Les Falles: segrestades pel poder?

(La revista El Temps, en el seu especial sobre el 9 d'Octubre, m'ha demanat, responent a la pregunta que proposa, una xicoteta reflexió sobre les Falles, reflexió que ací us deixe per si us és d'interés)

Tota festa gran és susceptible de ser segrestada pel poder. I quan diem “segrestada” ens referim a que pot ser instrumentalitzada, usada i manipulada pel poder en el seu propi benefici. Caldria afegir que no ens referim només al poder polític, que és prou evident, sinó també a altres poders, com l’econòmic, el mediàtic o el religiós. En el cas de les Falles, aquestes porten segrestades pel poder des que es convertiren en la festa màxima del cap-i-casal. Abans, quan les falles humils de placetes i cantons es dedicaven a fer crítica dels poderosos o a fer sàtires que eren mal vistes des de les estructures dominants, el poder local intentava censurar-les o fins i tot eliminar-les. Quan aquest poder se n’adonà de que no era fàcil, va trobar molt més rendible aprofitar-se de la festa per a reconfigurar-la amb nous continguts consubstancials al manteniment de l’status quo. I així es va iniciar el llarg segrest de la festa fallera, tal i com ha passat amb les altres grans festes del món.

El problema és que té igual que el poder siga de dretes o d’esquerres, perquè l’operació de segrest i control és, en el fons, la mateixa: posar la festa al servei del que mana. En el cas de les Falles, primer la Monarquia, després la República, després la Revolució, després la Dictadura franquista i tot seguit els diversos governs democràtics, tots han intentat instrumentalitzar la festa. El problema és que el franquisme deixà una gran empremta que sols lentament s’ha anat reorientant, i encara ara s’està en eixe lent però visible procés. En realitat, avui en dia les falles estan molt més segrestades pels poders econòmics i empresarials que pels poders polítics, pels nous rics i pels valors neoliberals imperants, per les estratègies expansives de l’industria de l’oci i pel propi èxit popular de la festa, capaç de generar els suficient riscos en matèria de seguretat, sostenibilitat mediambiental i convivència social com per a encendre la llum d’alarma. Però, així i tot, caldrà finalitzar dient que les falles, tot i que poden estar segrestades, no estan mortes ni esgotades, perquè al llarg de la seua història sempre s’ha mantingut viu, feble però tangible, el seu eix principal: la capacitat de sorprendre i fer possible qualsevol cosa, un tret que al capdavall és el que defineix la pròpia festa com a fenomen social.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí