosi i en 1871 tenim el primer exemple d’una falla (la de la Plaça de Bous) que canvià el dia de la plantà i cremà al diumenge 19, per ser festiu i atraure. A més visitants que pagaren per entrar al coliseu i fer més ‘caixa’.

A partir d’eixa data tenim uns altres exemples esporàdics de falles que es cremaren el 19 per motius desconeguts (1874, 1875, 1880 i 1884) o perquè les inclemències meteorològiques del temps ho impediren (1873 i 1891). Inclús hi hagué algun cas ocasional de falles plantades tres dies (els anys 1881 i 1887 a la Plaça de Bous).

Esta pràctica intermitent propicià que a partir de l’any 1892 totes les falles es plantaren el 18 i es cremaren el 19, trencant definitivament el refrany de la festa, la vespra i una pràctica fallera que estigué vigent al menys 152 anys. A partir d’eixe any s’establí una nova costum, la que hem conegut fins estos calorosos dies de juliol, i que ens ha durat exactament 120 anys, prou menys que l’anterior i original tradició.


* Este text es una revisió d'un apartat publiclat al llibret de la comissió fallera de Sant Roc de Torrent al 2011.

dimecres, 4 de juliol del 2012

La primera notícia de les Falles

No hi ha unanimitat entre els que han escrit sobre l’origen de les Falles. Però si mirem la publicació Más de 500 años de fallas, ens crida poderosament l’atenció la quantitat d’anys que indica el títol que fa que estem fent falles. Amb este llibre, Soler Carnicer ens fa il·lusionisme i transforma les informacions que ha trobat des del 1497 citant la paraula falla. Estes referències són de falles (fogueres o lluminàries) que es feien com a senyals de llum, com ara la del Micalet.

Tot i ser veritat que apareix citada la paraula falla, estes mencions antigues feien referència a les fogueres que en diverses èpoques de l’any es cremaven per esdeveniments relacionats amb bones notícies referides a la família reial (un natalici, casament, etc.) o de política espanyola (una batalla guanyada, una treva de pau, etc.).

Però la primera notícia que s’ha trobat de les Falles com a festa amb ninots dalt d’una foguera que es cremava la vespra de Sant Josep es un ban municipal de l’any 1740. Curiosament, este llibre ja només citarà les informacions relatives al festeig faller i deixarà de citar les anteriors a fogueres, excepte en el cas que ha confós amb una falla el monument plantat a la plaça del Mercat Central al juny amb motiu de la beatificació de sant Joan de Ribera i que no es cremà.

* Fragment de l'article publicat per Josep Lluís Marín i Javier Mozas al llibret de la comissió fallera de Els Lleons-Poeta Mas i Ros (2012).