dimarts, 14 de novembre del 2006

Falles rosa


La festa de les Falles s'associa, històricament, a un exercici anual de sàtira i crítica que els fallers, gent del poble, vessa en els seus cadafals per tal de denunciar tot allò que no agrada de la societat. Es censuren, en teoria, comportaments polítics i econòmics, incidències del barri, vicis i excessos diversos, amb la més clara intenció de que la falla es convertisca en una mena de consciència cívica que a través de la festa incideix en l'actualitat. Tanmateix, i des de fa ja prou anys, la crítica fallera ha anat perdent terreny en favor de l'apologia i la marxa triomfal, del cant tòpic de les excel·lències locals i les essències pàtries. Però, paral·lelament, les Falles han anat cobrint-se d'una clara tonalitat rosa, que avui en dia guanya terreny i amenaça amb desdibuixar el poc que encara resta de la original sàtira fallera.


Un dels exemples més reeixits de les falles rosa és la desmesurada i creixent atenció que, almenys al cap i casal, reben les falleres majors. Es podria dir, sense pecar d'exagerats, que cada cop més les comissions pensen menys en el monument i més en tot el "boato" social que les envolta: presentacions, exaltacions, preseleccions, proclamacions, homenatges, imposició d'insígnies, intercanvi de fotografies, inauguracions, actes benèfics, no fan més que elevar la figura de la regina fallera a un protagonisme mai abans assolit. A més, els pocs mitjans d'informasió fallera, especialment les ràdios, dediquen la majoria del seu temps a glossar els detalls de la vida al voltant de la fallera major i els seus actes socials: els vestits exclusius que adquireix, els perruquers que tria, les joies que duu, per no parlar de la coentor desplegada en els magnes actes oficials, on la crema més rància de la ciutat s'aixopluga al teatre de torn per lliurar-se a l'autohomenatge i a l'exhibició social.


Aquests comportaments, per mimetisme, es reprodueixen en les comissions de barri, on qualsevol xiqueta o xica pot veure's convertida en famosa veïnal. I quan arriben les dates de la setmana fallera, el balcó de l'Ajuntament s'ompli de tota mena de personatges que farien les delícies de qualsevol "Tómbola": ex-ministres, modistes, tinents-coronels, famosets de tres al quart, cantants, aspirants a polític. Tots ells comparteixen foto i expectació per veure's després reflectits en les seccions de "cotilleo" dels diaris. Les publicacions falleres de València (revistes, llibre oficial i llibrets), quan no la pàgina web de JCF, fan la resta, minoritzant els aspectes més fallers (referits als cadafals i als versos explicatius) i magnificants els aspectes més frívols. I com era d'esperar, tant gran exercici de superficialitat va acompanyat del menyspreu del valencià en favor de l'ús del castellà, cada cop més extés fins i tot en l'explicació i relació de les falles, seguint el model lingüístic imperant en l'actualitat rosa.


Amb tot, caldria relacionar l'eclosió de les falles rosa amb els processos de mediatització, comercialització i espectacularització que estan patint les Falles en els darrers anys. Al cap i a la fi hi ha qui parla de la societat moderna consumista com de l'imperi d'allò efímer, i com és ben sabut les falles són un regne modèlic d'allò efímer, començant pel mateix cadafal. Tanmateix, tot i que açò és cert, no ho és menys que la moda rosa porta camí d'establir-se permanentment a les Falles, llevat d'algunes resistències aïllades que es capfiquen en recordar-li al món faller quins són els seus orígens. Actualment corren temps de descompromís i banalitat, que emmarquen perfectament la transformació de determinats rituals fallers. Per tant, sols cap esperar que no s'arribe al punt de que les Falles acaben negant-se a elles mateixes. Per a evitar aquest desficaci, és clar que les veus dissidents han de ser benvingudes.


Gil-Manuel Hernàndez i Martí

[publicat originalment el 12 de maig de 2006]

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un clar exemple: els webs de les comissions

Aquest procés que menciones es fa prou evident als webs de les comissions.

Degut a una iniciativa interessant a un fòrum, m'he hagut de moure pel "ciberespai" faller i he pogut comprovar com les FM ocupen un lloc preferent front a qualsevol altre aspecte de la festa, arribant inclús a tindr e actualitzat al minut el nom de la FMI, però tenint l'esboç (q ni la foto) del monument de l'any 2003 al racó més inaccessible de la plana web...

Crec que açò exemplifica prou bé l'article que ací has publicat

[publicat originalment el 12/05/2006]

Anònim ha dit...

Re: Falles rosa

Ah! Altre exemple aclaridor:

Al mateix fòrum només cal analitzar les estadístiques per observar la tendència al "rosejament" que pateix les falles: Els temes més actius per accessos són les Fotos de les Falleres Majors, seguides de dos entrades dedicades a la FM i FMI, altra de Corts d'Honor, dos més de candidates a Cort d'Honor etc etc etc...

Aquesta anàlisi es pot extreure de qualsevol fòrum d'opinió fallera que visitem... sempre s'observen les mateixes tendències

[publicat originalment el 12/05/2006]