Les Falles foren en els seus inicis un festeig
més dins de la festivitat dedicada a Sant Josep que organitzaven els veïns. Almenys des de l’any 1740, data del primer
document que parla de la nostra festa, els col·lectius veïnals d’alguns carrers
i places de la ciutat de València plantaven les falles durant la matinada del
17 al 18 de març, i les cremaven quan el sol es ponia, que normalment en eixa
època de l’any era a les huit de la vesprada. D’esta manera, les falles només
estaven alçades tot el dia 18 de març i els actes realitzats per la comissió
fallera formada a l’efecte (despertà,
cercavila i concerts de bandes de música) tenien lloc al llarg d’eixe mateix
dia. Per este motiu, este festeig rebia el nom de falles de la vespra de Sant Josep, confirmant el refrany valencià que
diu “De la festa, la vespra”.
Esta pràctica prompte començà a patir una metamorfosi que durà dos dècades.
En l’any 1871 s’inicia este procés,
ja que una de les falles projectades, la de la plaça de bous (promoguda per
l’empresa privada que la gestionava eixe any), decidix de manera unilateral
canviar el dia de la plantà i cremà al diumenge 19 per ser festiu i així atraure més valencians i
forasters que pogueren pagar per entrar a vore la falla i participar en els
actes programats. La resta de falles plantades eixe any continuaren la tradició
de la cremà el dia 18.
Cremà de la falla Na Jordana-Burjassot de 1888. Quadre de Manuel Sigüenza
Este experiment de traslladar la cremà
es va posar en pràctica almenys huit dels vint anys
que seguiren a este primer, aplicant diferent casuística segons el
context, però sense que curiosament tornara a coincidir el 19 en diumenge. El vent i la pluja va fer que almenys dos falles de
les plantades en l'any 1873 es cremaren el 19, mentre que en 1874 i 1891 totes
les falles van haver de romandre ambdós dies per la mateixa causa. La resta d’anys
són només casos aïllats dins de la tònica general que una falla estiguera plantada
un dia més, com en 1875, 1881, 1880, 1884 i 1887.
Esta pràctica intermitent d’ampliar un dia de festa propicià
que a partir de l’any 1892 totes les
falles es plantaren el 18 i es cremaren el 19, trencant definitivament una
pràctica fallera que estigué vigent durant més de segle i mig. A partir d’eixe
any s’establí un nou costum, el que hem conegut fins ara, i que ens dura, de
moment, 120 anys, prou menys que
l’anterior i original.
* Fragment de l'article publicat per Josep Lluís Marín i Javier Mozas al llibret de la comissió fallera de Els Lleons-Poeta Mas i Ros (2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada