dimecres, 15 de novembre del 2006

Falles, festes i participació ciutadana


La dimensió pública i cívica de les Falles ha cobrat una nova perspectiva ens els últims anys al cap i casal. La política de subvencions mampresa per l’Ajuntament, amb ajudes a les comissions de falla destinades a sufragar part del cadafal i la il·luminació; la creixent ocupació, en ocasions abassegadora, del carrer i els espais públics per part de les comissions falleres, i la progressiva consideració patrimonial de les Falles com a bé cultural, són elements que posen sobre la taula la necessitat d’abordar l’articulació entre la festa de les Falles, les institucions i el conjunt de la ciutat. Prova d’esta nova realitat és el fet que en les passades eleccions municipals tots els partits polítics inclogueren en els seus programes electorals un apartat dedicat a les festes i, en concret, a les Falles. Però en pocs casos es plantejava una formulació global de les festes com un espai que poguera ser compartit per tots els ciutadans.


De fet, l’estructura i l’organització actuals de les Falles encara responen a una manera de fer festa més pròpia d’altres èpoques en què les relacions de veïnatge eren l’element que aglutinava un grup de persones alhora de desenvolupar la seua activitat festiva i, per tant, el carrer que compartien era el seu marc natural. Però les formes de socialització han canviat molt en els darrers anys i les afinitats en un grup de persones vénen marcades més aïnes per altres tipus de relacions o elements compartits, més enllà del simple fet de ser veïns. D’esta manera, hi ha molts fallers que militen en comissions que no són les del carrer on viuen —el cas més clar seria el de moltes comissions de la Ciutat Vella— i que s’apunten a una falla en funció d’altres elements (amistats, família, afinitats de tot tipus).


D’altra banda, hi ha l’excés de zel reglamentarista, que imposa una concepció de la festa exclusiva i excloent, amb una clara reminiscència de la voluntat de control per part de l’autoritat —qui encara tutela la creació de les comissions de falla. Tot plegat fa que s’establisca una identificació errònia i exclusiva dels fallers només amb les persones censades en comissions, quan la realitat és més complexa: amb molts “festers no fallers” adscrits a les comissions i, en canvi, molts “fallers de fet” que estan fora de les comissions perquè no se senten identificats amb el model oficial. Així, cada vegada està més estesa la pràctica de fer i cremar una falla per part de col·lectius ciutadans diversos. Pense en la falla plantada pels alumnes de la Universitat Popular de Russafa (deliciosa i molt més fallera que molts dels “monuments” pagats per algunes comissions), la falleta “silvestre” del carrer de Maties Perelló, la del Casal Jaume I de la Malva-rosa, la falla de Salvem l’Horta de Benimaclet contra la construcció de la ronda nord l’any 2001 o, ja remuntant-nos a la dècada dels vuitanta i noranta, la falla pacifista de Benicalap (un projecte del Casal de Joves del barri, que aglutinava una desena d’associacions veïnals, joves, culturals, feministes, solidàries i progressistes) i la falla alternativa del Col·lectiu Joves de Meliana, experiències estes últimes tristament oblidades i que gaudiren en el seu moment de certa continuïtat. Curiosament —o no tant— estes iniciatives constituïxen clars exemples de la vitalitat i vigència que poden tindre encara les falles com a instrument per a expressar idees i crítica. I de com es pot fer festa sense necessitat de premis, reglaments, macrodesfilades o revetles-botellot. També sense necessitat de pressupostos milionaris. I paradoxalment, es tracta d’iniciatives dutes a terme per persones que no encaixen en el model oficial d’esta festa i que, fins i tot, serien titlades d’“antifalleres” per molts “benpensants”.


Al remat, subjau la necessitat d’una concepció de la festa més oberta, participativa i plural, que permeta unes falles més “cíviques” —si se’m permet l’expressió en un sentit lax—, en les quals es puguen sentir inclosos sectors més amplis de ciutadans que no amb les Falles actuals. El problema és a qui correspon prendre la iniciativa. No sembla que la Junta Central Fallera, un organisme que, tot i els recents intents per actualitzar l’estructura i organització de la festa, es veu per definició abocat quasi en exclusiva a la gestió diària, haja de ser el fòrum més adequat per a posar en marxa este debat.


Certament, es troba a faltar un òrgan de reflexió institucional on es puguen abordar aquestes qüestions. I moltes més, com ara la sostenibilitat de les Falles, les difícils relacions amb el veïnat, la salvaguarda del patrimoni o les propostes de canvi del calendari faller, entre d’altres. L’intent de (re)pensar la festa de les Falles en totes les seues dimensions demana tenir en compte tots els sectors implicats —que, com hem dit, són molts més que els fallers “de dret” o militants— i posa de manifest la necessitat de constituir una mena d’“observatori faller” on estiguen presents tots els sectors vinculats directament a la festa (Junta Central Fallera, artistes fallers, comissions...), però també altres representants de la societat civil que hi tenen relació (associacions ciutadanes de tot tipus, organitzacions empresarials, Universitat, mitjans de comunicació, Consell de la Joventut, estudiosos) que faça de laboratori d’idees per a les Falles.


En realitat, tota reflexió i iniciativa cap a un model de festa més integrador hauria d’estendre’s al conjunt de festes del cap i casal: tant pel que fa a les celebracions de caràcter religiós, a fi que aconseguira una vertadera projecció global —moltes voltes la que han aconseguit fins ara ha sigut a pesar de la desídia de les autoritats—, com a la resta de festes, que haurien de desenvolupar el seu caràcter cívic. I és que qualsevol proposta en este camp s’hauria d’inserir en una reformulació global i més àmplia del calendari festiu de la ciutat de València, que demana noves vies de participació i d’encaix amb les noves realitats socials i culturals.


Josep Lluís Marín

[publicat originalment el 21 de juny de 2006]

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Congrés Faller Alternatiu

Potser caldria celebrar un Congrés Faller on estigueren representats tots els implicats en la festa, on es poguera arribar a un consens entre fallers (de dret o no), veïns, estaments, Junta Central Fallera, estudiosos, etc. En el congrés es podrien fixar les bases per a una espècie d'Institut Faller permanent que recollira la participació de tots els que tenen a veure amb la festa.

[publicat originalment el 22/06/2006]

Anònim ha dit...

100.000 falleros

y 600.000 antifalleros, algunos de los cuales tienen la suerte de poder abandonar la ciudad durante una semana entera . Suerte que tienen algunos que no tienen que trabajar en fallas y tienen dinero para poder huir cuanto más lejos mejor .

[publicat originalment el 15/10/2006]

Anònim ha dit...

hala todos para el pueblo

eso esta bien,al q no le gusten las fallas q se vayan,pero dejar de tocar las narices de una vez con tanto antifallero.no se cuantas veces lo dire,los falleros son los q menos molestan,a ver si os enterais de una vez.a ver si son gente conocida vuestra la q se dedica a molestar,mirarlo antes de hablar,y si no lo dicho,en el pueblo se oyen los pajaritos.

[publicat originalment el 16/10/2006]

Anònim ha dit...

Mort a les falles y als fallers

Y por qué no dejan de "celebrarse" esas "fiestas" ruidosas, que colapsan el tráfico de la ciudad durante 10 días, que causan muertos y heridos ( conozco varios no falleros con secuelas que simplemente tuvieron la mala suerte de pasar cuando a los gamberros, léase falleros, se les ocurrió tirar un masclet de los gordos ) . Por qué no se van a hacer ruido día y noche al cauce nuevo del río Turia ? . Por qué tenemos que aguantar un macro-botellón durante 10 días, tanto de día como de noche ? .
Hay gente que trabaja durante esos días, incluyendo los distribuidores y abastecedores de bares o supermercados . Cuéntaselo a ellos .
Y hay gente que no trabaja, pero que ama la paz, y hasta el silencio, y que si le molesta la "tele" del vecino a las 2 de la madrugada, se queja en la junta de vecinos, pero ante quién tenemos que quejarnos de los desmanes falleros ? .
A hacer los pasacalles a Auschwitz ( luego la cámara de gas ) .
Eso no es una fiesta .
Vivan los moros y cristianos, que sí son una fiesta, y saben cuándo y dónde empieza su libertad y acaba la del prójimo .

[publicat originalment el 18/10/2006]

Anònim ha dit...

A GILMAN DE ANTIFALLER DECLARAT

De acuerdo ! .
Eliminaré aquellas palabras que puedan ser consideradas como insultos a colectivos ( nunca han sido a personas en concreto ) .
De hecho, me propongo abrir un diálogo sobre si las fallas actuales son realmente una fiesta o más bien el mayor barullo que pueda vivir una ciudad, sólo por detras de los atentados del 11-S en Nueva York o los del 11-M en Madrid, que supongo que debieron de ser más impactantes para aquellas ciudades que incluso las fallas .
Ahora usaremos solo las buenas palabras, unidas a las razones y a los argumentos, dicho de otra forma, usaremos el cerebro, y dejaremos de un lado los sentimientos, el corazón .
Primero empezaré siendo yo solo el que escriba, no creo necesario inundar el foro con 2 docenas de personas más con las mismas ideas .
Segundo, pido disculpas de antemano porque usaré sólo el castellano, ya que es mi idioma paterno ( el valenciano es materno ), y en la época en que recibí la enseñanza, sólo se instruía en castellano . El valenciano tuve que aprender a escribirlo después de muerto Franco, con mis propios medios, y como pudiera ser que cometiera algún error ortográfico, prefiero no arriesgarme a que me llamen "antivalenciano" por un acento grave en lugar de uno agudo .
Tercero, he observado que los mensajes están limitados en tamaño, así que con su permiso, usaré 2 ó 3 mensajes si es necesario, y además de exponer mis teorías y mi experiencia, trataré de ceñirme también al tema del que trate cada "post" .

[publicat originalment el 21/10/2006]