dimecres, 15 de novembre del 2006

El fracàs de l'ofrena papal


Passada ja la ressaca del viatge del papa caldria preguntar-se pel fracàs de l’Ofrena especial que els fallers i falleres tributaren al papa, ofrena que, hem de recordar, va organitzar l’Arquebisbat de València a instància del sector opusdeista i amb la complicitat institucional de la Junta Central Fallera. I hem dit be, parlem de fracàs, un fracàs que està ben lluny de la retòrica grandiloqüent de tall nacional-catòlic emprada per la delegació de Mitjans de Comunicació de Junta. No hi ha més que mirar-se les seues “informacions” sobre l’esdeveniment, per copsar la burda manipulació ideològica que feia proclamar que “el pueblo valenciano se vuelca con el papa”, que tot el “mundo fallero se vuelca con la ofrenda del papa”, o barbaritats del tipus com dir que el papa és el “representante de Dios en la tierra”. Quasi res porta el diari!. D’entrada ja és absolutament inadmissible que una delegació de mitjans de comunicació d’una ens públic i municipal pagat per tots els ciutadans faça eixes declaracions teològico-confessionals, amb una absoluta falta de respecte pels als no creients o creients en altres religions. En tot cas, la retòrica emprada recorda massa a l’utilitzada en altres temps no tant llunyans pel règim que posava sota pal·li al dictador gallec.
Però tornant a l’Ofrena especial, diem que ha estat un absolut fracàs per vàries raons: en primer lloc, perquè quasi més d’un terç de les comissions no han assistit a la mateixa; en segon lloc perquè ha sigut un simulacre d’Ofrena feta a ple sol, sense protagonisme dels fallers i falleres, i en condicions materials i climatològiques lamentables, la qual cosa demostra que el col·lectiu faller ha tornat a ser instrumentalitzat com a simple comparsa per als fastos on els veritables protagonistes eren les grans autoritats i el propi papa. És més, direm que el col·lectiu faller ha estat novament utilitzat de manera obscena, per demostrar que el món de la festa estava amb els plantejaments ideològics conservadors i fonamentalistes que s’amagaven en la convocatòria de la Trobada Mundial de les Famílies. I encara més, es tractava de que la presència del col·lectiu faller “demostrara” les inequívoques virtuts catòliques i festives del govern municipal i de la Generalitat en el seu peculiar supermuntatge electoral sufragat per tots i totes. Perquè no desfilaren també representacions dels moros i cristians, dels carnestoltes o dels bous de carrer davant el papa, si es tractava de mostrar la presència de les festes valencianes?
Però encara hi ha un tercer factor, més contundent, que il·lustra l’estrepitós fracàs de l’ofrena papal. Com a mostra un botó: hui mateix, en les pàgines del diari 20 minutos, es dóna noticia de les protestes de vàries comissions que foren ubicades després de l’Ofrena en un lloc sense pantalla ni altaveus. Segons el diari citat, la majoria de comissions optaren per anar-sen d’alli a casa: «Fue desastroso, estuvimos casi una hora concentrados porque nos citaron a todos al mismo tiempo y después de toda la sudada que nos pegamos, no se veía nada», comenta la presidenta de la falla Nau-Bonaire, Beatriz Gomis. A més, prosegueix el diari, «durante el desfile, no paraban de pasar cerca coches oficiales y nos hicieron caminar por el palacio de las Artes y por detrás de las gradas, con lo que prácticamente no se nos veía ni a nosotros ni a la Virgen». Fins al punt de que ara “varias fallas estudian plantear una queja en la próxima asamblea de presidentes.” El problema és que, més enllà de que hi haguera fallers i falleres que a títol personal vullgueren anar a vore al papa, a ningú amb poder en JCF se li va passar pel cap el que de més important té l’Ofrena de Flors a la Verge que se celebra en les festes falleres: i és que es tracta d’un acte on el protagonisme absolut és del col·lectiu faller. En realitat és un acte per a que el món faller mostre el seu orgull identitari davant de tot el món, mitjans de comunicació inclosos, sense cap interferència. Per tant, quan es pretén que un acte tan important per al col·lectiu es convertisca en un afegit secundari i descafeïnat d’un acte religiós de masses, el fracàs està assegurat, i damunt no col·labora en res a difondre la imatge de la nostra festa, que és quelcom qualsevol cosa excepte religiosa en el sentit tradicional que tenia la visita del papa. Dissortadament, el que va tindre la idea de l’ofrena papal desconeix totalment el sentit i el valor que té l’Ofrena real per a fallers i falleres. I si ell ho desconeix, algú li podia haver assessorat en un altre sentit. Potser, si volien oferir-li un bon regal al papa i de pas difondre les nostres festes li podien haver escenificat una gran processó del Corpus i tot el món haguera eixit guanyant. Però no es tractava d’això, sinó d’utilitzar a les falles per posar la “nota de color” amb un increïble menyspreu per la pròpia idiosincràsia de l’acte de l’Ofrena. Al remat, la cosa ja és aigua passada, però hauria de servir d’exemple per no tornar a repetir les mateixes errades en el futur. Recorde-m’ho, la feta de les falles és de tots, de creients i no creients, de dretans i esquerrans, de rics i pobres, de gays i heteros, de valencians d’origen i d’adopció, és de tots els ciutadans i ciutadanes. Afortunadament és plural i no ens mereixem, els fallers i falleres, que cap causa, ni tan sols aquella amb la qual simpatitzem, servisca per a utilitzar-nos com a moneda de canvi en les mangarrufes i chiringuitos dels poderosos. A vore si aprenem d’un vegada...
Gil-Manuel Hernàndez i Martí
[publicat originalment el 17 de juliol de 2006]