En algunes pàgines web podem llegir
que la primera falla es va plantar l’any 1797 a la plaça del Mercat Central: una
reproducció del Colós de Rodes, una de les set meravelles del món antic. De
fet, la Falla
del Mercat Central, que actualment té el número 1 del cens de comissions de
València, diu que és continuadora d’aquells que van plantar esta figura.
En realitat, segons conten les
cròniques de l’època, esta reproducció en cartó pedra i fusta del Colós de
Rodes (pintada en color bronze i amb una alçària de 16 metres ) es va alçar
dins dels actes i festejos celebrats al cap i casal per a commemorar la
beatificació de Joan de Ribera, i només va estar exposada els dies 26, 27, 28 i
29 d’agost, després dels quals va ser desmuntada.
És a dir, que ni es plantà en març,
ni el marc de la festa de Sant Josep, ni, molt menys encara, es va cremar. Per
tant, difícilment podem aplicar a esta figura el nom de falla (paraula que originàriament tenia el significat de
‘foguera’). El colós que ens ocupa es tractava d’una de tantes figures grans
que s’erigien a la ciutat de València amb motiu d’alguna celebració. A tall
d’exemple, recordem algunes de les figures abillades de llauradors que, ja més
modernament, sufragaren es comerciants del carrer de Sant Vicent amb motiu de la Fira de Juliol, com ara el
Tio Nelo (1900) o la parella Nelet i Quiqueta (1904).
Pel que fa als encarregats de
sufragar-ne la construcció del colós, la documentació que es conserva en
l’Arxiu Històric Municipal de l’Ajuntament de València diu que va ser el cos de
botiguers d’espècies de la ciutat qui la va pagar. En realitat, la primera
referència que es conserva en la premsa d’una falla plantada a la plaça del
Mercat és de l’any 1864. I la següent, del 1872. Per tant, és difícil establir
que hi ha un continuïtat entre la comissió formada pels botiguers de 1797 (que,
en tot cas, no van plantar una falla) i la posterior Falla del Comerç, ja de
final del segle xix.
De moment (fins que aparega nova documentació) la
plaça del Negret (abans plaça de Calatrava) és el lloc més antic identificat on
encara continuen plantant-se falles, l’any 1849, tot i que, com passa en totes
les comissions de falla de l’època, no hi ha hagut una continuïtat total de
l’activitat fallera en este emplaçament.
* Fragment de l'article publicat per Josep Lluís Marín i Javier Mozas al llibret de la comissió fallera de Els Lleons-Poeta Mas i Ros (2013).
Entrades
