dimarts, 29 de juliol del 2014

Falles i gestió de xarxes socials


Fa unes setmanes vaig tindre ocasió d'acudir a la Taula de Serrans, que la falla Serrans-Plaça dels Furs organitza anualment, enguany al voltant de les xarxes socials. Reconec que vaig anar allí a escoltar més que a parlar, i així va ser. Una vegada finalitzada la convocatòria, he reflexionat sobre el tema i m'he decidit a recollir ací unes idees molt generals sobre com gestionar les xarxes socials en l'àmbit faller basades en el meu coneixement i experiència, la informació de les quals pot trobar-se fàcilment a internet; al llarg del text parlaré de les comissions de falla com la base, però òbviament són exportables a altres àmbits, ja siguen de l'associacionisme com de l'administració.


Les xarxes socials conformen marca
La participació de les comissions de falla en les xarxes socials (igual que les empreses) serveix, abans de tot, per a conformar la seua marca i promocionar-la. En este sentit és molt important cuidar la correcta gestió de la imatge en les xarxes, ja que és la sensació que la gent es duga de pròpia comissió la que està en perill. Això s'ha de tindre en compte sempre, inclús quan va a redactar-se un simple tuit.



No sempre és necessari estar a les xarxes socials
Hi ha una idea generalitzada de que s'ha d'estar present a les xarxes socials; jo no opine el mateix, almenys d'una manera rotunda. S'ha d'estar en elles si es creu la seua filosofia, si es té coses que comunicar, si va a gestionar-se d'una manera seriosa i, sobre tot, si es vol interactuar. Una gran majoria de comissions de falla s'aventuraren a obrir comptes en facebook, twitter i youtube però, al poc, han començat a estar buides de contingut perquè, senzillament, no generaven contingut o han deixat de resultar interessants perquè la informació que ofereixen és repetitiva o carent d'interès per al públic en general. Cal pensar-s'ho molt bé abans d'entrar en esta dinàmica i acabar perjudicant la marca.


S'ha de triar la xarxa social en la que es vol estar present
Les xarxes socials són diferents: no és el mateix facebook, que twitter, foursquare, youtube, vimeo, google+ o instagram, per citar les més conegudes actualment. Cada aplicació té uns usos diferents, uns perfils de públics propis i una manera d'oferir informació individualitzada. És necessari conèixer abans les diferents xarxes socials i triar la que més s'ajuste a les necesitats comunicatives; obrir comptes en totes les xarxes marejarà, fraccionarà l'esforç comunicatiu i serà del tot poc operatiu.


Cal una planificació prèvia
Pràcticament abans de tot cal planificar molt l'estratègia en xarxes socials, sobre tot respecte a qui seran els nostres usuaris: volem comunicar als membres de la nostra comissió? Volem comunicar a l'exterior? Una barreja de les dos? Òbviament no és el mateix, i si no es planifica convenientment, podem arribar a casos en què es publique en facebook o twitter documents o comunicacions d'ús intern de la comissió, amb el consequent perill que gent aliena a la comissió acabe enterant-se.
De la mateixa manera s'ha de planificar quin tipus de publicacions es faran: publicacions únicament corporatives?, també de tipus personal dels membres de la comissió?, notícies generals d'àmbit faller?, notícies d'actualitat general?
I en el mateix sentit: quins criteris s'utilitzaran per compartir fotos i estats? I per a retuitejar?


És imprescindible la interacció
Les xarxes socials són maneres de tindre converses online i requereixen, per tant, interacció. Per a això estan dissenyades: per a que la informació siga bidireccional i la interacció continua. Així que és imprescindible contestar tots els comentaris i les mencions que faça la gent que segueix el compte, encara que siga per cortesia 2.0. Ignorar els comentaris i les mencions equival, al món de les xarxes socials, a que no importa res l'opinió d'estos usuaris: exactament igual que en la vida real.


Cal ser capaços de preveure una crisi
Com en qualsevol àmbit de la comunicació, en les xarxes socials és prou fàcil ser víctima d'una crisi de comunicació o de reputació; tant les comissions com els organismes han de preveure l'existència i difusió d'opinions negatives a les seues activitats o accions comunicatives que, mal gestionades, poden derivar en una gran crisi de reputació i marca. En estos casos, la inactivitat no és gens recomanable i necessita d'un protocol ben estudiat que permeta afrontar amb èxit estos riscos; no hem d'oblidar que el que està en ris és la imatge i la reputació de l'organisme.


S'ha de dedicar-li temps
Com en tot, la presència online requereix d'una dedicació important. No hi ha prou amb publicar les actualitzacions de la web: això no és gestionar les xarxes socials; i qualsevol que tinga ja un compte obert a les xarxes no pot gestionar amb èxit comptes corporatius. La gestió de les xarxes socials, com de la comunicació offline, necessita d'algú que puga dedicar un temps mínim a publicar, monitoritzar i analitzar, i que tinga uns coneixements mínims de gestió de comunitats online; està clar que, en este cas, ens movem en l'àmbit faller, però depenent del cas que es tracta seria del tot recomanable delegar-ho en professionals que asseguren un mínim d'èxit o, almenys, minimitzen les possibilitats de crisi i fracàs comunicatiu.


I fins ací algunes idees, molt bàsiques, sobre la gestió de les xarxes socials. Tal vegada es podrien ampliar amb el temps amb altres aspectes a tindre en compte; ho deixe per als comentaris. He fugit de posar alguns exemples de males pràctiques (o d'equivocacions de manual) per a que ningú puga ofendre's; amb eixa decisió el text ha perdut molt de didàctica, però el seu objectiu era només oferir algunes reflexions generals. Amb açò, si voleu, obrim el debat!




José Martínez Tormo
Gestor cultural