dimecres, 15 de novembre del 2006

El debat dels premis de falla


El debat sobre els premis a les falles no és un debat nou. Des de fa anys, en diversos fòrums, taules redones i publicacions s’han pogut escoltar de manera recurrent veus que manifestaven públicament la insatisfacció davant del sistema actual tant per part de les comissions com dels artistes fallers. La novetat és que ara, per primera volta, la Junta Central Fallera es fa ressò d’esta situació i presenta una proposta concreta de canvi.


Fins ara, la part d’esta proposta de la JCF que més ha centrat l’atenció dels mitjans de comunicació és la que fa referència a la instauració d’un premi extraordinari de la secció especial. Sembla lògic, atenent la projecció mediàtica que en els últims anys han assolit les falles d’especial i els elevats pressupostos que hi dediquen les comissions d’esta secció. Ara bé, este nou premi no deixa de ser una resposta concreta a una situació conjuntural que podria variar en un futur i que, a pesar de la seua aparent incidència, afecta únicament un grup reduït de falles sobre el total de comissions de la ciutat de València.


El problema és que el debat —legítim— sobre els premis d’especial amaga el que és l’autèntic debat de fons: el de la reforma dels premis en totes les seccions, que afecta el conjunt de comissions i artistes. I este sí que pot ser un canvi significatiu en un model de premis vigent durant més de 100 anys (els que premien la falla en conjunt) i més de mig segle (els d’enginy i gràcia). Uns guardons que en el moment que s’instauraren responien a un moment puntual de la festa fallera i a una política concreta per part de les autoritats municipals de l’època, destinada a impulsar uns determinats valors en les falles mitjançant el reforç dels premis.


Però és que, a més del descontent que el sistema de premis genera entre les comissions i els artistes fallers, destinataris directes i indirectes dels guardons, s’ha de tindre en compte un altre aspecte que el model actual obvia: la complexitat a què ha arribat l’elaboració de les falles i la intervenció d’un gran nombre de professionals en les diverses fases creatives i artístiques, la transcendència dels quals entre el públic és cada volta major i també mereix un reconeixement en forma de premi.
Amb l’objectiu de donar resposta a eixa situació, el juliol passat vam presentar una proposta per a substituir l’actual sistema vertical i jeràrquic de premis dins de les seccions per un altre de tipus horitzontal i temàtic, que, inspirant-se en el model del cinema, establia tres premis en cada secció per a reconéixer els diversos treballs del procés creatiu de les falles (modelatge, pintura, composició, fusteria, guió, sàtira o enginy i gràcia, versos explicatius, innovació...), a banda del premi a la millor falla en conjunt. Un increment de guardons temàtics que es veia compensat per la reducció a tres dels premis de secció a la millor falla.


D’aquell plantejament inicial, la proposta del regidor, tot i reflectir una estimable audàcia política, recull només alguns apartats: innovació, risc i atreviment (en lloc de composició), i enginy i gràcia (reduït este últim a només un premi). Evidentment, es tracta d’un avanç respecte al sistema actual i obri la porta a una reforma progressiva del sistema de premis. No obstant això, es tracta d’una proposta perfectible i oberta al debat.
D’entrada, els nous premis específics que es puguen implantar són compatibles amb el manteniment dels actuals premis d’enginy i gràcia. En tot cas, caldria insistir en la idea de reduir el nombre global de premis a la millor falla de cada secció, ja que el prestigi dels premis no els dóna el fet d’atorgar una gran quantitat de guardons, els últims dels quals tenen en realitat molt poca entitat. Això permetria ampliar també a tres el nombre de premis (o un premi i dos accèssits) atorgats en les noves modalitats, amb la redistribució econòmica consegüent. A més, resulta difícilment comprensible l’eliminació dels segons i tercers guardons d’enginy i gràcia en cada categoria, justament quan s’estava lluitant perquè tingueren el mateix estatus i dotació econòmica que els premis de secció, en una tasca de conscienciació duta a terme gràcies, entre d’altres, al treball de les comissions agrupades en la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia.


D’altra banda, resulta un tant difusa la denominació del premi al “risc i atreviment”, que potser seria millor atorgar a la millor composició, ja que una distribució original i interessant dels volums i les peces que integren una falla no té perquè ser necessàriament “arriscada” o “atrevida” des del punt de vista de la física i la gravetat. En tot cas, el risc i l’atreviment són valors que no s’haurien de circumscriure al terreny de l’equilibri, sinó ampliar-los al terreny conceptual i de les idees.


Per últim, la instauració d’un premi a la innovació en cada secció planteja un cas que també pot donar-se amb els altres guardons temàtics: el fet que en algunes seccions el jurat puga tindre dificultats per a atorgar un determinat premi perquè no trobe falles que en siguen mereixedores. Però esta circumstància no hauria de resultar cap problema, ja que, amb el nou sistema, els premis no s’haurien d’atorgar de manera obligatòria. De fet, declarar en ocasions desert un premi no és cap demèrit, sinó que moltes voltes reforça el prestigi i l’ excel·lència aconseguits per un guardó.


Això ens du a una altra qüestió de fons present en qualsevol modalitat per la qual s’opte i que no cal deixar de banda en el debat actual: la necessitat que tota modificació vaja acompanyada d’un mecanisme de selecció dels jurats que garantisca la seua qualitat, com també una representació plural que reflectisca les diverses tendències i corrents de l’art faller. Sols així s’aconseguirà el doble objectiu que ha de complir qualsevol sistema de premis per a les falles del segle xxi: donar resposta a la legítima aspiració de les comissions a vore satisfets els seus anhels de premi, però també reconéixer el treball especialitzat dels professionals de la construcció de falles i el creixent interés de les comissions per les diferents vessants creatives i artístiques que comporta una falla. Tot, amb la intenció última de crear una major cultura de falla entre els fallers i el públic en general.


Gil Manuel Hernández, Josep Lluís Marín, Lluís Mesa i Javier Mozas

[publicat originalment el 27 de setembre de 2006]

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Desenganya't

De tot el que vareu escriure, només em quede en el darrer paragraf. ELS JURATS.
Mentres siguen triats de la mena que hui es fá, tot el que somieu... i que somíe, no val per a res. Amistats, rel.lacions dels presidents de les falles visitades, "amateurisme faller" (a l'hora de jutjar), rivalitats (falleres i personals)etc. Només tenen un jurat en condicions, i en quines condicions... les seccions mes ALTES, no les més importants per que per a falles com la meua, el que fem amb el nostre treball el considerem TANT IMPORTANT com el que fan altres a base d'esponsoritzacions, que quan s'acaben, apareixen a les nostres seccions. No hi ha res a fer. Un amic artiste em va comentar que va eixir espantat de la reunió de preparació dels Jurats a JCF/Gremi. Va escoltar com des-de la presidència van dir als nous jurats:"VOTEU LA FALLA QUE MES GRÀCIA VOS FASSA... NO ENTREU EN VALORACIONS PICTÒRIQUES, ESCULTÒRIQUES, ETC... LA QUE MÉS GRÀCIA VOS FASSA". No hi ha sol.lució.
Jo propose l'utopia, CAP PREMI A LES FALLES, com a molt UN PREMI per a cada Secció. I s'han acabat les històries.

[publicat originalment el 27 de setembre de 2006]

Anònim ha dit...

A la mierda las fallas y los falleros

La falla que debería de llevarse el primer premio de todas las secciones ... es la que no se plantara, la que no existe .

[publicat originalment el 18/10/2006]

Anònim ha dit...

A GILMAN DE ANTIFALLER DECLARAT

De acuerdo ! .
Eliminaré aquellas palabras que puedan ser consideradas como insultos a colectivos ( nunca han sido a personas en concreto ) .
De hecho, me propongo abrir un diálogo sobre si las fallas actuales son realmente una fiesta o más bien el mayor barullo que pueda vivir una ciudad, sólo por detras de los atentados del 11-S en Nueva York o los del 11-M en Madrid, que supongo que debieron de ser más impactantes para aquellas ciudades que incluso las fallas .
Ahora usaremos solo las buenas palabras, unidas a las razones y a los argumentos, dicho de otra forma, usaremos el cerebro, y dejaremos de un lado los sentimientos, el corazón .
Primero empezaré siendo yo solo el que escriba, no creo necesario inundar el foro con 2 docenas de personas más con las mismas ideas .
Segundo, pido disculpas de antemano porque usaré sólo el castellano, ya que es mi idioma paterno ( el valenciano es materno ), y en la época en que recibí la enseñanza, sólo se instruía en castellano . El valenciano tuve que aprender a escribirlo después de muerto Franco, con mis propios medios, y como pudiera ser que cometiera algún error ortográfico, prefiero no arriesgarme a que me llamen "antivalenciano" por un acento grave en lugar de uno agudo .
Tercero, he observado que los mensajes están limitados en tamaño, así que con su permiso, usaré 2 ó 3 mensajes si es necesario, y además de exponer mis teorías y mi experiencia, trataré de ceñirme también al tema del que trate cada "post" .

[publicat originalment el 21/10/2006]